Hodie est

dimecres, 25 de febrer del 2015

Ad Londinum eamus!

Avete!
Ja que demà marxem de viatge a Londres, aprofito aquesta oportunitat per fer una entrada relacionada amb els romans a la ciutat anglesa.

La invasió dels romans de la Gran Bretanya va començar el 43 dC. L'ocupació romana del Regne Unit havia de durar gairebé 500 anys. Els romans van construir un fort (oppidum), anomenat Londinium, en el lloc de l'actual Londres a la riba nord del riu Tàmesi. S'esmenta per primera vegada en temps de Neró quan la ciutat, per la seva situació, va començar a destacar. Les altres ciutats importants eren Verulamium i Camulodunium. Londinium no era la capital d'Anglaterra – sinó que era Colchester, Camulodunium en llatí. 

Londinium, doncs, és el nom que els romans van donar a la ciutat que van fundar prop dels llogarets celtes de Llyn Din, a Bretanya (actual Anglaterra). La ciutat va ser construïda en un lloc habitat per tribus aborígenes que deien Llyn Din al lloc, nom que significa fortí del llac. 



El fort original de Londinium va ser construït entre dos turons (Cornhill i Ludgate) i tenia una extensió de 30 hectàrees, però va anar augmentant en mida i es va convertir en una ciutat romana de més de 300 hectàrees amb una població de més de 15.000 persones. Es convertí en un important port des d’on es comerciava amb tot l’imperi.
Es va imposar la llengua llatina al poble de Londinium.

La cúria i les oficines de govern estaven a la basílica de Cornhill. La plaça del mercat (fòrum) es trobava al costat de la basílica. L'amfiteatre de Londinium es trobava en el lloc de la Guildhall Art Galley i podia albergar fins a 8.000 espectadors.

El fort original romà a Londinium va ser destruït per la tribu dels Icenis en la seva revolta contra els romans, liderats per Boudicca, la seva reina, al 60 dC. Gai Suetoni Paulí era el governador romà de la Gran Bretanya en aquest moment. Boudicca va atacar primer la capital Camulodunum. Com que no estava ben defensada, els romans van ser derrotats fàcilment. L’exèrcit de la reina Boudicca després va marxar contra Londinium, el va cremar i va massacrar als 25.000 habitants que no havien fugit. Després del triomf dels romans en la Batalla de Watling Street, la reina es va suïcidar enverinant-se.Poc després els romans van recuperar el control sobre els rebels Icenis i van contruir un nou fort a Londinium.

Les excavacions han revelat l'evidència de foc, descobrint una capa de cendra vermella. També va ser descobert l'emplaçament militar. La ciutat va ser restaurada al cap de 10 anys i es va establir en ella la seu del govern imperial de Bretanya. 


Els temples romans a Londinium
Londinium va albergar molts temples romans. La catedral de Sant Pau va ser construïda en el lloc on una vegada va haver-hi un temple romà dedicat a la deessa Diana. A Westminster va haver-hi un altre temple romà dedicat a Apol·lo.
Tanmateix encara s'estan descobrint restes dels romans a Londres. El 1954 les excavacions al nord de Cannon Street va portar a la descoberta del temple romà de Mitra.
Finalement, al 410 dC els romans van ser atacats per les tribus bàrbares i van abandonar Gran Bretanya, en un intent d'aturar el declivi de l'Imperi Romà.

Així doncs, ja coneixem una mica més la ciutat dels autobusos vermells i podrem gaudir encara més del viatge.
Iván Martínez
1r BTX A

dilluns, 23 de febrer del 2015

L'arc de sant Martí

Χαῖρετε!

Després d'un dissabte una mica plujós, he decidit fer la meva primera entrada a L'ombra d'un somni aprofitant que la pluja m'ha servit d'inspiració. I encara que no l'hàgim vist, us parlaré d'un fenomen òptic que pot veure's els dies de pluja: l'arc de sant Martí.
Per una banda, en català és més conegut amb el nom d'arc de sant Martí, nom que li ve de la religió cristiana: la Bíblia diu que és el símbol que Déu, que el va fer aparèixer després del diluvi universal com una aliança entre ell i la humanitat. I s'ha de dir que aquesta explicació no s'allunya gaire del mite grec. 

