Hodie est

dimarts, 26 de juny de 2012

Tempus irreparabile fugit

Avete!

Un curs més. Sembla mentida, ahir començàvem 4t, amb les nostres diferències... I un any més em toca acomiadar-me d’alumnes que feliçment acaben batxillerat, alumnes amb els quals he passat moltes hores al llarg de tres anys – i en alguns casos més i tot-, i sempre és un moment d’alegria, perquè heu acomplert un dels vostres objectius, i tristesa perquè els nostres camins se separen.

Però és una tristesa dolça perquè marxeu per iniciar nous camins que també formen part dels vostres somnis, camins que inicieu amb il·lusió i determinació. I a més, perquè sé que marxeu amb la feina ben feta, amb la lliçó de l’esforç ben apresa. Ara s'obren les comportes i sortiu al gran mar. Però sabeu navegar, de sobres ho sé.

NAVIGARE NECESSE EST, VIVERE NON EST NECESSE

Però jo em quedo aquí, amb el record d’aquests tres anys intensos intel·lectualment i també emocionalment. Hem aprofitat tots els moments fent nostre el CARPE DIEM i arribant AD ASTA PER ASPERA. I ara quedeu al meu cor mentre desitjo que mantingueu també vosaltres la nostra manera grega de veure el món,  alhora que l’esperit pràctic romà us aplana el camí.

VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT
i de tots vosaltres tinc escrit el meu cor: Arantxa, la de dolç esguard, Andrea, fecunda en ginys, Paz, la de ment inquieta, Nerea, l’aneguet fet cigne, Anna, la de somriure canviant, Borja, savi en les guerres, Andrea, la de fluid mite, Kevin, el d’amples interessos, Míriam, la d’alegre arribar, Zoe, la d’esperit lliure, Pol, l’absent present i Lorena, la tendra companya...

Ara, arrieu les veles (blanques, que no negres), agafeu un bon cabdell de fil i que τὸ πλοίον us dugui fins a terres amables. 
No heu d’oblidar mai la idea d’Ítaca
L’heu de portar al cor
Ella us durà fins al vostres somnis

Καλή τυχή!

I un darrer regalet:
El vídeo del nostre viatge a Grècia!



Laura

PS: I Recordeu...ET UNEIX COSES IGUALS!!!

dissabte, 23 de juny de 2012

Miles gloriosus


Uf, quina obra més divertida acabem de veure, el Soldat Fanfarró de Plaute. A mi personalment m'ha agradat molt, i per això us he d'explicar de què va, i si podeu l'any vinent, anar a veure-la, perquè val molt la pena! Per començar us introduiré una mica de Plaute, perquè us situeu.

Plaute va ser un comediògraf llatí del segle II-IIIaC. Va tenir molta fama en el moment, cosa que va fer que es conservessin més de 130 comèdies seves, com poden ser Amphitrió, Aulularia, Pseudolus, Mercator, i Miles Gloriosus. Aquesta última, Miles Gloriosus, és la que hem anat a veure i de la que després us parlaré. Les obres de Plaute van dirigides a un públic inculte, com poden ser esclaus i soldats. No es preocupa per aspectes morals, l'únic objectiu és fer riure.

Aquesta obra compleix les característiques de la comèdia de Plaute: originalitat aconseguida amb el llenguatge viu, graciós, espontani. Explota al màxim les possibilitats còmiques de cadascun, exagera els trets dels personatges, els vicis i els defectes per així aconseguir personatges de tipus grotescos, fantàstics, vius i divertits. L'argument és sobre un embolic amorós, en el qual un jove de bona família és ajudat per un esclau per recuperar l'enamorada.

Els personatges d'aquesta obra, la majoria dels quals tenen noms parlant, són:

  • Pirgopolínices: És el soldat fanfarró, molt cregut i presumit i un fatxenda, del qual s'acaben rient. Li agraden totes les noies, sobretot les casades.
  • Filocomàsia, Cortesana, estimada de Plèusides i a la qual rapta Pirgopolínices.
  • Plèusides: És el jove enamorat, bastant ximple i poruc, incapaç de resoldre els seus problemes sense l'ajut del seu esclau, en aquest cas Palestrió.
  • Palestrió: És l'esclau de Plèusicles, el jove enamorat. És el real protagonista de l'obra. És astut, i és gràcies a ell que el seu amo pot recuperar la seva enamorada.
  • Artotrogos: paràsit.
  • Periplectomen: És el vell veí que viu al costat de Pirgopolínicies i que ajuda Plèusides i Palestrió a recuperar Filocomàsia
  • Escèler: esclau de Pirgopolínices que veu junts als joves enamorats però que és enganyat per Palestrió dient-li que és la germana bessona de Filocomàsia. És un pilota del seu amo.
  • Acrotelèutia: És una cortesana, clienta de Periplectomen que fa veure que està enamorada del soldat per enganyar-lo.
  • Lucrió: criat de Pirgopolínices.
  • Milfidipa: criada d'Acrotelèutia que també participa en l'engany al soldat.

