Hodie est

dijous, 30 de maig del 2013

El llatí el grec en la publicitat

Avete!

Avui parlarem de les paraules greges i llatines que utilitzem en català o castellà quotidianament i en també en la publicitat sense adonar-nos que tenen els seus orígens a Grècia i Roma.

Comenzarem per exemple amb la paraula acrofòbia, que és una paraula que té un clar origen grec: "acro" significa elevat mentre que "fòbia" significa por. Per tant, acrofòbia és la por a les altures.
D'altra banda, la paraula agronomia prové del llatí i del grec alhora: per una banda "ager" del llatí que significa camp i "nomos" en grec que significa llei.

També podem trobar termes en mots que designen professions que són d'origen llatí,  com arqueologia, d'arqueo que significa vell i logia que significa l'estudi d'alguna cosa.

Desprès podem veure molt anuncis a la tele on surten termes llatins modificats com per exemple la marca "Aquarius" que del llatí agafa la paraula Aqua i -arius, que indica la pertinença.

De la marca Frigo també podem trobar semblança amb el terme llatí Frigus,-oris, que significa fred. D'aquesta marca de gelats tenim el Magnum del adjectiu magnus,-a,-um que vol dir gran i es relaciona amb la marca per la grandària del gelat.

I parlant de termes més electrònics podem veure la marca Sony de la paraula llatina sonus que significa so i té a veure perquè es una marca molt famosa de productes electrònics de so. 

En el marc de la fotografia hi trobem la marca Canon de la paraula llatina canon,-onis, que significa regla o llei, que ens vol vendre la perfecció de la càmera.


Una altra marca que tenim és Vox una col·lecció de diccionaris, de la paraula llatina vox,-cis, que significa veu.

Per acabar, veiem marques de tot tipus relacionades amb la llengua grega, com pot ser la marca Alfa de cotxes relacionada amb la lletra grega o la marca de rellotges Omega, també relacionada amb la darrera lletra de l'alfabet grec. 

I relacionats amb la mitologia grega podem trobar la marca Calypso de rellotges, en referència a la filla d'Atlas o la marca Olympus relacionada amb l'Olimp, la residència dels déus olímpics grecs.

I fins aquí la meva entrada al bloc. Espero que us hagi semblat interessant i us hagi agradat. Hi ha moltes més referències al món clàssic en la publicitat,però les deixo perquè vosaltres feu les vostres aportacions.

Podríeu dir o fins i tot inventar alguna marca més amb algun terme llatí o grec?

Yaiza Olmedo
1r BTX B

dimarts, 28 de maig del 2013

Bona Dea

Avete!
Avui em toca publicar al bloc i aprofitant que estem al mes de maig us explicaré una festa romana que se celebrava en honor a Bona Dea, la deessa de la fertilitat.

Bona Dea en la mitologia de l'antiga Roma és la deessa de la fertilitat, la castedat i la salut. També se la coneixia com Maia i com Fauna, per ser filla de Faune. 
Es representa normalment asseguda en un tron i sostenint una cornucòpia. El seu atribut és la serp, símbol de curació. Per això mateix, se sap que en el seu temple a Roma es conservaven serps consagrades
La seva imatge es trobava freqüentment en les monedes romanes. A més, molts malalts eren tractats en el seu temple amb herbes medicinals
Era venerada amb gran reverència per plebeus, esclaus, lliberts i dones. Se la invocava per demanar la salut i l'alliberament de l'esclavitud, o en el cas de les dones per la seva fertilitat. El seu culte era molt antic i incloïa ritus reservats exclusivament a les dones.

La deessa era adorada en un temple a la muntanya de l'Aventí però els ritus secrets a favor seu es practicaven a la llar d'algun magistrat romà el 4 de desembre. Eren dirigits per la dona del magistrat, ajudada per les verges vestals

A més d'estar-hi prohibida la participació d'homes, tampoc no es permetien les pintures de figures d'homes o animals mascles. L'habitació estava decorada amb flors i plantes, però s'excloïa la murta ja que, segons la tradició, Bona Dea va ser colpejada fins a la mort per Faune amb una branca de murta
Se sap molt poc sobre la cerimònia, encara que es creu que en el seu origen estava relacionada amb l'agricultura.

Espero que us hagi agradat i hàgiu gaudit aprenent una mica sobre Bona Dea i la festa que se celebrava en el seu honor.