Per l'altra, en castellà el nom “Arco Iris” s'apropa més a la mitologia grega treballada. El nom li ve d'Iris, la filla de Taumant i Electra. Taumant era fill de Gea i Ponto, i era un dels déus marins primordials. El seu nom, Θαύμας, vol dir meravella o miracle. Electra era una oceànide, filla d'Oceà i Tetis.
A Iris se la representa com una jove verge amb ales daurades; és la missatgera sobretot d'Hera i està relacionada amb Hermes, perquè s'encarrega de transmetre missatges entre els déus.
Hermes
I d'aquí sorgeix el mite d'aquesta aparició policromàtica al cel:  
Zeus, el pare de tots els déus, es va enfadar molt amb els homes que habitaven la Terra ja que cometien molts crims i pecats. Així doncs, com a càstig, va provocar un diluvi universal. Amb sort, Deucalió, el fill de Prometeu, juntament amb Pirra, la seva dona i filla d'Epimeteu, van construir una arca que els va salvar. Gràcies a ells els éssers humans no es van extingir, ja que es van encarregar de fer nèixer homes i dones a partir dels ossos de la Terra, és a dir, les pedres. De les pedres que llançava Deucalió apareixien homes i de les que llançava Pirra apareixien dones, que van donar lloc a una nova generació.
Després d'aquest dur afer per a la humanitat, Zeus no volia tornar a castigar els mortals, i va fer un pacte amb la deessa Iris, l'assistenta de la seva esposa, Hera. La misió que Zeus va encomanar a la deessa portadora de missatges era que havia de crear una nova comunicació entre els mortals i els déus per tal d'expressar els missatges que Zeus volia transmetre als humans i per fer-ho havia de travessar el mar i el cel.
Zeus pacta amb Iris
Zèfir, el marit d'Iris, va fer que agafés impuls amb el seu alè, ja que era el déu del vent suau de l'Oest. Ella portava el gerro d'or per provocar les pluges regant els núvols i un vestit de diferents colors que Hefest li havia fet. Quan es va llançar des de l'Olimp a la terra, el seu vestit es va veure reflectit en les aigües, i donà vida al cel amb colors vius.
Així, Hermes i Iris compartien un mateix treball, però s'alternaven les tasques. Hermes portava el sol, i Iris, quan acabava una tempesta, s'encarregava d'obrir-se entre els núvols i portar alegria als homes amb l'arc Iris. 
Ara bé, la paraula "Iris" s'associa també amb els colors, com veureu a continuació:

Iris: És la membrana amb color i circular de l'ull, que té la funció de controlar la quantitat de llum que penetra aquest òrgan. El color està determinat genèticament i, tot i que en néixer sol ser blau clar o gris, la coloració definitiva és als 6-10 mesos.


També s¡anomena iris l'òpal noble, un quars transparent i net que sota la llum s'il·lumina amb tots els aspectes del prisma.


Existeix un tipus de flor, l'iris, anomenada així perquè hi ha de diferents colors. El nom llatí és Iridaceae.


I aquí acaba la meva entrada al blog! Espero que us hagi agradat el meu acolorit tema, i que gaudiu de molts arcs de sant Martí.

Valete!
Ariadna Boladeras
1r BTX B

dimarts, 10 de febrer del 2015

El carnaval a l'antiga Roma

Avete!
Avui em toca a mi fer una entrada i què millor que parlar de festa.

Antigament, els romans celebraven el 15 de febrer les lupercàlies, que eren festes en honor al déu Luperci. En aquesta festa els sacerdots romans sacrificaven un carner i untaven els joves romans amb la seva sang, també els donaven uns fuets fets amb la pell de la víctima i corrien pels carrers de Roma assotant tothom qui trobaven. Les joves romanes que volien tenir un fill, sortien al carrer per ser flagel·lades amb aquest fuet, ja que els propiciava la fertilitat.


En les lupercàlies l'element central consistia en córrer de manera desenfrenada, els sacerdots saltaven ritualment als carrers de Roma el primer dia de març per propiciar al déu de la guerra.


En el carnaval popular (feriae o saturae) s'usaven màscares, la música es feia amb flautes (tèbies) i en les festes se celebraven combats i carreres de carros. Els vencedors rebien un palmell com corona la qual cosa era considerat un gran honor. 