L'argument se situa a Atenes, on hi ha dos enamorats: un jove que es diu Plèusicles, i una cortesana lliure que es diu Filocomàsia. Un dia, un soldat d'Efes anomenat Pirgopolinices, rapta la noia i se l'emporta cap a Efes.
Però, dóna la casualitat que un esclau de Plèusicles, anomenat Palestrió, és capturat per un vaixell de pirates i el vénen a Pirgopolinicies, el mateix soldat que té l'enamorada del seu amo. Quan la jove i l'esclau es troben, ella li demana que l’ajudi a fugir d’allà. Palestrió contacta amb el seu antic amo, el qual viatja cap a Efes i s'instal·la a casa d'un veí del soldat, per tal d’alliberar la seva estimada.
Un dia, un esclau de Pirgopolinicies anomenat Esceledre, veu els dos enamorats junts, i vol dir-ho al seu amo, però Palestrió el fa pensar que la noia que ha vist amb el xicot és la germana bessona de Filocomàsia i no ella, excusa que ells es creuen.
Fan un altre pla per poder marxar, que consisteix en fer veure que Acrotelèucia, la dona de Periplectomen, està enamorada del soldat Pirgopolinices, ja que a ell li agraden casades. El soldat s'ho creu i intenta desfer-se de Filocomàsia. Va en busca d'ella Plèusicles fent-se passar per mariner, i se l'emporta juntament amb l'esclau Palestrió. Al final de l'obra, Pirgopolinices s'adona que és estafat i que s'han rigut d'ell.

Vist així, l'argument pot ser molt embolicat a causa dels estranys noms dels personatges, però veient-la al teatre t'aclareixes perfectament!

Si us voleu fer a la idea de com era l’obra, representada pel grup de teatre “In Albis”, podeu veure aquest vídeo, que, encara que és d’una de les altres obres de Plaute, Amphitrio, els personatges són molt semblants, i els actors són els mateixos.

Perquè us situeu una mica dins del fragment, el moment representat és quan Amphitrio arriba a casa després de molt temps fora, i es troba amb que la seva dona li diu que ja havia tornat l’altra nit. Però en realitat no era ell, sinó Zeus disfressat (com de costum.)



Espero que us hagi agradat!
Zoe Juanes
2n BTX

dijous, 21 de juny de 2012

Un dia al teatre de Marcel

[Parla en Marcus Valerius Maximus]

Ja torno a ser aquí, i després de tot l’enrenou del casament de la Valéria us explicaré que m’han convidat a anar al teatre a veure una comèdia de Plaute, un comediògraf molt important i molt de moda; per tant, no puc faltar-hi. La veritat és que he anat poques vegades al teatre, però m’agrada molt, encara que hagi d’anar sense la meva dona. Com que sóc un ciutadà ric, algun cop he hagut d’ajudar a seleccionar els actors i el cor, d’ajudar a muntar l’obra i m’he fet càrrec, juntament amb d’altres, d’una part de les despeses que comporten fer l’escenificació.

Bé, ja ha arribat l’hora d’entrar a un dels teatres més importants de Roma, el teatre de Marcel, amb una capacitat per 20.500 persones. Hem entrat  pels accessos (vomitoria) que donen a les escales (scalae) que arriben a les nostres grades, dividides en sectors verticals (cunei). Uns passadissos circulars (baltei) divideixen la graderia en tres sectors horitzontals (maeniana): l’imma cavea és el sector inferior, on jo seuré, ja que és la reservada als senadors, la media cavea, el central, on es troba l’estament de cavallers, i la summa cavea, la superior on es troba la resta del poble.