Sara García Martínez
1r BTX B

diumenge, 26 de maig del 2013

Després del diluvi universal

Avete!

Aquesta mateixa setmana els alumnes de 1r de batxillerat de llatí hem lliurat els treballs sobre Les Metamorfosis d'Ovidi, un dels grans literats de la literatura llatina. Per això avui m’agradaria explicar-vos uns dels mites que més m’ha agradat. 
Però com que tots l'heu llegit en la versió d'Ovidi, jo us donaré la meva pròpia.

Obro els ulls. Veig Deucalió, però encara no sé què ha passat. M'aixeco de la barca un pèl desorientada. Veig Deucalió. Em mira.

-Què, has dormit plàcidament? -pregunta. Encara estic endormiscada. -Júpiter ha cridat Neptú, que ha inundat tota la terra. Encara no acabo de creure-m’ho-. Ara sí que estic desperta. Puc veure com tota la terra sota els meus peus es troba plena d’aigua.

-Però, com és possible? -Pregunto amb un to espantós. Em calmo, tot això s’ha d’arreglar.

-Tranquil·la Pirra, amb una mica de sort Júpiter es calma, i torna tot a la normalitat- diu, amb una tranquil·litat que no el caracteritza. Tot just acaba de dir-ho quan sentim una lleu tremolor. És la terra, ha tornar com era abans del Diluvi Universal. Però ara la realitat ens aborda. Estem sols, només queden ells dos com a part de la humanitat. És, llavors, quan Deucalió diu:

-Oh, Pirra, esposa meva. Tan sols quedem nosaltres dos. ¿Com et sentiries ara si el destí t’hagués deslliurat a tu de la mort i a mi no? ¿Qui curaria les teves ferides? Perquè creu-me si et dic que et seguiria fins allà on respiressis per última vegada. Però, ara, la nostra missió es tornar la vida a la terra, és a dir, trobar éssers humans.

Amb aquesta idea dins la ment, vam decidir posar-nos en marxa. Primera parada, les aigües de Cefís on desgraciadament em vaig mullar el meu preciós vestit. Tampoc és que l’hagués cosit amb molta esma, però, realment m’agradava. La següent parada era el temple on habitava la deessa.

-Mira que està brut el terra d’aquest temple. No sóc partidària  de fer-li petons, però què hi farem, el que s’ha de fer, s’ha de fer. Vam agenollar-nos tots dos pregant a la deessa: “Oh deessa, ajuda’ns a reparar la pèrdua del nostre llinatge amb la teva ajuda”. No sabia si havíem ésser escoltats, quan de sobte la deessa va contestar: “ Allunyeu-vos del temple, i llenceu darrere l’esquena els ossos de la vostra mare”. 
Era horrible, no podia haver dit això. Era impensable per a mi, vaig espantar-me i començar a cridar...
-Pirra, Pirra, Pirra, calma’t! Calma’t per tots els déus de l’Olimp. Crec que la deessa no es referia exactament als ossos de la nostra mare, sinó els ossos de la nostra gran mare, és a dir, la terra. I els ossos són pedres. L’única cosa que hem de fer és llençar pedres cap enrere, i tot s’haurà acabat.

De seguida, vam començar a llençar pedres darrere l’esquena.
-Deucalió, espòs meu, no m’ho puc creure, estan creixent persones, persones com nosaltres! I així de fàcil... -Seguim, hem de seguir!- Estava feliç: per cada pedra que llençava jo, es formada una dona. I per cada pedra que llençava Deucalió sortia un home.

I sí, som nosaltres, els vellets Deucalió i Pirra, qui vam construir un nou llinatge, aquesta nova generació.

Espero que us hagi agradat.

I a vosaltres quin mite del llibre us ha agradat més?
Ana López
1r BTX A

divendres, 24 de maig del 2013

Gestos a la romana

Avete!

Moltes vegades estem tan concentrats en totes les obligacions i tasques que hem de fer que gairebé ni ens fixem en petites coses que estan presents dia a dia a la nostra vida. Una d'aquestes petites coses són els gestos. Acompanyem la nostra parla amb tot tipus de gestos que ens ajuden a expressar-nos millor. I molts d'aquests gestos que fem sense adonar-nos, els utilitzem des de fa tant de temps que gairebé ni ens hi fixem. 
Però estaria ben enumerar alguns d'aquests gestos i més tenint en compte que molts d’ells tenen el seu origen en la nostra estimada Roma.

