Hodie est

dijous, 31 de gener del 2013

Tornem d'aquí en vuit!

Salvete!


Avís a navegants: aquests dies les actualitzacions del bloc queden en suspens perquè bona part dels alumnes autors estan descobrint món, uns a Londres i altres a Atenes.




Us ho explicaran quan tornin!

Bon viatge a tothom!


dimecres, 30 de gener del 2013

Les dones d'aigua


Salvete! 
Avui us parlaré d'uns éssers molt curiosos: les dones d'aigua

Les dones d'aigua, també anomenades Aloges, Goges Encantades, Païtides, Nimfes de Llacs o fades, són éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça com els rius, llacs, gorgs, estanys, balmes, coves i fonts. Aquests éssers com a habitants d'aigua simbolitzen la vida i la fecunditat. Les Aloges tenen molta similitud a les nimfes grecoromanes, com elles representen la fecunditat i la gràcia, i es classifiquen segons on habiten. 

Les dones d'aigua són nimfes aquàtiques, de muntanya i de bosc amb els mateixos trets que les nàiades gregues, però típiques de Catalunya. Són éssers nocturns, els agrada emmirallar-se amb el reflex dels estanys a les nits de lluna plena. Solen tenir els cabell daurats o pèl-rojos i els ulls verd maragda o blau profund. Van vestides amb robes fines i riques i al front duen una estela que enlluerna aquell qui les veu. Algunes estan dotades d'ales de diversos colors i altres posseeixen una vareta màgica i virtuosa feta de fusta d'avellaner. Tenen una joventut eterna malgrat que no són immortals, viuen durant més de mil anys conservant així la seva bellesa i facultats. 

Les dones d'aigua se solen organitzar en grups per tal de protegir el seu territori, no solen tenir contacte amb els humans però quan ho tenen, aquests no surten ben parats. Dins de les seves coves no hi passa el temps, de manera que qui ha estat, encara que hi hagi passat anys, hi surt tant jove com abans. D'algunes s'explica que tenen la capacitat de transformar-se de dia en merles d'aigua i que els estanys on es banyen poden bullir de ràbia quan s'hi submergeix un estrany. 

Aquests éssers acostumen a estendre la roba o filar el lli a les nits de lluna clara, però ves amb compte perquè la tradició diu que si alguna persona troba una penyora que s'haguessin deixat estesa seria afortunat la resta de la seva vida, però que si les dones d'aigua s'adonaven de qui les ha robat l'encanten o el converteixen en pedra. Es creu també que a la nit de Sant Joan, la més màgica de tot l'any, les dones d'aigua perden els seus poders i no poden encantar els humans i que fer l'amor amb una fada aquesta mateixa nit porta saviesa i a més s'adquireix el do d'entendre les bèsties, la vida es dobla, es gaudeix de joventut eterna i es viu sempre més amb bona sort i fortuna. 

Les dones d'aigua viuen en diverses zones de Catalunya, no només a les muntanyes o als pirineus. Segons les tradicions, habiten dins dels gorgs profunds, en palaus encantats i acostumen a estan en reialmes presidits per una reina que viu en el lloc més profund del gorg des del principi del món, quan encara no havien aparegut els homes. 

A continuació us deixo una llista dels indrets on podreu localitzar a les dones d'aigua. Bona sort! 
-Sant Iscle de Vallalta (Maresme) 
-Al gorg Negre de Gualba (Montseny) 
-Font de les Païtides (Montseny) 
-Sant Miquel del Fai (Riells) 
-Caldes d'Estrac (Maresme) 
-La Vall de Freser (Ribes) 
-Bosc de les Estunes (Pla de l'Estany) 
-Masies de Voltregà (Vic) 
-Odèn (Solsona) 
-Garrotxa 
-Parets 
-Ripoll -Les coves d'en Riubanys
-El Canigó (Rosselló)

Laura Rodríguez Jaimez
1r BTX B 

dilluns, 28 de gener del 2013

Història de Ròmul i Rem

Hola!