Davant mateix de la meva graderia es troba l’orquestra  (orchestra) i més endavant l’escenari (scaena), que consta de tres sectors:
         ·proscaenium- plataforma rectangular on actuen els actors
         ·postscaenium- on els actors es vesteixen i desvesteixen
         ·subscaenium- lloc sota l’escenari on es guarda tota la maquinària

Ara us parlaré una mica dels actors (histriones), que sempre són homes, porten mascares  (personae) i perruques,  i depenent del color dels accessoris pots obtenir més informació del personatje. Per exemple, si porta la màscara marro és un home, si és blanca, una dona, la perruca rossa és de jove, la perruca vermella de lladres o paràsits socials, el vestit blanc d’ancià, el de colors vius de jove, el vermell d’home pobre i el vestit groc de prostituta.

A les tragèdies, en canvi, els actors duen coturns, que són unes sabates per augmentar la seva alçada, i en aquestes obres ens trobem amb arguments seriosos. Però com nosaltres venim a veure una comèdia, ens trobarem amb una crítica de la societat en la que visc. També podem trobar altres gèneres com el mim, que agrada molt al poble, o la pantomima, on un sol actor fa tots els papers, i per últim el drama satíric, que es fa després de la tragèdia  per fer que riguem una mica.
Bé, callo ja, que em sembla que l’obra començarà d’un moment a l’altre.
Fins una altra!

Paula Torrents
1r BTX 

dimarts, 19 de juny de 2012

Una tarda al circ


[En Marcus Valerius Maximus proposa als seus amics fer una visita al circ.]

- Marcus, la veritat és que jo fa molt que no hi vaig. M’hi apunto!
- El mateix dic, amic. Segur que passarem una estoneta entretinguda.

[Arriben i s’asseuen sense massa rebombori i comencen a observar...]

Estructura del circ, dibuix en 3D


A Marcus li encanten les curses de cavalls, a banda de les termes on li agrada molt anar. No oblidem, però, que ell com a ex-cònsol no seurà mai amb gent inferior a la seva posició, sinó que seu a la cavea, tot i que en diferents llocs. 
La part central del circ és la spina, un mur baix i llarg, on les metae són les limitacions d’aquesta, i el punt on els corredors han de girar.
A Piger li agrada moltíssim el moviment que fan, ja que és arriscat i si no ho fan bé poden caure del carro.

A Lucius li agraden molt les carceres, que és el lloc des d’on surten els carros, amb els seus genets i cavalls. És moment de silenci, ja que és el moment d’emprendre la cursa, i han d’estar atents. Els genera tensió.

El circuit és de set voltes seguides (així com els set dofins o figures de divinitats col·locats al circ).
Planta del circ
    - Mira, Marcus, ja surt el seguici (pompa)!
    El seguici del qual avisen a Marcus és com una desfilada presidida per una magistrat conduït en un carro. Darrere el segueixen una munió de ciutadans agrupats per classes socials (sacerdots, atletes...) Tot un conjunt de personatges curiosos.
Quan veuen que tothom està assegut llencen un mocador blanc i comencen les proves.
- Els aurigues (els conductors dels carros) ja s’estan preparant Lucius!
- I no els falta temps per agafar el fuet (flagellum) a la mà dreta i entortolligar-se les regnes a la cintura mentre les subjecten amb la mà esquerra i es disposen a intentar ser el vencedors d’aquest cap de setmana.
 Reproducció d'un auriga (amb els seus cavalls i el seu carro)
L'auriga ha de tenir un bon domini del carro, ja que els accidents són freqüents a l’hora de girar a les metae. Per això mateix intenten acostar-se el màxim que poden, i així poden guanyar més terreny.
Fins i tot, el descarrilament d’alguns carros aquest últim mes han provocat la mort dels conductors.

Hi ha quatre equips (faccions), identificats per quatre colors diferents: vermell, blanc, blau i verd. Cada espectador aposta per un color que aixeca durant tota la cursa, i això crea una dinàmica i un entusiasme que fins i tot fa il·lusió a la gent que es juga la vida per fer-les possibles. Els carros generen moltes apostes, i molts diners en conseqüència. Alhora també molta gent desesperada.

[Acabada la cursa surten parlant del circ]

-  Jo pensava que guanyaria el vermell, Marcus. A més tu ho asseguraves.
- Tenia raó jo, Piger, ha guanyat el blanc – diu Lucius.
- Anem a passejar una estona? Fora les discussions amics -conclou Piger. 
I mentre reien i deixaven darrere el circ, la tard anava caient rere seu..