Signe harpocràtic
Té el seu origen en el déu egipci Harpajered a qui els grecs van anomenar Harpòcrates. A l’antiga Roma s’utilitzava aquest gest com a símbol de silenci, de reflexió i secretisme i consistia en posar el dit índex sobre la boca tal i com el va descriure Apuleu en la seva Metamorfosi:
At ille digitum a pollice proximum ori suo admouens et in stuporem attonitus “Tace, tace” inquit (Però ell, portant l’índex als llavis, atònit per la por, va dir: Calla, calla”).


Creuar les cames i els dits 
A l’antiga Roma els gestos de creuar les cames i els dits estaven considerats de mal auguri, sobretot si es realitzaven davant de dones embarassades o de malalts ja que es creia que dificultaven el seu procés. També estava prohibit realitzar-los en rituals religiosos o reunions de magistrats per causa del mateix significat d’obstrucció. Ovidi va descriure molt bé aquest gest en un fragment de les seves Metamorfosis referint-se al gest que realitza la deessa dels parts Lucina per impedir el naixement d’Hèrcules:
“I quan va sentir els meus gemecs, es va asseure davant la porta i, oprimint el genoll esquerre amb el seu genoll dret i amb els dits units entre si com una pinta, va detenir el part”

Fer espetegar els dits
Els antics romans l’utilitzaven per senyalar algú amb l’ordre que fes alguna cosa que ja sabia (digitus crepans).

Alçar la barbeta
Els romans l’utilitzaven per expressar orgull i seguretat en un mateix; era una forma de mostrar que s’havien superat una sèrie de dificultats i que per això es tenia més confiança en un mateix. 

Gestos realitzats amb la mà (fascinium)
Servien com a protecció contra “el mal d’ull”. Com per exemple el gest de creuar els dits índex i cor que representa una variant de l’antic gest romà que consistia en tancar el puny amb el dit polze entre l’índex i el cor (higa o figa). 
Un altre gest seria el digitus impudicus que consistia en alçar el dit cor que representaria el membre viril i s’utilitzaria com a burla, tal i com es mostra en un text de Marcial:
Rideto multum qui te, Sextille, cinaedum / Dixerit et digitum porrigito medium (Riu molt, Sextil, de qui t’ha anomenat efeminat i aixeca el dit del mig).

Comptar amb els dits
També té el seu origen en l’antiga Roma, on els romans podien expressar amb els dits qualsevol nombre entre l’u i un milió. El sistema consistia a representar les unitats amb divuit gestos realitzats amb els dits de la mà esquerra (el cor, l'anular i el menovell expressaven les xifres de l'un al nou, i amb el polze i l'índex s'expressaven les desenes); les centenes i els milers s'expressaven mitjançant divuit gestos més, idèntics als anteriors, però realitzats amb la mà dreta; i la posició de les mans respecte al pit, el melic o el fèmur expressaven les desenes i les centenes de mil. Per al milió s'entrellaçaven les mans.

Petó a distancia
Té el seu origen en l'adoratio, que consistia en ajuntar els dits índex i el polze, portar-los als llavis, besar-los i llançar el petó a les estàtues dels déus i als objectes sagrats. També s'executava en accedir a un lloc sagrat. Aquest gest va arribar a nosaltres modificat i ara el fem servir per expressar la nostra satisfacció sobre alguna cosa, per exemple quan volem expressar que el menjar ens va agradar molt, o quan volem enviar a algú un petó.


Tocar-se la barbeta
Ovidi en els Fastos va retratar al déu Janus tocant-se la barba en un gest pensatiu mentre es disposava a narrar un breu relat. A aquesta mateixa obra trobem un altre exemple: quan Asclepi es toca la barba mentre parla pausadament. Així, relacionem aquest gest amb l’oratòria i una actitud pensativa i tranquil·la.

Tocar el lòbul de l’orella
Existia també el gest de tocar-se un mateix el lòbul de l'orella per recordar alguna cosa que es tenia oblidada, perquè per als romans la seu de la memòria es trobava en aquell lloc. Probablement la costum que ha sorgit d’aquest gest és la d’estirar de les orelles a una persona quan és el seu aniversari i que servia per recordar-li el pas del temps.

