Hodie est

dimecres, 31 de desembre del 2014

Crònia, Saturnals i Sol invictus

Avete!
Per tancar l'any, he pensat que seria interessant saber què feien en aquestes dates els grecs i els romans. Per això, us explicaré el sentit transcendent del canvi de l'any en el món grecoromà. I dic grecoromà perquè tot i que les celebracions tenien lloc en un moment de l'any molt diferent (els grecs al mes de l’Hecatombeon -juliol-), en totes dues es retia culte als mateixos déus primitius, a Cronos entre els grecs, a Saturn entre els romans.

Cronos, Saturn en llatí, fou aquell déu que es menjava els fills a mesura que naixien, fins que la seva dona Rea-Cibele va enganyar-lo per salvar Zeus. Com a conseqüència, anys més tard Zeus-Júpiter arravatà el poder al seu pare.

Aquests eren els fets que celebraven grecs i romans: recordaven els temps en què tot estava capgirat i els dolents governaven sense llei ni mesura, els temps anteriors a l’ordre i la pau que imposarà Zeus i que tant necessaris seran per a la vida humana.

índice
Així els grecs celebraven les Crònia, i els romans les Saturnals, unes festes de disbauxa i capgirament (similar al nostre Carnestoltes). I en les Crònia, que eren festes familiars, amos i esclaus compartien taula i festa. En les Saturnals, que començaven el 17 (de desembre) amb un sacrifici en el temple seguit d’un banquet públic, i també els dies 18 i 19 un bany i el sacrifici familiar d’un porquet, més els regals, que es feien mútuament, un element bàsic era les feriae servorum.

Com a record de l’antiga Edat d’or, on tots els homes eren iguals, no existien distincions entre els lliures i els esclaus i d’aquesta manera l’esclau podia fer d’amo i aquest últim d’esclau, els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, se suspenien les accions militars i no s’iniciava res important.

L’harmonia primigènia d’aquells anys només es podia aconseguir mitjançant la inversió; el poder, el sexe, el dia i la nit s’inverteixen i d’aquesta manera destrueixen l’ordre establert de les coses. La gent s’oblida de les feines que ha de fer i deixa de banda els seus problemes per a donar pas a la gresca, a les orgies, a les borratxeres, etc. Les dones gaudien d’una llibertat només pensable en aquetes festes. Els focs saturnals i el vi negre afectava a la gent i la ciutat s’acaba convertint en un república burlesca, en la qual els plebeus exerceixen els càrrecs públics, abolien lleis, en creaven d’altres, etc.

Què us sembla? No recorda una mica al nostre Cap d’Any, amenitzat amb unes quantes gotes de Carnestoltes? Però, perquè ho celebraven aquests dies? Doncs perquè coincidia amb la nit més llarga de l’any, amb l’arribada del terrible hivern, temps en el qual tota protecció divina era poca.

I per això mateix el 25 de desembre se celebrava la festa del Sol Invictustradició arribada d'Àsia, en la qual l'estrella eren les carreres de carros emulant la cursa que feia el sol a través del cel.
Finalment, acomiadaven l'any festejant la deessa sabina Strenia, i amb l'arribada del any nou s'encomanaven al déu Janus, tot fent rituals que ens recorden lleugerament les nostres. 

Per això, perquè arriben els durs dies d’hivern, recupereu totes les forces possibles aquests dies i ompliu el cor de bons moments que ens ajudin a passar els dies més durs de l'any. 

Ja sebeu que en un sospir ens haurem plantat de nou en la primavera.

Feliç entrada d'any!

Laura

dissabte, 27 de desembre del 2014

Un calendari olímpic per al nou any

Avete!

Ja s'ha acabat el trimestre, un trimestre llarg i dur, en el qual per posar la cirereta al pastís ens hem embolicat en un parell de projectes pensats a última hora. Però com que el resultat ha estat força satisfactori volem compartir-ho aquí.

Com cada curs, els alumnes de 2n de batxillerat fem un viatge de final d'estudis a Grècia. Visitem Atenes, Micenes, Epidaure, Súnion i Egina. Ens fa molta il·lusió fer-ho, però som conscients de l'esforç econòmic que suposa a les nostres famílies. 

Per això, amb voluntat d'ajudar-les a pagar el viatge, fa una setmana parlàvem a classe de llatí sobre què podíem fer per guanyar alguns diners extra. I, així com de broma, el nostre Jose va proposar fer un calendari...

Amb una petita aportació a la idea de la nostra professora de llatí i grec, la Laura, ja va estar configurada la idea definitiva: fer un calendari de sobretaula amb fotos nostres,  però no qualsevol foto, sinó nosaltres caracteritzats de déus olímpics.

Així, en un parell de dies vam preparar-nos els vestits amb els atributs que permetien identificar els déus, vam fer la sessió de fotos i vam portar el calendari a fer. Ara només ens queda vendre'l a tots aquells que el vulguin comprar. I des d'aquí, oferim la possibilitat de comprar el calendari.

