Hodie est

diumenge, 19 d’abril de 2015

Cassiopea

Χαῖρετε!

Avui, després de donar-li voltes i voltes al tema, us parlaré del personatge mitològic de Cassiopea (Κασσιόπεια o Kασσιόπη). Des de sempre ha sigut un personatge especial per a mi, ja que la meva mare, amant secreta de la cultura clàssica, va estar a punt de posar-me aquest nom en néixer.

Cassiopea va ser l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia (es diu que l'Etiòpia mitològica és diferent de l'actual i que era localitzada a la costa mediterrània). De la unió d'aquests, sortí Andròmeda. Cassiopea presumia que la seva bellesa i la de la seva filla eren molt superiors a la de les nimfes marines, les nereides. Posidó, en assabentar-se'n, s'enfadà i volgué castigar Cassiopea enviant un monstre marí a les costes d'Etiòpia.
Els reis consultaren l'oracle més proper i aquest els va dir que era necessari sacrificar la seva filla Andròmeda per calmar Posidó i el monstre marí. D'aquesta manera Andròmeda va ser encadenada a una roca perquè el monstre marí la devorés. Però Perseu, que passava per allà moments després d'haver aconseguit el cap de Medusa, se n'enamorà en veure-la, matà el monstre i l'alliberà.


Després es casaren, però Posidó, que no va voler que la mare de la noia es quedés sense càstig, lligà del revés Cassiopea al seu tron (de manera que el cap quedés cap avall), la va transformar en constel·lació i la va fer girar al voltant de l'estel polar per tota l'eternitat.


Actualment Cassiopea és una constel·lació situada a l'hemisferi nord i és visible en els països nòrdics durant totes les nits de l'any. Té una forma peculiar: cinc estels formen una W (que en teoria representa a la reina en el seu tron cap avall, tot i que jo no he acabat de veure-la mai).


Per tot això sempre m'he preguntat com hauria sigut anomenar-me d'aquesta manera tan especial. Potser no hauria sigut estudiant de clàssiques. O sí. Qui sap…?
Amb això m'acomiado de la meva primera entrada al blog.

Ah! I recorda no actuar mai com Cassiopea: εὐγενείαν ἄσκει!
Paula López
1r BTX B

L’origen dels animals

Avete!

Avui us vinc a parlar sobre l'origen del nom dels animals en la llengua llatina, ja que els noms científics d’aquests estan en llatí.

La paraula animal ve del llatí animal,-alis,  ésser dotat de respiració o del buf vital (anima). Cal afegir que la paraula animal, animalis és l’única paraula llatina de gènere neutre que designa éssers vius, ja que el neutre és el gènere per a les coses inanimades.
Deixant això de banda, vull parlar-vos de diferents animals i els significats dels seus noms.

Començo pel gat, perquè és un dels meus animals preferits. El nom ve del llatí tardà cattus, que designava el gat silvestre. Va abastar el felí domèstic a partir de l'any 600; abans era desconegut. El seu origen és incert, però sí es coneixen moltes paraules que provenen d'aquesta veu: gata, gatera, gatejar i fins i tot gallet, el percussor de les armes de foc.


Ànec: el castellà va prendre el mot àrab hispànic patt, que venia de l'àrab clàssic batt, que alhora el va adoptar del persa bat. És veu comuna a diversos idiomes, com el portuguès (ànec), l'àrab (batt), el búlgar i l'eslovè (patka) i l'albanès (pate). 

El gos, d'origen incert, ja que no apareix en un altre idioma cap paraula semblant a aquesta. A l'edat mitjana, gos era un terme pejoratiu i popular, que s'enfrontava a ca, la paraula tradicional original del llatí. Les paraules derivades són nombroses: gossa, gossera. 



El cavall ha trotat un llarg camí en el món de la lexicografia. Va partir del búlgar com kobyla, va passar al grec i va arribar al llatí com caballus. D'allí va prendre l'espanyol. L'origen de poltre, en canvi, és incert. Hi ha paraules similars en altres llengües romàniques, que poden venir del llatí pulliter: polédro (italià), poleró (portuguès), poutre (francès) i poldre (català).



El punt de partida de la vaca és senzill i directe: ve del llatí vacca. Ha donat origen a moltes veus: vacuna, vaquer, vaqueta i vaqueta, entre d'altres.

El peix ve del llatí piscis (igual que el signe del zodíac) i dóna origen a veus com peixera, piscina i pescar.

El cangur: quan els conqueridors anglesos van arribar a Austràlia, van quedar sorpresos en veure uns estranys animals que donaven salts increïbles. Immediatament van cridar a un nadiu, els quals eren extremadament pacífics i els conqueridors van intentar preguntar mitjançant senyals què era l'animal. En notar que l'indi sempre deia "kan ghu ru" van adoptar el vocable anglès "kangaroo" (cangur). Els lingüistes van determinar temps després que el significat del que els indígenes volien dir era "no l'entenc".