Avui us parlare de dos germans: Ròmul i Rem.
La seva història va començar amb el destronament de Numitor pel seu germà Amuli, que el va expulsar de la ciutat i a la seva filla Rea Sílvia va ordenar-li que fos Vestal (sacerdotessa de Vesta) perquè no pogués tenir cap fill i perillés el seu temps al tron.
Però un dia el déu Mart se li va aparèixer a Rea Sílvia, que temps després va tenir dos fills Ròmul i Rem. Per por del que Amuli podia fer Rea Sílvia els va abandonar en el riu on una lloba els va trobar i els va cuidar fins que un pastor se'ls va endur a casa. Quan van tenir la suficient edat per saber del seu passat i van estar preparats, van anar a destronar Amuli i, un cop aconseguit,van tornar el tron al seu avi Numitor.
Ells decidiren fundar una nova ciutat, però hi havia el mateix problema que abans: eren dos germans i per tant un havia de regnar i l'altre no.
Per decidir-ho van pujar un al mont Palatí i l'altre a l'Aventí: així els déus escollirien qui havia de ser rei. Sobre el cap de Ròmul van volar més voltors que sobre el de Rem per tant ja estava decidit.
Llavors Ròmul va delimitar la seva ciutat i va dir que qui creués aquell limit seria mort. Rem, molt enfadat per no ser escollit, va travessar aquell limit i tal com havia dit Ròmul, Rem va morir. Amb això la nova ciutat va ser anomenada Roma i va anar creixent i cada vegada semblava més una ciutat. I aquesta és l'història de la fundació de Roma.

Però parlant de baralles, què penseu sobre la constant lluita que sempre hi ha entre germans?

Ainoa Pérez
1r BTX B

divendres, 25 de gener del 2013

L'emperador Vespasià

Avete !

Em dic Yaiza i avui us parlaré d'un dels emperadors amb més seny de la història de Roma: estic parlant de Vespasià.

Després de la mort de Neró i d'un any mogudet, al desembre de l'any 69 Vespasià es va convertir en emperador de l'imperi romà, va ser el quart en un any i també el primer emperador que no era d'origen romà, sinó sabí.
Quan el van nomenar ell ni tan sols estava en Roma, sinó que estava en Egipte assegurant l'arribada del blat fins a Roma, fet absolutament vital per als ciutadans de la capital. Vespasià arribà a Roma a finals de l'any 70. 
Una de les coses importants del regnat de Vespasià va ser la reforma que va fer en aplicar el permís de l'ús del dret llatí menor en les ciutats d'Hispània, que no tenien la ciutadania. Això va permetre nous drets als ciutadans i en conseqüència un nou interès per tot el que era romà: tenien més interès en la cultura romana i podien ser reclutats per l'exèrcit romà per formar-ne part i obtenir-ne beneficis com la cessió de terres al finalitzar l'any a l'exèrcit, la concessió de la ciutadania i la possibilitat de ser elegit per a càrrecs de mitjana importància.

Va iniciar un programa de construcció d'edificis, entre ells el temple de la pau, el temple en honor de l'emperador Claudi, i també va començar la reconstrucció del Capitoli.
També va iniciar una profunda transformació de l'administració de justícia, ja que fins aleshores hi havia una gran quantitat de casos judicials sense resoldre des de l'època de Neró. Va nombrar nous jutges amb el pensament de reduir ràpida i dràsticament el número de baralles i restituir el que s'havia arrabassat per la força durant les guerres civils.

Era un gran amant de les arts, i per tant les va protegir, va ordenar al tresor públic una pensió anual de cent mil sestercis als filòsofs grecs i llatins, va concedir valuosos regals als poetes i artistes famosos, i ordenava representar constantment famoses obres de teatre a un cost molt elevat.

En política exterior no va augmentar les possessions de l'imperi: es va limitar a enfortir les fronteres, i només va haver de lluitar amb Germània i Batàvia totes dues derrotades ràpidament.
Una de les virtuts més grans que tenia Vespasià era el seu pensament realista i per això se'l va  anomenar "l'emperador del sentit comú".