[Un dia a les termes i al circ havia resultat molt cansat. Demà no sortiran del triclinium!]

Adriana Hernández
1r BTX 

diumenge, 17 de juny de 2012

Exercit romà

[Al campament romà]

Avete!
Ego Marcus VM sum, el fill gran de la família i properament aniré a l’exèrcit. Ara us faré cinc cèntims del que es cuina a la legió, ja que si dono a conèixer els seus secrets i els bàrbars se n’assabenten podria ser la nostra perdició.

[Entrant en una gran sala]
cassis


-Mireu aquí en aquesta sala tenim tot l’equipament militar: això és el cassis, un casc de bronze que protegeix cap, cara i coll, molt útil en les grans batalles en què lluitaré. Tot seguit aquí tenim un scutum que està fet de fusta i pell. Oh, mireu quina lorica (cuïrassa) més maca! Té uns detalls molts macos gravats al metall! I guaita quines calligae (sandàlies) més maques, fetes de cuir. Fixeu-vos en la qualitat de la sola.


[Entra un jove d’uns 12 anys per la porta]
 
sagum
-Senyor Marcus, aquí té el sagum (capa amb caputxa), el gladius (espasa), el pugio (punyal) i el pilum (javelina).
-Gràcies, futur component de la legió. Però, parlant de legions..., jovenet, tu saps com  està organitzat l’exèrcit romà?
-No, senyor...
-Doncs per poder formar-ne part ho has de saber, t’ho explicaré breument. Primerament tenim la legió formada per 600 homes i dividida en la centúria, 100 homes comandats per un centurió, la maniple, que són dues centúries i la cohort, formada per tres maniples, dividides en hastati, on tu aniràs, a primera línia. També hi ha els principes, on també podries estar i els triari, on van els veterans. I finalment la legió queda formada per 10 cohorts. Ho has entès bé?
scutum
- S..s..sí, senyor..
- Doncs bé, ara ves a practicar.

[Marcus es queda pensatiu]
Encara recordo quan vaig començar la meva formació.. i em van ensenyar com es dividia l’exèrcit..., cada cúria aporta 100 soldats i forma una centúria... Com seguia? 10 soldats de cavalleria són una decúria; o sigui que l’exèrcit així, grosso modo, era format per 3.000 infants (milites) i 300 genets (equites). Ja, ja, no has perdut la teva forma Marcus!


Isabel Segura
1r BTX

divendres, 15 de juny de 2012

Visita a les termes

[En Lucius Claudius Albus, en Marcus Valerius Maximus i en Caius Claudius Piger es dirigeixen a les termes]

- Ha estat un banquet magnífic el d'ahir del cansament!
- I tant! I ara no pot haver-hi res millor que anar a descansar una estona a les termes!
- Ben dit!

[Arriben a les termes]

-Som-hi, primer deixarem les nostres coses a l’apodyterium abans d’entrar, i desprès estarem una estona al tepidarium, la sala amb la temperatura tèbia.


- Algú vol venir al frigidarium (la sala amb la temperatura molt freda) o al caldarium (sala amb una temperatura molt calenta)? –pregunta en Marcus.

- Jo hi aniré. –respon en Claudius Piger-, però desprès hem de passar una estona al laconicum, per fer suar el cos.
- Doncs jo mentrestant aniré a l'unctorium, que necessito un bon massatge, i després aniré a prendre alguna cosa a la popina.- diu en Lucius.
-Piger, també podem anar una mica a la palaestra a fer exercici. –afegeix en Marcus.
-Per mi, perfecte.

Passades unes hores, tots tres es van tornar a trobar a l’apodyterium.

En Marcus i en Piger havien gaudit a les sales de diferents temperatures i exercitant una mica el cos, i l’avi Lucius s'havia relaxat amb un bon massatge i prenent alguna cosa.
- Uf... Quin relax!
- I tant! Hem passat molt bona estona.
- Ja podem anar marxant doncs, oi?

[I  tots tres van agafar les seves coses i van abandonar les termes]
Jaume Delgado

1r BTX

dimecres, 13 de juny de 2012

S'acaba el casament!

Després de l’enllaç de la jove Valèria amb el seu marit Publius, la cerimònia continua i hem celebrat la cena nuptalis, és a dir, el banquet. Aquest acte té lloc a casa de la núvia.