Mirar de costat
Els romans ja ho feien això de mirar de costat i per a ells representava el mateix que per a nosaltres, servia per demostrar que no es refiaven d’alguna cosa, que sentien enveja o odi.

Ciconia pinsit
És el gest de fer amb el dits el moviment del bec de la cigonya per burlar-se d’algú que parla molt. 

Orelles d’ase
És el gest que es fa recolzant els polzes al cap i movent els dits amb els palmells oberts. S’utilitzava quan et volies burlar d’alguna persona.

Estirar de la barba
Aquest no és un gest que s’acostumi a fer ara, però m’ha semblat molt curiós. Consistia en estirar algú altre de la barba en un gest de burla ja que la barba era un símbol de virilitat i per això era una greu humiliació que algú t’estirés de la barba.

M’ha sortit una entrada una mica llarga, però espero que us hagi agradat i us hagi servit per saber més coses sobre l’herència romana. 
I vosaltres quin gest utilitzeu més? Sabíeu l’origen d’algun d’ells? No trobeu que els romans eren gent molt expressiva?

Grace Chávez Vela
1r BTX B

dimecres, 22 de maig del 2013

Les dones al mon romà


Avete!

A la societat romana com a la majoria d’àmbits, hi trobaven diferents classes de dones, tant socials com a nivell de convivència i estil de vida que hi  duien.

Les matrones: Eren la dona del paterfamilias, tenien el dret d'acompanyar el marit als banquets i podien sortir de casa a fer compres o encàrrecs sempre en companyia d'un vigilant o de servents. 
Hi ha un epitafi que descriu a la perfecció la vida que portaven; ens diu el següent: “casta fuit, domus seruauit, lanam fecit” "va ser castra, va tenir cura de la casa i va filar la llana"
Principalment les funcions de la dona eren:  ocupar-se de les coses de casa, netejar i fer el menjar; en el cas de dona de família rica només s’encarregava de supervisar les feines realitzades pels eslaus. 
En comparació amb la dona grega les dones romanes havien fet un pas endavant però encara i així tenien poc dret a decidir.

Les nenes: des de ben petites, si havien nascut en una família rica, els pares pagaven un mestre particular perquè ensenyés la nena i sovint se'ls enviava a una  vil·la de camp. Els que no hi tenien tant diners portaven les nenes a partir dels 7 anys a l’escola. Moltes nenes, però, no anaven a l’escola i es quedaven a casa ajudant la mare o filant.
Tenien poc dret a decidir, tant joves i innocents que eren, i en arribar als 12 anys deixaven els estudis i es quedaven a casa teixint. Moltes d’elles als 14 anys eren casades. I amb el permís patern o del marit decidien si era convenient seguir estudiant.

Les esclaves: eren persones raptades de països que els romanes havien conquerit, o filles d'esclaves. No les consideraven  persones sinó objectes i en podien fer ús quan volguessin. Hi havia poca compassió i bons sentiments de cara a la feina que realitzaven a diari les pobres esclaves.   S’ocupaven de les feines de casa, de fer el menjar i de la neteja de la casa. Vivien amb la família on tenien habitatge. 
També hi havia la possibilitat que l'esclava fos alliberada i es convertís en cliens del patrici, però això només passava després de molts anys de servei i fidelitat. Tanmateix aquesta practica era més freqüent en els homes esclaus que en dones esclaves, amb qui es feia amb poca freqüència o gairebé mai.
No tenien dret a votar, a formar part d’un senat o participar en el cens (com tampoc podien les altres dones), ni casar-se i formar una família i ni pensar en tenir propietats o riquesa.
  
Les meuques:  eren dones que, a més d'oferir serveis sexuals, solien amenitzar els banquets amb música i dansa, i sabien llegir i escriure. Eren tractades com a objecte de satisfacció per part dels homes, que les recompensaven diners habitualment. 
Eren també sinònim de diversió en els banquets romans, ja que la  majoria de persones que hi assistien als banquets eren de gènere masculí.

A les jornades de recreació històrica de Badalona 2013 i a Tarraco Viva 2013 s'han fet representacions de converses de meques, sobre textos en llengua grega de Llucià de Samosata. Són representacions de converses íntimes entre elles, amb les mares o els seus clients, representades de cara al públic amb un to humorístic i irònic. En elles poden veure reflectida la vida d'una meuca en el món antic.



