Curiositats gastronòmiques a Roma

Avete! 

Com que hem estudiat com eren els banquets a Roma, avui us explicaré unes curiositats de l'antiga Roma relatives a l'àmbit gastronòmic:

Diuen que l'emperador romà Viteli (14-69 d. de C.) s'introduïa una ploma d'au, generalment de paó, en la gola per així provocar-se les nàusees i el vòmit. 
El vomitorium era el lloc on els romans després dels banquets vomitaven el menjar per poder seguir menjant.



Banquet romà


Segons els biògrafs de l'emperador Maximí, aquest arribava a ingerir 16 quilos de carn, 32 litres de vi en un sol menjar. 




En un esmorzar, l'aspirant a emperador Albí va ingerir la desorbitada quantitat de 500 figues, 100 préssecs, 10 melons, 48 ostres i 2 quilos de raïm.
El major banquet de la història va ser l'ofert per Juli César per celebrar les seves victòries a Orient. Va convidar durant diversos dies 260.000 persones i van menjar en 22.000 taules.
L'emperador romà Neró refredava els seus sucs de fruita i els seus vins amb gel o neu portats de les muntanyes pels seus esclaus, per la qual cosa pot considerar-se l'inventor del sorbet. 
El turbot, una espècie de peix pla que habita en els fons marins, era molt més car que la vaca.

salsa gàrum
La salsa gàrum s'utilitzava molt, afegint-ne a qualsevol plat, i fins i tot a l'aigua o al vi. Les vísceres de peix (tonyina, verat i esturió) es posaven en maceració amb salmorra i es deixaven assecar al sol durant dos o tres mesos. El més car era el produït a Cartagena i es cotitzava a 180 peces de plata el litre de salsa.
A l'Imperi romà existien una gran quantitat de plats exòtics, com els cervells d'alosa amb mel, llengües de flamenc o rossinyol, talons de camell, cresta d'aus, mugrons de truja...

Havíeu sentit mai aquests fets tant curiosos? Us animeu a preparar algun dels darrers plats de l'últim punt per al dinar de comiat de curs?

Laura Rodríguez
1r BTX B