A finals del regnat de Vespasià l'any 78 el general Cneu Juli Agrícola va ser enviat a la província de Britània. I allí es va consolidar el poder Romà.
El 23 de juny del any 79 Vespasià morí a causa d'unes febres intestinals. El seu últim desig va ser que el llevessin del llit per morir dret, ja que cap emperador de Roma havia de morir tombat.
Les seves ultimes paraules van ser: "crec que em convertiré en déu".
Espero que us hagi agradat. 

Yaiza Olmedo 
1r BTX B

dimecres, 23 de gener del 2013

La maldat de Calígula. Boig o dolent?

Avete omnes!
Com que estem parlant de l'imperi romà us parlaré d'un emperador que segur que ens ha cridat l'atenció a més d'un, Calígula.


El seu veritable nom fou Gai Juli Cèsar August Germànic, també anomenat Gai Germànic August, i va ser un jove emperador romà que regnà entre l’any 37 i el 41 dC. El seu nom fou idea dels soldats de les legions, que feien broma d'ell tot disfressant-lo de legionari i calçant-li petites càligues, una mena de sandàlies militars romanes.

Durant la seva infantesa va ser molt mimat. La gent pràcticament l’adorava, però el seu pare, Germànic, morí quan ell només tenia 7 anys. Morí enverinat (una pràctica bastant corrent durant aquella època) i Calígula va viure aquell tràgic moment. 
Els dotze anys següents anys visqué aïllat amb la seva àvia. Però l'emperador Tiberi no tardà en cridar-lo i fer-lo portar a l’illa de Capri. Allà, després de la mort de Tiberi, Calígula passa a tenir el poder. Els seus inicis com a emperador van convèncer el poble de la seva bondat, però de cop i volta es convertí en un clon de Tiberi. 
Durant els menys de 4 anys de regnat es comportà violent i cruelment amb tothom. Era un dictador narcisista, incapaç de tenir empatia. Per això el seu final va arribar abans del que es pensava. La Guàrdia Pretoriana, els seus propis protectors, l’acaba assassinant l’any 41 dC. 
Ara bé, de debò era dolent o només estava boig? Analitzem-ho segons textos de l’historiador Suetoni.

Primerament, els ulls de Calígula van observar moments terrorífics i traumatitzants. Va veure morir el seu pare; això li creà una visió nihilista del món. També presencià com Tiberi llençava des d’un precipici criminals, dones i nens. 
Després Calígula s’abandonà a si mateix, i participà en tot tipus de perversions sexuals i actes horribles i execrables. A Capri aprengué que la vida no valia res i que el seu propòsit era el pur plaer, que era millor si era combinat amb violència. Tot això fa que comenci a identificar-se amb Tiberi.
Quan Tiberi mor, segons Suetoni assassinat, se li va donar un nom a l’assassí: Calígula. 

Al principi del seu regnat, va guanyar-se el poble donant diners (més de 2000 milions de monedes de bronze), i va cremar els arxius secrets de Tiberi; però en tenia còpies.
En 8 mesos, però, Calígula canvia. Els romans d’alta societat són torturats i colpejats en públic. Ni Tiberi va ser capaç d’arribar tan lluny! Canvià les normes de les lluites de gladiadors, fent que siguin més sanguinàries. I com afecta al poble? Com ens afectaria a nosaltres si canviessin les normes de futbol? No estaríem contents; els romans tampoc. 
Va abusar de la Guàrdia Pretoriana; es burlà d’un, violà la dona d’un altre, etc., tot i que eren la gent que el protegia.

Però, quina era la causa de la seva personalitat alterada? Una malaltia? És possible que fos provocada per un herpes, una malaltia de transmissió sexual, que pot provocar una encefalitis, i fer-lo canviar de personalitat. Però aquest motiu es descarta ja que amb la malaltia de l’herpes hauria mort de seguida, segons la poca esperança de vida que hi havia en aquella època.

També podria haver estat el vi. Els romans li afegien un edulcorant, el defrutum. Ho feien en una olla de plom, i això feia que el vi tingués molt de plom i causés intoxicació crònica; això podria haver alterat la seva personalitat bruscament. 
Un greu cas de narcisisme seria una altra possibilitat, ja que era incapaç de tractar els altres amb empatia, i era possible que hagués tingut un trastorn narcisista de personalitat.
També es pot donar el cas de bogeria. Però ell tenia capacitat de planificar, dirigir i executar un complicat pla militar, motivat per un objectiu; la bogeria no té cap motivació.