Després, es passava al període de la purificació, per això la paraula febrer deriva del llati, vol dir purificar.

Roma va patir una allau de religions orientals les quals va incorporar al seu panteó de Déus, així sobre el 15 de març se celebrava a Roma el «Carrus navalis», festes en honor a la deessa egípcia Isis, aquestes festes els romans les celebraven amb processons, disfresses i exhibicions de vaixells arrossegats per la ciutat.

L'origen del carnaval està en aquestes dues festes romanes, les lupercàlies i el carrus navalis, que són unes festes de disbauxa seguides d'un període de purificació, coincideixin amb l'actual carnestoltes i la quaresma, ja que venen de les lupercàlies influïdes pel carrus navalis i la purificació posterior romana que dóna origen al mes de febrer.

Les carreres de cavalls tenien també un altre significat en l'època imperial, l'amfiteatre era el símbol de la Terra; les dotze portes dels estables eren les dotze constel·lacions i les set voltes de pista eren l'òrbita dels set planetes.

Els actuals carros de les desfilades de Carnestoltes segueixen sent molt similars als carros que en els amfiteatres romans de la Roma imperial eren el símbol del passatge dels planetes al cel cap a la primavera.

No creieu que té semblança el carrus navalis i les lupercàlies, les carrosses, les disfresses i les màscares amb l'actualitat?

Ana Mª Fernández
2 BTX B

dilluns, 9 de febrer del 2015

Mite de les cinc edats de l'home

Avete!


A la meva entrada del blog parlaré sobre les edats de l'home. És un tema recurrent a la mitologia de diversos indrets que explica l'evolució de la història de manera que hi ha diversos períodes o etapes civilitzadores.

Una d’elles és la versió grega d'Hesíode, en el seu llibre “Treballs i dies”. Hesíode explica cinc grans edats. L'altra versió és la d'Ovidi a “les Metamorfosis” llibre que els alumnes de llatí hem de llegir, en el qual apareix aquest mite en segon lloc i parla de quatre edats.


Hesíode

Hesíode (s. VII aC.) va ser un poeta grec que va escriure els Treballs i Dies. En aquesta obra, entre moltes altres coses, dividia la història de la humanitat en cinc edats, que són les següents:

L'edat d'or: En aquesta edat hi regnava Cronos i els homes eren creats pels déus. La gent hi vivia en pau i no havien de treballar. La terra s'encarregava de donar tot el que necessitaven i sempre era primavera. Vivien molt de temps i sempre es mantenien joves, i després quan morien, es convertien en esperits anomenats “daimons” que vagaven per la terra.


L'edat de plata: A l'edat de plata hi regnava Zeus, fill de Cronos. Les estacions van ser dividides en quatre. Els humans hi vivien dues etapes, la primera durava uns cent anys i eren nens i després a la segona eren adults un temps abans de la mort, però aquesta última la malgastaven discutint entre ells. Quan morien, es convertien en "esperits beneïts" de l'Infern. Es negaven a adorar els déus, cosa que va fer enfadar a Zeus i que, per aquest motiu, va acabar destruint l'era.

L'edat de bronze: Zeus va ser el creador dels homes de l'edat de Bronze i els va crear a partir de les cendres dels arbres. El que més agradava aquests homes era la guerra i entre ells es destruïen de manera violenta utilitzant armes de bronze, d'aquí en surt el nom de l'era. Quan la gent moria anava a l'infern i la raça va acabar sent destruïda per ella mateixa a causa de les guerres.

L'edat dels herois: Altra era que va ser creada per Zeus. Va ser una era que estava poblada per herois i semidéus.

L'edat de ferro: És l'era a la qual pertany Hesíode. És una era basada en misèria on els nens desobeeixen els pares i sempre hi ha baralles entre germans. Els homes volen donar una falsa aparença, volen semblar bons i menteixen i mai es preocupen de si el que fan està bé o malament. Els nadons neixen amb cabells grisos, i els déus han abandonat la humanitat. El mal s'escampa, els homes són infeliços i Zeus destruirà aquesta raça algun dia.





Ovidi

Ovidi fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. A “Les Metamorfosis” narra un mite similar, però tenia una diferència: només amb quatre edats. Ovidi va eliminar l’edat dels Herois.