[Claudia pendent de la seva filla, s’acosta cap a ella]
-          Sembla què no ha sigut per tant mater, quins nervis tenia!
-          Estic molt orgullosa de tu Valèria. Seguim disfrutant de la cerimònia!

Un cop tots a casa de la família Valeria  gaudint de la cena nuptialis, arriba el moment de donar pas a la mustaceum (tarta nupcial). Es tracta d’un pastís que conté una espècie de vi dolç o most, anís i formatge i també se servia amb unes fulles de llorer. De la seva elaboració en forma part la farina de blat, ja que el blat és símbol de fertilitat i prosperitat. La mustaceum s’ofereix als convidats abans de marxar.

La procedència del mot “mustaceum” té una doble interpretació:
-          De mustum: “most”, el vi dolç que acompanya el pastís.
-          De mustax: “una espècie de llorer”.

Resulta útil saber que aquest tipus de pastís tenia diverses funcions. A més de ser, com he dit abans, un símbol de fertilitat i prosperitat, també afavoria la digestió i la nostra higiene bucal! Això era degut a què la tarta era elaborada amb anís.

Es creu que en temps més antics aquest pastís era dipositat a sobre del cap de la núvia en senyal de bona sort. 
Els convidats també són obsequiats amb nous dolces, fruits secs i ametlles amb mel. Aquest “ritual” se’l coneix amb el nom de confectum.
I finalitzada la cerimònia del banquet, la núvia és portada pel seu espòs en braços a casa d’aquest. Aquest costum de portar la núvia en braços, actualment segueix existint, ja que té la finalitat que la núvia no tingui risc de caure a l’entrar a la nova casa, ja que això seria un mal auguri. 
Un cop l’esposa és a l’atrium, se li entregaven les claus de la casa on, des d’aquell moment, viuria. Des d’aquell instant es deia que formava part del aqua et igni accipere, és a dir, la comunitat de l’aigua i el foc, ja que com per nosaltres és ben sabut, els romans li donaven un gran valor a tots dos elements.
Segur que us ha entrat gana, no us quedeu amb el detall que el pastís es pot abocar al cap de la núvia! Que també hi ha altres elements importants!

Arianna Luján
1r BTX

dilluns, 11 de juny de 2012

Menú de boda

Avete! 
Avui parlaré jo, en Marius, el cuiner (coquus) de la família Valeria.

Avui 23 de juny, per fi Clàudia ja s’ha casat. Estem esgotats de la ceremònia; ha sigut un dia divertit per a tots, menys per a Clàdia que s’ha passat tot el dia sense mostrar cap somriure. 

Per a la celebració del casament es fa un àpat en el qual he preparat una gran abundància de menjar. 

Per picar els he preparat una cassola d’anxoves. Vaig trigar estona en fer-ho, ja que primer havia de netejar les anxoves i amanir-les amb oli, les he posat en una cassola i he afegit oli, garum i vi. Després lligo uns manats de ruda i d’orenga i ho introdueixo ràpidament en el suc. Quan està cuit, ho trec i ho empebro.

També els he preparat bolets amanits en mel: el tronc del bolet el tallo i li afegeixo pebre, sèseli i una mica de mel, ho lligo amb garum i li poso oli.
El garum, ja ho sabeu, era una de les salses més importants; la barreja d’entranyes de peix amb trossets de peix i altres peixos menuts mesclats amb sal.

Aquests dos menjars els he presentat a taula amb molt de pa de luxe (en aquesta època hi ha molts tipus de pa i de moltes formes). Abans de començar a menjar el primer plat, els he posat a cada plat un variat de fruites com pomes, préssecs, síndria i meló. Els romans mengem molta fruita i a totes hores, per tant, els volia refrescar una mica.

De primer plat els he preparat un plat de llobina amb verdures com col, porro, pastanagues i bròquil, amb una gran safata de llangostins i gambes. Els he preparat peix perquè és un menjar que aprecien molt. De segon, els he fet au amb espàrrecs.

El meu amo Marcus Valerius Maximus m'ha felicitat per tot el que he fet i m'ha donat les gràcies.

I per acabar-la d'adobar, m’ha vingut a veure la meva germana i m’ha demanat que li expliqués en què consistia el meu treball i quants cops cuinava al dia per aquesta família. Li he començat a explicar que la família Valeria fa tres àpats al dia, l’esmorzar (ientaculum) que consisteix en pa i formatge, el dinar (prandium) que és un àpat ràpid amb menjar fred, -moltes vegades són les restes del dia anterior- i per últim el sopar (cena) que és l’àpat principal.