Per tant, en conclusió de tot això, es pot dir que Calígula va ser un psicòpata molt fred, superb, sense empatia i amb gran necessitat de ser adorat. Va ser un home dolent i un malalt mental alhora. Avui en dia se’l compara amb Goëring i Himmler per les seves actituds i forma de pensar. 
Tanmateix encara es té el dubte si l’emperador estava realment boig o simplement era dolent. 
Vosaltres què en penseu?
Ángel Novalbos
1r BTX B

dimarts, 22 de gener del 2013

Lord Byron i Grècia

Avete omnes!
Avui és 22 de gener, dia que va néixer el poeta romàntic anglès Lord Byron, al 1788. 
I com que aviat alguns marxem a Grècia i altres a Londres dos llocs on podem veure la seva petja, he pensat en parlar-vos d'ell tot recuperant una entrada publicada fa tres anys. 
Lord Byron va estar estretament lligat a la història moderna de Grècia, en la qual va participar aportant diners per finançar la guerra d'Independència contra els turcs, i essent-hi present ell mateix. De fet, Lord Byron va morir a Grècia, tot just començada la guerra d'Independència, però de febres, i no gaire heroicament, que és el que li hauria agradat. 
Com us he dit, Lord Byron fou un poeta romàntic, en el sentit més turmentador del Romanticisme, és a dir, desmesurat, tempestuós, arrauxat, irreverent, incomprès, amoral.

La seva vida supera la seva obra, perquè va aconseguir convertir-se en un personatge de novel·la romàntica, amb peripècies, viatges, escàndols, amors, desamors, morts... Tot sempre viscut amb una intensitat fora mida. Fou amic de Keats, i també de Perci B. Shelley, i la seva esposa Mary Shelley,  amb els quals passà uns dies en Suïssa. La trobada fou molt profitosa perquè fou la gènesi de les obres Frankenstein o el modern Prometeu i El Vampir de Pollidori.
Gonzalo Suárez va recrear aquests dies de creació, barrejant la realitat i el mite, en Remando al Viento, pel·lícula que us recomano especialment.

Lord Byron també tingué la seva dèria de deixar emprempta arreu: al temple de Posidó de Súnion, va deixar gravat el seu nom al peu d'una columna.
I direu, i això què té a veure amb les clàssiques? Doncs, que com bon anglès que era, Byron estava fascinat per la cultura grega clàssica, fet que queda plasmat en molts dels seus poemes.

Per acabar, us deixo alguns fragments del poema Himne a Grècia (en la traducció castellana, ja que no tinc la catalana).  I si voleu sentir com sona la poesia de Byron en anglès cliqueu a l'enllaç She walks in Beauty.


HIMNO A GRECIA
Cícladas islas, islas de la Grecia,
que el mar Egeo con sus ondas baña,
donde surgiera la materna Delos,
cuna de Apolo.
La ardiente Safo, del amor maestra,
aquí pulsó la septicorde lira;
aquí de Alceo resonó el divino,
plácido canto.
De vuestros campos en la verde alfombra
manto de flores primavera tiende;
aún lanza Febo sobre nuestros campos
vívido rayo.
[…]Desde la cima del erguido monte
de Maratón descubriréis el llano,
y allá..., más lejos..., el hinchado golfo
de Salamina.
En otro tiempo, sobre aquella roca
un rey de reyes contempló altanero
el hondo mar que ante sus pies hervía
lleno de naves.
[…]¡Ay! ¿Qué me resta en mi dolor inmenso?
Llanto y vergüenza por la patria esclava;
bañad en lloro las que a Grecia oprimen
duras cadenas.
¡Ah, ni vergüenza en vuestra faz, ni lloro!
Descubre, ¡oh, tierra!, tu profundo seno,
y tres siquiera de los trescientos brota...
Tres espartanos.
[…]¿En vuestra afrenta dormiréis tenaces?
¿Por qué no suena el belicoso canto?
¿Por qué no emprende la falange altiva
pírrica danza?
[...]Para fijar el pensamiento alado,
Cadmo inventó los personales signos;
de los argivos conserváis las letras,
no sus hazañas.
[...]¡Del Quersoneso vengador tirano,
rompe los lazos que nos ligan hora!
¡Cargue tus brazos la pesada lanza,
fuerte Milcíades!
[...]Conducidme a los mármoles de Sunion,
donde nadie excepto yo mismo y las olas
puedan oir nuestros murmullos mútuos
allí, como un cisne, dejadme cantar y morir.
Nunca esta tierra habitarán esclavos;
arme las diestras el fulmíneo acero;
caiga en pedazos, de espumante vino,
rota la copa.