Creieu que totes les dones del segle XXI tenen molts més drets i són considerades com els correspon, o penseu que encara hi ha alguns àmbits en els quals els homes són tractats de manera diferent respecte a les dones?  
Les noies, com la portaríeu avui la qüestió de deixar els estudis als 14 anys i fer un pensament de compromís matrimonial?

Valete!
Laia Zúñiga Catarineu
1r BTX A

dilluns, 20 de maig del 2013

Golden Sun (Sol Aureus)

Bona tarda, nois! 
Éssers amb els poders dels 4 elements.


Com ja sabeu alguns, sóc una apassionada dels videojocs i per això avui us parlaré d'uns que em van fer passar una bona infantesa i, a més a més, en part tenen a veure amb la mitologia: Golden Sun i Golden Sun 2.


Per fer-vos una petita introducció, us explicaré que aquests dos jocs narren la història d'un món regit per l'alquímia, un poder que estava custodiat en els 4 fars elementals, que eren Venus, la terra; Mart, el foc; Júpiter, l'aire i Mercuri, l'aigua). Però com que es començava a abusar d'aquest poder, uns savis el van segellar en un temple i la llum del far es va apagar. 
Aleshores, les catàstrofes van començar a assolar el món i uns emissaris van decidir treure el segell per restablir l'ordre del món...
                                                                        
Així, al llarg de les dues històries vius innumerables aventures i vas adquirint diferents poders com el d'invocar déus i éssers mitològics de diferents mitologies, com la nòrdica, la grega o la japonesa entre d'altres. 

Els éssers mitològics més coneguts que apareixen són els següents:                                                                                          
Venus: La deessa de l'amor I la bellesa.

Ramsés: Seria el nom grec de Ra mss, fill de Ra, el déu egipci del sol, equivalent a Hèl.lios.


Cibeles
: Deessa que equivaldria a Gea i va ser adorada a Anatòlia durant el Neolític. Era la personificació de la terra fèrtil, deessa de les coves i cavernes, de les muralles i fortaleses, de la natura i els animals (especialment lleons i abelles).

Mart: Déu de la guerra,fill de Júpiter i Juno. Se'l representava amb un casc i armadura i els seus símbols eren el pica-soques i el llop.

Júpiter: Divinitat suprema de la tríada Capitolina. Fill de Cronos, era el més poderós i pare d'homes i de Déus. Els seus símbols eren l'àguila, el ceptre i el llamp.

Atlanta (es refereix a Atalanta): heroïna filla de Lasos, rei d'Arcàdia. Va ser una heroïna vinculada al cicle arcaic, consagrada a Artemisa i reconeguda per les seves immillorables habilitats per a la cacera.

Imatge d'Atalanta segons el joc.
Procne: Heroïna filla de Pandíon, rei d'Atenes i de Zeuxipe. Es va casar amb Tereu, rei de Tràcia i va ser mare d'Itis.  

Mercuri: Missatger dels Déus, protector del comerç fill de Júpiter i Maia,

Nereida: Les Nereides eren filles de Nereu i Doris, déu del mar i filla dels oceans , per això són considerades les nimfes del mar.

Neptú: Déu del mar i dels terratrèmols, fill de Saturn i germà de Júpiter i Plutó.

Boreas (prové de Bòreas): Bòreas era la personificació del vent del nord i una de les quatre divinitats del vent. Era el més salvatge ja que portava el vent del nord.
Personificació de Flora segons el joc.

Flora: era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria. Es representa com una jove coronada de flors i que sosté poms de flors a les mans.

Ulisses: Ulisses era un heroi rei d'Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia, casat amb Penèlope i fill de Telèmac.

Iris: Com Hermes, també era  missatgera de l'Olimp i es representava amb una dona alada amb vestits de colors

Tenint en compte que és un joc de rol per la Game Boy Advance i que va sortir al 2002 està força bé.

Espero que us hagin entrat ganes de jugar-hi! Si voleu saber més sobre les invocacions us deixo aquí un enllaç on surten totes i així podeu descobrir divinitats d'altres cultures que no coneixíeu.  

Que acabeu de passar un bon dia!
Marta Anguix
1r BTX B

dissabte, 18 de maig del 2013

La dansa a l'Antiga Roma


Avete!

No fa gaire va ser el Dia Internacional de la Dansa, el 29 d’abril, i en honor a aquest dia i especialment de la dansa, us explicaré la seva història a Roma.