Edat d'or: Espontàniament es practicava la lleialtat i la justícia. Ningú coneixia els càstigs ni les temences, la gent vivia segura sense cap defensor i no hi havia exercit ni armes perquè no feia falta. Els homes no sabien navegar ni fer vaixells, tampoc tallaven els arbres per a obtenir fusta. La terra donava també de forma espontània i la primavera era eterna i plàcida.

Edat de plata: L'edat de plata va ser pitjor que l'edat d'or. Júpiter va decidir dividir l'any en quatre estacions i per primer cop, els homes van patir els canvis climàtics i la necessitat de protegir-se en cases així que van haver d'aprendre a sobreviure conreant, a diferència de l' edat d'or que no sabien fer res perquè no els hi calia.

Edat de bronze: Una edat de caràcter cruel i amb molts enfrontaments.

Edat de ferro: Hi havia crims de tota mena. Van fugir tots els valors positius i en el seu lloc van aparèixer tots els dolents. Comencen a expandir-se per mar cap a terres desconegudes i les activitats mineres proporcionen or i ferro que era molt útil per les armes.

Fins aquí la meva entrada al blog. Espero que us hagi agradat i hàgiu après més sobre aquest tema.

Valete!
Carla Aroca
1r BTX A

diumenge, 8 de febrer del 2015

Llatí i grec en publicitat

Avete!
Ja sabem que el llatí és una llengua que ha influït tant en la nostra llengua com en la nostra cultura i història. Part d'aquest influència la conservem escrita en llibres, en llatí, que ens mostren mites i informació el coneixement de la qual ens aporta un gran bagatge cultural. Però deixant aquest fet de banda, la llengua llatina també ha arribat a la publicitat actual i potser no ens hem adonat: per això que us parlaré de la influència del llatí en la publicitat.

Un dels àmbits en què la publicitat més utilitza el llatí és en la tria de noms per a marques d'aliments i begudes. Així, tenim el nom de la beguda Aquarius, que està compost per 'aqua' que vol dir aigua i el sufix 'arius' que indica pertanyença, que pertany a algú. 

O la marca de gelats Frigo que deu el seu nom a una paraula llatina, frigus, -oris, que com podeu imaginar-vos vol dir fred.

Però no us penseu que el llatí només apareix en marques d'aliments, sinó que també el podem trobar a enciclopèdies i diccionaris. I ara que estem estudiant la tercera declinació aprofito per a ensenyar-vos el diccionari Vox, que prové de vox, vocis que vol dir veu, (Fixeu-vos en el canvi del nominatiu -cs- a -x).
Una altra marca anomenada Papyrus fa referència a una empresa de material escolar, i, com podeu imaginar, també prové del llatí papyrus, i, que vol dir papir, el suport per poder escriure utilitzat pels romans i elaborat a partir d'una planta aquàtica, el papir. 

La coneguda marca de productes per a la pell Nivea té el seu origen en el terme llatí nivis,is que vol dir neu, o també en l'adjectiu nivus, -a, -um que fa referència al color de la neu.

En el món de l'esport també en trobem exemples: ASICS és una marca que ven material i roba esportiva. El seu nom sorgeix de les sigles de la frase: Anima Sana In Corpore Sano (Una ànima sana en un cos sa).


I la famosíssima NIKE, que també ven roba esportiva, i utilitza no el llatí sinó el grec  per fer referència a la deessa de la victòria Niké, i també inspira el seu logo en les ales d'aquesta victòria alada que podem veure el Museu de Louvre. 

D'altra banda, buscant informació per a aquesta entrada m'he adonat que moltes marques o models de cotxes deuen el seu nom al llatí i fins i tot al grec: Vel Satis, Modus, Clío, Signum, Focus, Transit, Phaetón, Auris, Prius, Micra, Ypsilon, Fabia, Octavia..., i de tots els que he trobat hi ha un que és el que més m'ha cridat l'atenció: Volvo. Aquesta marca prové del verb llatí volvo que vol dir girar, donar voltes.

Aquesta llengua també ha sigut utilitzada en empreses, un exemple Arcadia (Arcadia, ae), una regió de l'Antiga Grècia que era sinònim de vida feliç. I d'aquí que aquesta sigui una empresa que promet vendre habitatges perfectes.