Què us sembla? Us sonen alguns dels llocs i personatges que cita? Quins i per què?

diumenge, 20 de gener del 2013

Els rapsodes a l'actualitat

Avete! 

Avui us parlaré sobre el rapsodes, aquells recitadors de l'Antiga Grècia.  
Al segle VII aC la poesia èpica, que és aquella que cantava les gestes dels antics herois, va deixar de ser cantada pels aedes, que recitaven i componien les seves pròpies obres, per començar a ser cantada pels rapsodes que recitaven oralment a ritme d'un bastó davant el públic poemes com ara la Ilíada i l'Odissea, les composicions més exitoses del moment.

Es diu que fins i tot hi hagué recitacions de tres dies de duració. El més probable és que els poemes homèrics fossin escrits "a posteriori", això vol dir que deuen pertànyer al moment de transició en què l'èpica passa del cant i la improvisació dels aedes a la recitació dels rapsodes, que utilitzaran un text escrit per memoritzar-lo. 

Actualment, podem trobar aquestes mateixes recitacions, camuflades de modernitat, dins del gènere musical del RAP, recitació rítmica mitjançant jocs de paraules sorgida a mitjans del segle XX entre la comunitat afroamericana dels Estats Units. A més a més, la paraula rap apareix en anglès britànic durant el segle XVI però no és fins al segle XVIII que no s'emprea com a sinònim del verb dir

Aquí us deixo un RAP del grup Violadores del VersoSi l'escolteu us podreu fer a la idea de què sentien els oients dels antics rapsodes.



O millor sentir-lo en grec modern:



Fins i tot, existeix un grup català de RAP que es coneix amb el nom de 'Rapsodes'. 


A vosaltres us agrada el RAP? Alguna vegada havíeu relacionat els rapsodes de la classe de grec amb la música RAP? 

Espero que us hagi agradat! 
Ana López 
1 BTX A

divendres, 18 de gener del 2013

Baetulo

Avete! 

El passat 18 de desembre els alumnes de llatí de primer i segon de batxillerat vam anar a visitar el museu romà de Badalona on vam veure les termes, decumanus, alguns carrers de la ciutat i la domus dels dofins. 

Mosaic del tepidarium
La visita es va iniciar a les termes de la ciutat, que eren uns dels centres més importants de les ciutats romanes; eren grans edificis construïts per a la higiene dels ciutadans i per fer esport, però, en realitat, eren un centre de vida social, un lloc de reunió i tertúlia. A les termes vam poder veure la palestra, el tepidarium (sala de pas amb una temperatura tèbia), el frigidarium (sala per bany fred) i el caldarium (sala per al bany calent). Hi havia també una sala per a massatges anomenada unctorium i una habitació més petita amb altres temperatures per fer suar el cos que rebia el nom de laconicum

També vam poder observar restes d’edificis d’habitatges amb botigues a la planta baixa, seguint la direcció d’un carrer menor, del qual s’ha conservat la claveguera. 

Botiga
Després, el traçat de l’ampli decumanus que passava pel costat d’un gran edifici comercial fins a arribar a l’encreuament amb el cardo, punt que indicava la proximitat del fòrum, que era una plaça rectangular, oberta envoltada d'un pòrtic amb columnes. Es veuen també restes d’altres edificacions d’època romana tardana, com una estança, un mausoleu o un dipòsit d’aigua.


