Hodie est

dijous, 19 de desembre de 2013

La llegenda del vesc

Avete!
Amb motiu de l’arribada del Nadal us parlaré del vesc, la planta que fa que una dona hagi de rebre un petó si hi està a sota la nit de Nadal.

Els celtes i romans el van considerar un símbol de pau i un amulet protector, i per això seguien un ritual a l’hora de recol·lectar-ho: era fonamental que no toqués el terra i sempre el collien en el solstici d’estiu o d’hivern i utilitzaven eines especials per aquella ocasió com una falç d’or. 

Li van atribuir poders màgics basant-se en el fet que va ser creada com un element que no provenia ni del cel ni de la terra, ja que les seves arrels no toquen mai el terra, però tampoc se sosté per si mateix en l’aire. D’aquí sorgeix el costum de recollir-lo sense que caigui a terra i de penjar-lo al sostre.

Un cop recollit l’utilitzaven per ajudar a les dones a parir, per protegir-se dels llamps i d'algunes malalties, i per curar ferides. 

El van començar a col·locar a la porta perquè els protegís dels esperits dolents i els evités visites no desitjades. Fins avui en dia, que es conserva el costum de posar el vesc a la porta de les nostres llars.

A la mitologia romana, el mateix Enees per poder entrar als inferns va haver de dur una branca de vesc d’or.

Lucila Palma

dimarts, 17 de desembre de 2013

Comenecen les Saturnals

Avete, 
Avui comença una de les festes més populars a l'antiga Roma: les Saturnals.

Aquestes festes van ser establertes cap a l’any 497 aC, a l’hora de dedicar un temple al déu Saturn. Coincideix amb la data del solstici d’hivern, que queia el dia 17 de desembre (XVI dies ante Kalendas).
Tot i que al principi només es celebrava durant aquest dia fent una pujada al mont Aventí, més endavant Domicià les va allargar set dies (del 17 al 23) i, tot i que l’emperador August les va reduir a tres dies, més endavant van quedar en cinc dies de durada, cinc dies de gresca i diversió. Aquests dies es tancaven les escoles, se suspenien les activitats comercials i els processos judicials, i fins i tot el Senat deixava de reunir-se. Com a cosa extraordinària, es permetien els jocs d'atzar i les apostes.

La celebració era consagrada al déu Saturn (Saeturnus), el déu que assimilaren amb Cronos. Els romans situaven el seu regnat al Laci, després que fos expulsat per Júpiter de l'Olimp, i anomenaren aquest temps l’Edat d’or, perquè els animals parlaven amb els homes i també ho feien els arbres i les plantes; els homes eren iguals entre ells i els havien ensenyat a viure sense treballar gaire. 
Saturn, possiblement, fou el primer déu de l’agricultura i li atribueixen les primeres lleis dels aborígens del Laci. 

El ritual començava el dia 17 amb un sacrifici en el temple de Saturn al Capitoli i anava seguit d’un banquet (lectisternium) públic. La plebs vestida amb  senzills vestits (synthesis) i barrets de pell (pilei) repetia el crit “lo Saturnalia
Els dies 18 i 19 es començava la festa amb un bany que era seguit pel sacrifici familiar d’un porquet. Després tocava el torn als regals, que es feien mútuament i que eren, sobretot, figures de massapà.

En aquesta festa hi havia dos ritus principals:
  • les feriae servorum 
  • el rei saturnalici 
FERIAE SERVORUM
Com a record de l’antiga Edat d’or, on tots els homes eren iguals, aquests dies no existien distincions entre homes lliures i esclaus; l’esclau podia fer d’amo i aquest últim d’esclau. I molt patricis eren els encarregats de servir la taula als seus esclaus. A més, durant el regnat de l’esclau l’amo no es podia queixar de res i havia de fer tot el que l’esclau li ordenés.

REX SATURNALIUM
D’altra banda, el ritus de l’elecció del rei saturnalici té el seu origen a l’època de l'Imperi. Durant el temps de les Saturnals entre els grups de joves s’escollia per sorteig un personatge còmic que feia les funcions de rei per un dia, per tant podia manar i donar ordres burlesques i d’aquesta manera capgirar l’ordre de la societat. Aquest rei presidia els actes i un cop acabat el seu manament era assassinat o es suïcidava directament.

I per què tot aquest capgirament? Doncs perquè era la preparció per al nou començament, per al nou anys. I l’harmonia premera d’aquells anys només es podia aconseguir mitjançant la inversió; el poder, el sexe, el dia i la nit s’invertien i d’aquesta manera destruien l’ordre establert de les coses. La gent s’oblidava de les feines que havia de fer i deixava de banda els seus problemes per a donar pas a la gresca, a les orgies, a les borratxeres, etc. Les dones gaudien d’una llibertat només pensable en festes, i per tant, era un bon moment per posar en pràctica els consells del mestre Nasó.