Els romans no eren gaire aficionats a les danses i ni, en general, a les disciplines artístiques; això ho podem veure reflectit en la pobresa que tenien els romans del llenguatge especialitzat en aquestes arts.

La història de la dansa, com la de Roma, la podem dividir en tres períodes:
Monarquia
Aquest període és influenciat pels etruscs. Es van introduir la majoria de ritmes religiosos, danses d’origen agrari i les danses amb armes.

República
S’introdueix la coreografia grega i etrusca. La dansa assumeix un paper més important en la vida pública i es posa de moda en la privada. Els patricis comencen a enviar els seus fills a l’escola de dansa i, tot i que Emilià Escipió l’any 150 aC. intentar tancar-les, resulta inútil. La dansa s’havia convertit en un art plaent i va perdre els seus origens religiosos.

Imperi
Dominen les danses gregues, etrusques i orientals. La pantomima grega va dominar aquest període i, per tant, la mímica va predominar sobre la dansa.

Tipus de danses romanes

Danses militars: són les més importants per a la societat romana. 
  • Durant els ludi: es feien danses durant la processó. HI havia dos tipus de ballarins: els seriosos, que fan danses armades estructurades i els burlescos, que van disfressats i imiten la dansa armada.
  •  Dansa dels Salis: era una dansa dedicada al déu Mart realitzades per joves patricis a ritme d’himnes. Representaven batalles, entrenaments i sobretot la batalla entre romans i sabins. El pas més conegut és el TRIPODIUM, salt a tres temps.
  • Germans Arvals: llegien el Carmen on s’invocaven els Lars i Mart.

Danses de festes agrícoles
  • Saltatio: es realitzava a les festes Saturnals per rememorar la època en què Saturn es va refugiar al Laci i va ensenyar als homes a cultivar la terra. El seu objectiu és reanimar la fertilitat vegetal i la fecunditat animal. També es realitzava a les festes de la Faunalia i a la de la Floralia amb el mateix objectiu, els agricultors ballaven sobre les seves terres.
Danses improvisades
Dansa executada per Messalina i les seves companyes d'orgia
  • Femenines: eren en festes on les dones es reunien i feien peticions a deesses com Juno, Diana o Ceres.
  • Col·lectives: es feien en un festival a Júpiter on demanaven al déu que els proporcionés pluges i bones collites.
Externa Superstitio: era la dansa que els romans realitzaven després de les seves conquistes i en elles veneraven nous déus.

Festes Bacanals: només participaven dones i es celebraven tres cops a l'any. El Senat les va acabar prohibint perquè van començar a fer-se danses  molt eròtiques.

A Roma les danses van començar sent religioses però es va oblidar el seu origen i van convertir-se en orgiàstiques, i per aquest motiu, en arribar el cristianisme, la dansa es va prohibir totalment.

Creieu que actualment la dansa és important a la nostra societat, o som una miqueta romans en aquest sentit? Sabrieu dir algun ritual actual on es faci servir la dansa? Ens animem a realitzar alguna dansa romana?

Valete!

Claudia Lorente Triviño
1r BTX

divendres, 17 de maig del 2013

Tarraco Viva 2013

Avete omnes!

Aquest cap de setmana tenen lloc les XV Jornades de Recreació històrica de Tarraco Viva, que van començar ahir, 16 de maig, i duraran fins al 26 de maig.


Cada any ens agafen ben atrafegats amb exàmens finals i altres qüestions i sempre hi ha un motiu o altre que no ens permet acostar-nos-hi. Espero, però, que aquest any sigui diferent. Animeu-vos i aneu a gaudir de qualsevol de les moltes activitats que tenen lloc aquest cap de setmana llarg.

Perquè pugueu triar i remenar uns enllaço el programa i també us enllaço el spot de promoció de les Jornades.

Podreu veure com vivien els romans, com estudiaven, com jugaven, conèixer la vida dels gladiadors o la sort d'un esclau enriquit, què era el cos de vigiles de Roma i un munt de coses més. Us recomano que feu una ullada a tot el programa, que està ple de coses interessants.

Ah, i recordeu que, si no pot ser aquest cap de setmana, encara hi ha moltes activitats els dies 25 i 26 de maig! 

Espero que hi pugueu anar i m'ho expliqueu.
Gaudete!