Finalment vam anar a visitar la domus dels dofins, anomenada així perquè es conserva un mosaic adornat amb dofins. Es podien veure molt bé que era una casa unifamiliar de les que solien ser propietat d'una família i que constava d'un pis, o dos com a màxim. Tenia la planta rectangular i estava aïllada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil.

Vam veure molt bé l'espai de l'atri, així com el tablinium, un cubiculum i el triclinium d'estiu, ja que el museu havia col·locat reproduccions del mobiliari que es podia trobar en aquelles habitacions. Una manera molt bona d'apropar-nos a una domus romana.

Va ser una excursió molt interessant i ens va agradar molt descobrir que la propera Badalona era l'antiga ciutat romana de Baetulo.

I a vosaltres, què us va semblar l'excursió al museu? Quin aspecte de la ciutat us va semblar més interessant?

Valete!
Sara García Martínez
1 BTX B

dimecres, 16 de gener del 2013

Eco i Narcís

Hola a tothom! 
Em presento: em dic Esmeralda i us parlaré sobre un dels mites que més m’agraden, el mite d’Eco i Narcís.

El mite comença amb Eco, una nimfa del boscos, que era molt alegra i xarrameca i, per això, distreia Hera, l’esposa de Zeus amb les seves llargues converses, per així evitar que Hera descobrís les nombroses infidelitats del seu marit. Quan Hera ho va descobrir es va enfadar molt amb Zeus i va castigar Eco fent que no pogués parlar més. A partir d'aquell dia, només podria repetir el final de les frases que sentia. Eco, molt avergonyida va marxar dels boscos on vivia i es va refugiar en una cova vora un rierol.

Un dia Eco es va fixar en un noi que passejava al voltant de la seva cova. El noi es deia Narcís, i quan havia nascut l’endeví Tirèsies havia predit que estaria perdut si Narcís mai veia reflectida la seva imatge en un mirall. Per això la seva mare havia amagat tots els miralls.

Però Narcís va decidir que faria aquella ruta, on era la cova d'Eco, ja que li havia agradat. Eco l’esperava i el perseguia fins que un dia en trepitjar una branca Narcís es va adonar de la presència d’Eco i va preguntar:
- Què fas aquí? Per què em segueixes?
- Aquí…segueixes..- va dir Eco.


Finalment Eco va demanar ajuda als animals, i aquests van ser els que van dir a Narcís que Eco l’estimava. Però el jove va riure d’ella. Diuen que Eco se’n va anar a la seva cova molt trista on va deixar de menjar i beure, i d'on sortiria mai més, fins que el cos es va consumir i només quedà la veu.

Narcís va ser castigat per la deessa grega Nèmesi (la venjança), que ho havia vist tot. En un dels dies en què Narcís passejava per allà, va fer que tingués molta set. Aleshores narcís va anar a veure aigua al rierol i al veure-hi la seva imatge es va enamorar tan bojament que va voler unir-se amb la seva imatge i es va ofegar. Diuen que en el lloc de seva mort va néixer una flor anomenada Narcís.
Aquí us deixo una imatge...


Què en penseu? Jo crec que és un mite preciós, ple d’amor, desamor, infidelitats, càstigs... Té una mica de tot.

Espero que us agradi!
Esmeralda Gallego
1r BTX B

dilluns, 14 de gener del 2013

Concurs Odissea 2013

Avete discipuli et discipulae!

Mentre esperem que els vostres companys comencin a publicar, us donaré més informació sobre el concurs Odissea 2013.
El concurs Odissea neix a Galícia el 2006 de la mà d'Ángeles Burgos González i María F. Loira Santiago, de l'Institut “David Buján” de Cambre (Coruña), amb el suport de la secció gallega de la SEEC. Posteriorment s'hi van afegir València, Aragó i Catalunya, que participa per segon any gràcies al suport de l'Associació de Professors de llengües clàssiques, l'APLEC, entre d'altres.


Així doncs, l'any passat us vau estrenar els alumnes catalans amb la participació de 309 centres i 921 alumnes, i a més, ho vau fer amb molt bona fortuna, ja que els guanyadors de la final estatal van ser els alumnes del Col·legi Vidal i Barraquer de Cambrils. 