I per si voleu provar com devien ser, mireu què celebren aquest dissabte i aquest diumenge a la Cella Vinària de Teià. 

Si algú s'anima i pot anar-hi, ja ens ho explicarà en un comentari (o una entrada).

Gaudete!
Io Saturnalia! Io Saturnalia!

dissabte, 7 de desembre de 2013

Lucà

Avete!

Sóc Marc Anneu Lucà, però em podeu dir simplement Lucà. 
Vaig néixer a Còrdova l’any 39 com el meu oncle Sèneca, el filòsof. No obstant això, vaig estar poc temps vivint a Còrdova ja que al cap de pocs mesos la meva família i jo vam marxar cap a Roma. 
Al principi estava una mica nerviós però un cop vam estar allà i vaig veure aquella ciutat preciosa, aquell nerviosisme va transformar-se en alegria i entusiasme. Oh, se m’havia oblidat, a Roma el meu oncle era una persona molt coneguda per tothom! Vaig estudiar filosofia amb l’estoic Cornut i per completar els meus estudis vaig anar a aprendre més a la ciutat d’Atenes. 


Com he dit anteriorment, vaig estudiar filosofia però el que realment m’agradava era escriure poesia. Molta gent em considera el representant en el camp de l’èpica d’un estil nou, anticlàssic, vinculat al moviment estoic que es va imposar a Roma durant el regnat de Neró. Vaig tenir la gran sort de que des de ben jove em vaig guanyar el respecte de l’emperador. 
No obstant això, Neró cada cop estava més gelós dels meus dots poètics i aquest va ser el motiu de la meva desgràcia. Em van prohibir moltes coses però la pitjor de totes va ser que em van prohibir escriure poesia. Finalment, em van acusar de participar en la conspiració de Pisó i em van condemnar al suïcidi, com al meu oncle Sèneca, l’any 65 dC amb 26 anys. 

I ara que us he explicat la meva vida, us explicaré les meves obres. 
Durant la meva curta vida vaig escriure un total de catorze obres entre les quals trobem obres dramàtiques, discursos, sàtires i poemes diversos. Només se’n conserva una obra meva sencera, el poema èpic-històric Farsàlia. 

Farsàlia és un poema que narra el transcurs de la lluita entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu. L’obra està composta per deu llibres, tot i que havien de ser dotze però no em va donar temps a acabar-lo. Al principi l’obra s’anomenava Belli civilis libri però no m’acabava d’agradar i desprès de pensar-ho durant uns quants dies vaig anomenar-la Farsàlia. 

I bé, aquí acaba la meva autobiografia. Espero que us hagi semblat interessant i que us hagi agradat. 

Ens tornarem a veure! 

dimecres, 4 de desembre de 2013

Sèneca, el filòsof

Avete!

Ego frater Senecis sum, Lucius Junius Gallio. Encara que no tingui masses ganes... us haig de parlar del meu germà petit, el filòsof Luci Anneu Sèneca
Tot i que jo vaig arribar a ser procònsol a l'Acaia, el meu germà és el que es va fer famós per ser filòsof, polític, dramaturg, i fins i tot en una obra li va donar per ser humorista. La seva única "pega" és que era un nen malaltís, el pobre.

Bust que es troba al Museu del Prado
Nosaltres pertanyem a una família important d’ordre eqüestre, som fills de Sèneca el Vell, un orador destacat de qui el meu germà va heretar els seu dots, i d’Hèlvia, una culta matrona romana. Sèneca va nèixer l’any 1 a Corduba (Còrdova) i de ben petit va marxar amb la nostra tieta a Roma per rebre una bona educació. Va estudiar amb diversos filòsofs. Àtal i Sotió van ser els filòsofs que més  van influir ja que el van iniciar en la filosofia estoica (consisteix en mostrar indiferència envers el plaer i el dolor) i a part aprengué retòrica.

A causa de la seva malaltia va haver de marxar a Egipte l'any 25 per ser curat i l'any 31 va tornar per iniciar la seva carrera política, on va demostrar el seu talent com a orador, fet que va provocar l'enveja de l'emperador Calígula.
Aquells anys el vaig trobar a faltar, ho haig de reconèixer... 
Quan portava sis anys ja en aquesta professió gairebé mor pels seus problemes amb l'emperador. Per sort, Calígula va perdonar-li la vida perquè pensava que la seva salut acabaria amb ell, però la seva predicció no es va complir.
Uns anys més tard, l'any 41, va ser desterrat a Còrsega per ordre de Claudi, acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Com el meu germà mai perdia el temps, durant l'exili va aprofundir els seus estudis de la natura i la filosofia i va escriure les Consolacions.