Mengen en el triclinium que és la sala dels àpats, a dins de la qual hi ha tres llits (triclinia), els quals s’anomenen lectus summus, lectus medius i lectus imus.  Els plats del menjar els col·loquen en un moble especial, el repositorium.

La família Valeria menja amb el plat a la mà esquerra i amb els dits.
La meva germana s’ha quedat amb la curiositat per què la cena era l’àpat principal, per tant li he explicat que és perquè es menja en tres fases: la primera l’anomenem gustus o gustatio que són els entremesos lleugers per estimular la gana amb plats freds, la segona és la cena, la part principal de l’àpat i porta diversos plats tant de carn com de peix, i per últim el secundae mensae que són les postres, normalment fruites seques, formatges i llaminadures.

Vaig a dir adéu a la meva germana i començaré a recollir la culina que després d'elaborar tants plats, ha quedat...

Ana Mª Fdez
1r BTX

dissabte, 9 de juny de 2012

Descobrint una nova ciutat!

[Els convidats seuen impacients i esperen que els serveixin el menjar que ha preparat Marius]


Com en totes les bodes, mentre esperem que ens serveixin el banquet, jo en Naevius Sextus,  l’amic mercator del pater familias us contaré una història que em va passar fa poc.

Tot va començar de camí al port d'Olísipo, al qual anava per vendre esclaus i gàrum de la millor qualitat. Apol·lo semblava acompanyar-nos durant el viatge fins que estaven a prop d’Emporiae, on el cel es va tornar negre i els llamps de Júpiter no van tardar en aparèixer. Al mar era impossible navegar, però ja érem massa lluny per tornar cap a Emporiae i, a sobre, començava a entrar aigua al vaixell pertot arreu. Així que vam decidir parar al port més proper i provar de vendre allà la mercaderia, si teníem la sort d’arribar...

El port més proper era el de Barcino, una petita ciutat fundada per August a l’any 15 aC, poblada per antics legionaris, per defensar-la en cas de perill.

Dit i fet, un cop allà vaig deixar la tripulació venent les mercaderies i vaig anar a explorar aquella petita ciutat. Era com les altres ciutats romanes, des del cardo o el decumanus es podien veure les portes de la ciutat, ja que aquests dos carrers principals tenien una amplada d'uns 16,8 passus, mentre que els cardines minores i els decumani minores només feien 12,6 passus. I a com tota ciutat prestigiosa es veia el temple, d’August en aquest cas, al punt més alt de la ciutat.

Aquella ciutat em va captivar, així que vaig decidir que passaria uns dies allà. Al següent dia vaig decidir que aniria a l’amfiteatre per passar una bona estona. Al sortir de la ciutat per la porta principalis, el primer que vaig trobar va ser l’aqüeducte, dividit en dos. Una mica més endavant estava la necròpolis. Quan ja l'havia passada, vaig mirar l’últim pedestal amb dedicatoria, -havia d'haver estat un bon desgraciat per estar tan lluny de la ciutat- vaig pensar.
I justament abans d’anar a l’amfiteatre vaig anar a esbrinar on estaven les termes per després poder intercanviar conversacions, experiències i bromes mentre em relaxava. 
Llavors, en arribar a l’amfiteatre...
-   Ara hauríem de callar, no?
-  Sí, sí, els esclaus aviat portaran el menjar del banquet.
- Bé, després continuo, d'acord?

JuanJe Yamuza
1r BTX

dimecres, 6 de juny de 2012

Un dia ple de records

[Al cubiculum de la domus es trobava Claudia molt pensativa]

Avui fa un mes que el meu pare es troba als Camps Elísis,bé, crec, però, segur que és allà ja que ell va ser un bon home. Per això em va alegrar tant que l'Aulus nasqués el mateix dia que ell. Recordo encara quan li vam col·locar una moneda a la boca perquè l'hi donés a Creont i pogués travessar la llacuna Estígia. 
Però avui em vénen al cap records que em fan adonar que el trobo a faltar molt. Mai oblidaré el dia del seu enterrament.

Vam anar fora de la ciutat per escollir on enterrar-lo, jo crec que vam triar el millor lloc de tots, el més bonic: així tot el que entri a la ciutat el podrà admirar ja que als morts els agrada estar cerca dels vius. Recordo que el Marcus volia un lloc tranquil perquè com que és petit no sap que als esperits no els agrada això d'estar sols, i poden aparèixer i provocar danys.