Vosaltres, els autors de L'ombra d'un somni hi vau participar activament i molts de vosaltres hi teniu molt bon record. Un dels nostres grups, Gerion, va empatar amb els segons, un altre va quedar en tercera posició, si més no en punts. Ens va fallar el temps!!!  

Aquest any ho tenim encara més complicat perquè bastants de nosaltres estarem de viatge: uns afortunats serem a Grècia (els de 2n) i els altres a Londres (els de 1r). Tot i així, com que deixem uns quants companys aquí, us encoratjo a participar-hi, ja que el fet que sigui concurs online ens ho permet.

Les bases i el calendari del concurs són les següents: 
És un concurs en línia sobre cultura clàssica adreçat a estudiants de secundària. Els dies 4, 5, 6 i 7 de febrer caldrà accedir a la pàgina web del concurs (www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes que s'hi formularan, que seran tres, una per dia, més una d'especial, el dia 7. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per a respondre-les és de 24h

El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 11 de febrerEn cas d’empat a punts entre equips que optin als primer premi es celebrarà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 20 de febrerEls equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre si en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 27 de febrer.

El tema de les preguntes serà: 

  • 1r dia: l'educació en la mitologia grega i romana.
  • 2n dia: l'educació en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
  • 3r dia:  l'educació en la historia i institucions grecollatines.
  • 4t dia: l'educació en la literatura grecollatina.
D'altra banda, el quart dia (dijous 7 de febrer), sortiran publicades altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes de les preguntes-pistaseguint el seu ordre de publicació. El tema de totes elles serà l'educació en la literatura grecollatina.
Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts i l’error suposarà el descompte d’1 punt. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més; per cada error es descomptarà 1 punt.

NORMES DEL CONCURS

  • No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc).
  • En les respostes no s’admetran abreviatures i haurà de respectar-se l’ortografia correcta de les paraules. 
  • Les preguntes, preguntes-pista superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula.

Un any més, desitjo que Sofia i Atenea ens guiϊn en la cerca!

Καλή τυχή!

dissabte, 12 de gener del 2013

La nostra herència

Avete omnes!

Tal com vam anunciar, el passat dia 12 de desembre vam fer la lectura de textos clàssics responent a la convocatòria de l'AMUPROLAG, titulada YO CONOZCO MI HERENCIA ¿Y TÚ?. Després vam pensar com faríem el vídeo i ara us presento el resultat.
He de dir que estic molt satisfeta de la feina que heu fet memoritzant el textos, coneixent i recordant la vostra herència. No ho estic tant de la gravació resultant. Per això,  prometo millorar les meves habilitats cinematogràfiques.

Sigui com sigui, ja l'hem presentat al concurs i ALEA IACTA EST!


Si cliqueu aquí arribareu a la pàgina on estan penjats la resta de vídeos del Concurs Yo conozco mi herencia ¿y tú?

Espero que us agradin.

dilluns, 7 de gener del 2013

Χρόνια πολλά!

Χαῖρετε μαθηταί!

Avui 7 de gener és dia de celebració, perquè el nostre bloc ja fa tres anys que existeix!


Ha acabat el 2012 que ha estat un any dur, perquè hem treballat molt, però també molt gratificant perquè la majoria de nosaltres hem fet via cap als nostres somnis, i perquè ha estat un any ple de reconeixements per a la nostra feina. Fem recompte.

Com hem crescut?
  • Ja hem arribat als 96 autors
  • Tenim 101 seguidors
  • Ens han fet 89.334 visites
  • Hem publicat 452 entrades
  • Han fet 2548 comentaris
  • Hem produït 48 vídeos i 45 presentacions
Com ens han vist?
Però no només hem fet això. També 
En definitiva, una mica -o molt- de tot. Aquest 2012, doncs, ha estat un any ple d'emocions i moltes coses bones, i només puc desitjar que el que ara comencem sigui tan o més bo. recordeu que d'acord amb el lema d'aquest curs -FORTUNA RIDENTES IUVAT-, si somriem tot serà més fàcil i podeu estar segurs que L'ombra del somni us seguirà oferint el seu aixopluc.

Feliç Aniversari a tots els que feu possible
L'ombra d'un somni!