Fins aquí la meva entrada. Espero que us hagi agradat i hàgiu après coses noves.
Valete!
Paula Martínez 
1r BTX B

dilluns, 13 d’abril de 2015

Percy Jackson i el mar dels monstres

Avete!
És el meu torn de fer l’entrada, així que, després de veure les anteriors entrades al blog sobre la pel·lícula de Percy Jackson i el lladre del llamp, he pensat que seria bona idea fer l’entrada sobre la segona pel·lícula de la saga Percy Jackson i el mar dels monstres.
Primer de tot, us recomano llegir les altres entrades sobre Percy Jackson, que m’han semblat força interessants, i així fer memòria qui hagi vist la pel·lícula fa molt de temps, o entendre de què parlem qui no l’hagi vist.

Però, per als qui no tinguin ganes de llegir les altres entrades i no hagin vist les pel·lícules ni llegit els llibres, faré un breu resum: Percy Jackson és la versió cinematogràfica dels llibres que s’anomenen igual. Tracta sobre Percy Jackson (un aplaudiment), un adolescent que descobreix que és un semidéu fill de Posidó, que està en perill en el món dels humans, així com el seu millor amic, que és un sàtir. Aquest el du al Campament Mestís on conviu amb altres semidéus i viu aventures amb el seu amic i una descendent d’Atenea, anomenada Anabeth.

Us adjunto el tràiler, ja que hi apareixen la majoria dels personatges dels quals parlaré:



Bé, ara sí, parlaré dels personatges mitològics que apareixen a la pel·lícula:

El primer personatge del qual parlaré us deu sonar de l’Odissea: fa ben poc hem parlat d’aquest personatge, el Ciclop, Polyphemus. En Percy Jackson aquest personatge apareix d’una manera molt similar a l’Odissea, sobretot per la manera que Percy i es seus companys han de fugir d’ell, i com el derroten.

Ara toca Caribdis, (l’imatge no s’entén gaire però és la boca de Caribdis). Aquest monstre marí també apareix a l’Odissea, acompanyat d’Escil·la; a la pel·lícula el monstre està al centre del triangle de les Bermudes i s’empassa el vaixell amb Percy i els seus companys a dins. Ben bé com li hauria passat a Odisseu, si no passa per la banda d'Escil·la.

També tenim el toro de Còlquida, un personatge del qual vam parlar l’altre dia a grec, quan corregíem els exercicis sobre el laberint de Minos. A la pel·lícula apareix al començament: entra dintre del campament Mestís, però aquí és un toro metàl·lic de gran mida i, com no, Percy s’enfronta a ell. 
D'altra banda, la Còlquida és una illa en la qual la mitologia diu que va néixer Pasifae, la mare del Minotaure, Circe (sí, sí, la de l'Odissea), i Eetes, el pare de Medea.

La Mantícora, que també apareix, és un monstre de gran mida amb cos de lleó però cua d’escorpí. A la mitologia grega es diu que la Mantícora a més de cua d’escorpí i cos de lleó té cap humà, però a la pel·lícula té només les dues característiques que he dit al principi.

Un altre personatge, aquest bo, és en Tyson, el mig-germà de Percy. És fill de Posidó, nascut de la unió del déu i una nimfa. Encara que és un ciclop, sense comptar l’ull, la resta de seu cos és humà i, a més, encara que el seu físic el pot fer semblar dolent, és un noi molt dolç.
En algun moment de l'aventura, també apareix un hecatonquir, un personatge mitològic de cent braços. A Percy Jackson surt un cambrer que ho és, però en lloc de tenir cent braços en té vuit però els fa servir a una velocitat increïble. 

I fins aquí arriben els personatges mitològics que surten a la segona pel·lícula. 


D'altra banda, veient que a la resta d’entrades no parlen dels protagonistes mitològics, he pensat que podria explicar de manera general què són.

Grover és el millor amic i protector d’en Percy. És un sàtir, i està representat com a la mitologia: té banyes, de cintura cap a dat humà però de cintura cap a baix cabra. A més té l’apetit sexual que tenen els sàtirs de la mitologia. 
Quiró és el director del Campament Mestís: és un Centaure, que vol dir que de cintura cap a dalt és humà però de cintura cap a baix és cavall com es pot apreciar a la imatge. A les pel·lícules intenta protegir sempre a Percy.

Per últim però no menys important, he trobat interessant parlar una mica de les flors de Loto, que són de la primera pel·lícula, però com que aquesta setmana hem parlat d'elles les explicaré de forma general.

La flor de Loto, també anomenada blat de Zeus, és una flor considerada una droga, ja que causa una pèrdua de memòria.
A la pel·lícula, Percy, Anabeth i Grover van a un casino que es diu Hotel Casino Loto. Allà els van donant flors de loto, fins que en Percy s’adona que hi ha gent que va vestida de manera antiga i és aleshores quan, després de dies de descontrol amb les flors, s’adona del que està passant.


Us enllaço un vídeo de l’escena del Casino, on surt com els ofereixen la flor de loto i quins efectes té.



I fins aquí la meva entrada. Espero que us hagi agradat.
Valete!

Míriam Llonch Díaz
1r BTX B