Va tenir sort i l'any 49 Agripina va manar que tornés a Roma per educar el seu fill, l'emperador Neró. Durant els seus cinc primers anys de regnat Neró va governar sàviament sota la influència de Sèneca. Però sembla ser que es va cansar del meu germà i els seus consells. Llavors el seu regnat esdevingué tirànic.
L'any 62 Sèneca es va retirar del cercle de Neró per poder dedicar-se a estudiar i a escriure tranquil·lament, que era el que realment li agradava.

Va desenvolupar la filosofia estoica en forma de diàlegs, en un d'ells, De Vita Beata, em va mencionar; si és que en el fons ens estimàvem!
Altres exemples d'aquests diàlegs són: De ira, De providentia, De brevitae vitae, De tranquillitate animi, De otio. També va escriure Epístoles morals, algunes obres satíriques, tractats científics, entre els quals destaca Naturales quaestiones, i nou tragèdies, les més conegudes són Medea, Fedra, Agamemnon, Tiestes i Hèrcules furiós.

L'any 65 vam ser acusats d'implicar-nos a la Conspiració de Pisó, un complot per matar l'emperador. Neró, sense cap judici, va ordenar el meu germà que se suicidés. La seva dona, Pompeia Paulina, que l'estimava molt també ho va intentar, però Neró li ordenà no fer-ho.
Mai podré perdonar-li-ho.

Així és com ho va explicar Tàcit:
Vbi haec uerba Seneca disseruit, complectitur uxorem et eam rogat ut temperaret dolorem et desiderium mariti toleraret. Illa tamen quoque manum percussoris exposcit. Tum eodem ferro brachia exsoluunt. Seneca, quoniam senile corpus lenta effugia sanguini praebebat, crurum uenas quoque abrumpit. 

I fins aquí la vida del meu estimat germà. Intensa, no creieu?

Valete!

diumenge, 1 de desembre de 2013

La ciutat romana d'Empúries

Avete!

M'agradaria explicar-vos la experiencia que vaig tenir quan vaig viatjar a la ciutat romana d'Empúries.

Quan vaig arribar allà, informant-me i amb ajuda dels guies, el primer que vaig saber va ser que hi havia una ciutat grega i una de romana. 

La ciutat grega tenia dues parts: la Paleàpolis i la Neàpolis. La Paleàpolis era a l'antic illot on els grecs havien fundat el seu primer establiment i la Neàpolis és la part de la ciutat on ara trobem restes. 
Potser el que més impressiona és al sud-oest el santuari, on es va trobar una estàtua del déu de la medicina, Asclepi.
Pel que fa a la ciutat romana, quan vaig ser-hi vaig veure que era una ciutat que s'assemblava a les altres colònies romanes: està envoltada per una muralla i estava travessada pel cardo maximus i el decumanus maximus. 

El cardo maximus s'uneix amb el decumanus en el fòrum, una plaça tota envoltada de porxos, considerada el centre de la vida política i comercial de la ciutat.
La muralla estava conservada sobre tot a la banda sud i estava feta de formigó i pedra.

El fòrum, que com bé sabeu era el centre de la ciutat, s'articula en dues parts dividides pel decumanus. La banda meridional estava limitada per les tabernae i el cantó septrentrional estava presidit pel temple del qual gairebé només es veu el podium i que devia estar dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). El fòrum quedava tancat per un pòrtic de doble nau en forma de U amb criptopòrtic (corredor semisubterrani). Les dues parts tenien funcions diferents: la meridional servia per a les activitats comercials i polítiques i la septentrional per a les religioses.

A la part nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques.

Les cases que s'han pogut trobar són de planta baixa, amb dues o tres habitacions i estan construïdes amb parets sobre un fonament de pedra.

Hi ha cases més riques que tenen mosaics al terra de les cambres principals i algunes cases, com la del costat del fòrum, disposava de peristil. També podem trobar una sèrie de domus sobre el cardo més oriental de la ciutat.

I això és el que vaig poder trobar a les restes d'aquesta meravellosa ciutat. 

Que us ha semblat l'estructura i les diferents parts que hi havia en aquesta ciutat?

Us agradaria visitar-la per poder fer-vos una idea de com era?

Jo de ben segur que hi tornaré!
Valete!