La famosa frase de Cèsar Veni, vidi, vici també ha estat utilitzada en algun anunci publicitari:

I fins i tot, els italians van adaptar aquesta frase per a un anunci sobre un producte relacionat amb la tecnologia. No van utilitzar la mateixa frase, sinó que van escriure la següent: siedi, vedi, vivi, que vol dir seu, mira i viu, fent referència a l'experiència que podia oferir la pantalla del producte.


I no només això, sinó que trobem el llatí en títols de pel·lícules!! Com Invictus, que prové de l'adjectiu invictus, a, um i significa no vençut, i serveix per donar títol a una pel·lícula dedicada a Nelson Mandela, ja que ell mai es va donar per vençut ni es va rendir fins a aconseguir el seu somni de concòrdia i llibertat a Sud-Àfrica.



D'altra banda, fa poc a la web La Vanguardia apareixia un article titulat "El latín sigue vivo", en el qual es parla sobre el llatí utilitzant els llatinismes més coneguts. Aquí us deixo l'enllaç per si voleu fer-hi una ullada.

I fins aquí la meva entrada al bloc! Espero que us hagi aportat nova informació i que la publicitat segueixi utilitzant el llatí com a mitjà de comunicació a l'hora d'anunciar un producte.

Valete!!
Aroa Acosta
1r BTX A 


PS: Podeu aportar nous exemples a aquesta petita mostra que jo us he fet?

dijous, 5 de febrer del 2015

Victòria d'Ars longa, vita brevis!

Χαῖρετε!
La passada setmana tingué lloc el IV Concurs Odissea, que ha tingut una participació total de 3556 alumnes provinents de les aules de gran part d'Espanya: des de València han participat 375 equips de 63 centres, de Galícia 267 equips de 59 centres, d'Aragó 105 equips de 19 centres i des de Valladolid 64 equips de 15 centres. Enguany s'hi han sumat per primer cop Andalusia, amb 102 grups de 25 centres i La Rioja, amb 54 grups de 12 centres.




A Catalunya han estat 984 alumnes participants en 380 equips de 67 centres.

Tal com havíem anunciat en l'entrada anterior ahir es va celebrar la jornada de desempat entre els equips que havien quedat en primera posició en aquesta quarta edició del Concurs Odissea 2015. Quatre d'ells ho van fer en l'institut Gallecs i els altres dos ho van fer a Reus.

Ja és el quart que els alumnes de clàssiques del centre hi participen amb més o menys encert, amb més o menys ganes. I, per segon any consecutiu, tenim el goig d'anunciar que dos alumnes de l'institut Gallecs han resultats els guanyadors de Catalunya.

Així, el grup ARS LONGA, VITA BREVIS de 1r de BTX
 format per la Marta Esteve i l'Àlex Caparrós ha aconseguit revalidar la primera posició del l'edició passada empatant en punts amb el grup de Reus KALOI KAI AGATHOI, però esmerçant una hora menys.

Dimecres vinent els queda el repte final: el concurs entre els grups guanyadors de la resta de comunitats participants: Catalunya, València, Galícia, Aragó, Andalusia, La Rioja i Valladolid.

CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL
Classificació dels grups que han participat en el desempat

OrdreNom del grupNom del centrePoblacióTemps utilitzat en el desempatPuntuació total
ARS LONGA, VITA BREVISINS GALLECSMOLLET DEL VALLÈS2 hores, 0 minuts i 56 segons107
KALOI KAI AGATHOIINSTITUT BAIX CAMPREUS2 hores, 54 minuts i 45 segons107
UNA MIQUETA DE PARTENÓCOL·LEGI SANT JOSEPREUS2 hores, 54 minuts i 46 segons89
LES ARTEMÍSIESMIREIA C. E.MONTGAT2 hores, 57 minuts i 1 segons89
CERBERUSINSTITUT JOAQUIMA PLA I FARRERASSANT CUGAT DEL VALLÈS2 hores, 58 minuts i 57 segons87
SENTAURESSANT GABRIELVILADECANS2 hores, 58 minuts i 53 segons81

Classificació de la resta de grups del centre


Si voleu veure la classificació de tots els grups, cliqueu aquí.