Ara és el moment perfecte, ja que comença el nou any 2015.

Us deixo alguna foto de mostra.





Espero que us agradi!
Valete!
Óscar Rubio

dimecres, 24 de desembre del 2014

Bones vacances i bones festes!

Χαῖρετε, παιδιά!

Després d'un trimestre molt llarg, per fi arriben les vacances. Alguns de vosaltres les rebeu amb l'alegria de la feina ben feta, d'altres amb un xic més d'insatisfacció. Però tots sabeu que tirar endavant és a les vostres mans. 
Ara toca descansar, que vol dir passar el temps fent allò que més ens agrada. I entre descans i descans, fer la llista de bons desitjos i bons propòsits.

Aquí us deixo els meus, com no, en llatí i en grec:

LAETUM FESTUM NATIVITATIS ET ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM VOBIS PRECOR

ΚΑΛΆ ΧΡΙΣΤΟΎΓΕΝNΑ ΚΑΙ ΕΥΤΥΧΙΣΜΕΝΟΣ 
Ο ΚΑΙΝΟΥΡΙΟΣ ΧΡΟΝΟΣ




ΜΕ ἈΓΑΠΗΝ
Laura

dimarts, 9 de desembre del 2014

Manies

Χαῖρετε!
La paraula mania prové del grec antic μανία 'bogeria, demència, estat de furor', i designa un trastorn mental consistent en una elevació anòmala de l'estat anímic.

Les conductes a les quals anomenem manies solen ser molt freqüents i nombroses i, deixen de ser manifestacions d'extravagància per convertir-se en autèntics dictadors de la voluntat. Poc o molt tothom té alguna mania. I ara veureu com a la vida dels més famosos no només hi ha festes i glamour. Molts d'ells no es lliuren de tenir obsessions.

Woody Allen és el rei de les manies. Ell pateix la tanatomania (de θάνατος, mort), és a dir, l’obsessió anormal per la mort. Es confirma que es controla la temperatura corporal cada dues hores, dorm amb les sabates posades per si hagués un accident i viatja en avions privats per evitar els germens.


Michael Douglas patia la satiromania, (de Σάτυροι. Els Sàtirs eren criatures masculines relacionades amb l’apetit sexual. Aquesta mania és, doncs, l’obsessió i el desig incontrolable pel sexe en els homes. Aquest fet va provocar la ruptura amb la seva parella.


La cantant Amy Winehouse tenia una fascinació intensa pel vi; patia l’oinomania (de οἶνος, vi). Aquesta addicció va ser un dels fets que li va provocar la mort.


Marilyn Monroe sofria la fotomania (de φως, llum). És el desig irresistible per la llum. L’actriu sempre dormia amb la llum encesa. 


Mel Gibson sofreix la tricomania (de τρίχος, pèl). Consisteix en la obsessió intensa pel cabell o els pèls. L’actor afirma que no menja pollastre perquè li creix el pèl corporal.


Victoria Beckham pateix l’oniomania (de ὤνιος, per vendre). És la compulsió incontrolable per comprar. La cantant es declara addicta a les compres, ja que cada cop que li agrada alguna peça de roba es veu obligada a comprar-la en tots els colors. Diu que desitjaria anar de compres cada dia.

Per acabar, us parlo de Cher, una de les cantants que ha buscat per tots els mitjans eliminar les arrugues del seu rostre. Pateix la tomomania (de τόμος, tall). És l’interès extraordinari per la cirurgia. Fa uns anys va confessar que s’havia fet més de 20 operacions.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada.
Raquel Vives
2n BTX

dimarts, 2 de desembre del 2014

Els Jocs d'Hera


Xαίρειτε!

La història de la participació femenina a l’esport comença al 776 A.C. a la ciutat d'Olímpia.
Durant molt de temps l’esport per a la dona ha sigut un terreny completament prohibit.
I no menys a la Grècia arcaica, on les dones eren excloses en la participació no només com a esportistes sinó també com a espectadores. 
Únicament les dones solteres podien assistir, ja que si una dona casada assistia a aquets jocs el càstig si era descorberta era pena de mort. 
Això es justificava perquè els atletes, tots mascles, competien completament despullats, exhibint els seus cossos com a símbol de perfecció i dedicació.

Tanmateix, com que ja hi havia dones a les quals agardava l'esport, al final es van organitzar els Jocs d'Hera: se celebraven en honor d’Hera les Heraia (τὰ Ἡραῖα), curses a peu de dones dividides en categories d’edat.
Primer corrien les més joves, després les d’edat mitjana i en darrer lloc les més grans. Corrien a l’estadi d’Olímpia amb els cabells descenyits, amb una túnica curta fins als genolls i amb l’espatlla dreta nua dalt del pit. Només feien la sisena part de la distància de la pista (160,2 m) i les vencedores rebien corones d’olivera i part d’una vaca oferta a Hera. Normalment se celebraven després dels Jocs Olímpics.

Laura Sánchez