Han estat uns dies molt profitosos, ja que, en general, els alumnes han après molt i a més s'hi han divertit. Agraïm la seva dedicació i patrocini a l'APLEC i a tots els que donen suport a aquest concurs: Secció Catalana de la SEECSocietat Catalana d’Estudis ClàssicsInstitut Català d'Arqueologia ClàssicaSocietat Catalana de Teatre Grecollatí, Museu d'Arqueologia de CatalunyaIberia Graeca i Forum TraianiDepartament d'EnsenyamentRevista AurigaEquip ICE-UAB Clàssiques.

Plurimas Gratias Omnibus!
Laura Lucas

dimecres, 4 de febrer del 2015

Jornada de desempat del Concurs Odissea 2015

Avete!
D'aquí poca estona començarà la jornada de desempat entre els equips que han quedat igualats a punts en la primera fase del Concurs Odissea 2015.

Com ja hem dit en una entrada anterior, un dels equips del centre, Ars longa, vita brevis, hi participa per segon any consecutiu, cosa que ens fa molt contents. 

A més a més, estem doblement contents perquè el nostre centre acull els altres tres equips de la zona, Les Artemísies del Mireia C. E. de Montgat, Cerberus de l'Ins Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès i Sentaures del Col·legi Sant Gabriel de Viladecans. 

Tots quatre equips competiran, supervisats pel Sergi Ricart, de l'APLEC, entre ells i amb dos equips més de Tarragona per obtenir la primera plaça i ser els GUANYADORS de CATALUNYA, i, per tant, competidors en la fase estatal.



Els desitgem molta sort  i molt d'amor a tots!

dilluns, 2 de febrer del 2015

Les Moires

Avete!
Amb motiu de la finalització del Concurs Odissea la passada setmana, i fent honor al nom del meu grup, les Moires, he decidit parlar sobre aquestes, ja que em sembla un tema interessant sobretot des del punt de vista de la seva influència en la societat o les seves aparicions televisives...

Bé, abans de començar us posaré una mica en context explicant què i qui eres les Moires. Cloto, Làquesis i Àtropos eres tres divinitats, deesses del destí, que eren imaginades com tres velles encarregades de decidir el destí de les persones. Cadascuna realitza un paper rellevant en els tres punts de la vida d'una persona: el naixement, la durada de la vida i l'hora de la mort.


Cloto, (Κλωθώ, la que fila) era la germana petita i era present als naixements: es deia que en el moment que neix una persona aquesta divinitat començava a teixir el fil de la seva vida. Làquesis (Λάχεσις, de λαγχάνω, tocar a sort) era l'encarregada de decidir la durada de la vida d'una persona, i, finalment, Àtropos, (῎Α-τροπος, que no es pot tornar enrere) la germana gran, tallava el fil de la vida amb les seves tisores d'or.

Aparentment, no tenien tant de poder com Zeus, però eren respectades i temudes per tots els déus i divinitats del Món Antic. Aquest fet era degut al fet que les Moires coneixien el futur i tenien en les seves mans la vida tant de mortals com d'immortals.

Actualment, però, també trobem restes d'aquesta influència, perquè les Moires han aparegut en diversos àmbits i continuen participant en el nostre dia a dia...



En aquest fragment de la pel·lícula de Disney Hèrcules veiem una escena on apareixen les Moires. Trobem, però, un to humorístic en el tracte entre Hades i aquestes i veiem com, finalment, elles li revelen el seu destí. Aquest fet ja no és un tret vertader perquè les Moires gregues havien de preservar aquest secret i no revelar-lo.


Aquesta altra,  en canvi, és una imatge extreta de la pel·lícula de Percy Jackson, en la qual representen les Moires com unes taxistes perilloses. És un breu fragment, però també apareixen fent ús de nou de l'humor.


Actualment, la figura més propera a aquestes divinitats que nosaltres coneixem és la Parca, que ve del nom que en llatí tenien les Moires, Parques. Aquesta seria la divinitat actual de la mort, la que segons la llegenda et ve a buscar quan la teva vida ha esgotat el seu temps.

Bé, aquesta ha sigut la meva primera entrada al blog de clàssiques. 
Espero que us hagi agradat.

Sandra Aciego
1r BTX A

PS: Animeu-vos a comentar i dir quina és l'etimologia de Moires i de Parques, i quin tret comparteixen les Moires de Hollywood que no tenien les Moires gregues.