En el ritual davant de la comitiva fúnebre anaven en Perseus, la Melissa i en Davus tocant la flauta i la trompeta i també hi estaven els ballarins i mims.

La llei deia que el cos s'havia d'incinerar, però abans de fer-ho, el meu marit va parlar de les seves virtuds i les seves gestes (i en va realitzar moltes, ja ho podeu ben creure!). Després com que al meu pare li agradava molt caçar li vam col·locar un objecte del seu gust, la llança. A continuació, li vaig obrir i tancar els ulls per últim cop i li vaig donar un gran petó de comiat. Per últim la meva germana, Claudia Minor, va encendre la pira que havíem adornat amb boniques flors i recipients de perfums. Quan el foc es va extingir, vam apagar les brases amb vi  i vam posar els ossos del meu pare en una urna.

Vam decidir escriure en la seva làpida una inscripció que va quedar així:
D^M^S
L^CLAVDIO 
H^S^E^S^T^T^L 
(LA ^ ERA PER SEPARAR)


Que vol dir: 
Dis Manibus Sacris
als déus Manes Sagrats
(els nostres avantpassats)
Per a Luci Claudi
(el nom del mort en datiu)
Hic Situs Est 
(aquí está enterrat)
Sit Tibi Terra Levis 
(que la terra et sigui lleu)

Ara me'n vaig a portar-li vi i una mica de menjar perquè els morts encara que siguin morts, passen gana i sed i he de mantenir content el pare!
Valete!
Lucila Palma
1r BTX

dilluns, 4 de juny de 2012

La Valèria se'ns casa!

Avete!

- Per fi! Per fi ha arribat el gran dia! Avui és 23 de juny, un dia molt especial perquè la meva filla, Valeria, es casarà i començarà una vida molt diferent i tindrà un altre cap de família, també.

-Sí, Marcus, espero que tot vagi molt bé i la nostra filla estigui contenta amb el seu casament.

Mentre tots els criats engalanen amb flors i cintes de colors la casa, Valeria es va arreglant en la seva habitació, molt nerviosa, ja que és el seu primer casament. Sonen uns trucs a la porta.
[Claudia entra a la habitació a parlar amb la seva filla]

Puc passar? Què? Com estàs?

- Bé, una miqueta nerviosa... Espero que tot vagi com ha d’anar.
- Clar que sí, no et preocupis per res que entre tots ens hem encarregat que vagi perfecte.
- Això espero. Però també estic trista, ja que avui ha sigut el dia que he hagut de entregar les meves joguines a la divinitat familiar, i també tots els vestits que he portat fins ara...

- No estiguis trista filla, pensa que a partir d’avui acabes una etapa i en comences una altra de molt millor. Ara fes el favor de no preocupar-te tant i comença a posar-te el vestit nupcial amb el qual dormiràs la nit de la vigília.

Valeria es posa el vestit, que és una túnica blanca (tunica recta), amb un cinyell que es lliga amb un nus especial (nodus herculeus). Després de tot això li fan un pentinat especial (six crines) que consisteix en uns trenats que s’adornen amb cintes (vitae), i amb un vel ataronjat (flammeum) que li cobreix el rostre.  En aquest moment i en tot el que li queda de dia anirà acompanyada de la seva padrina (pronuba), que és la persona que sempre acompanya en els casaments. Ha d’haver estat casada només una vegada (univira).
[Quan Valeria ja va arreglada amb tot el seu vestuari, Marcus Valerius comença amb el sacrifici]

- Que bé ha anat el sacrifici, això és senyal que els déus aproven la vostra unió.
- Oh pater, i tant!

Desprès del sacrifici, signen el contracte matrimonial (tabulae nuptiales). I llavors arriba el moment més esperat per tothom, el moment més solemne. Agafen les mans dretes de Valeria i Publius, (el nom del seu espòs, que no l’havíem nombrat abans) i les posen una a sobre de l’altra (dextrarum iunctio).

Quan s’acaben totes les formalitats, van a casa de la núvia a celebrar la cena nuptialis. I ara  arriba la deductio, que és una cerimònia on Publius simula un rapte com va fer Ròmul amb les sabines i porta Valeria a la seva nova casa.

[Publius i Valeria surten de casa i de camí a casa del nuvi, tots van cridant “talassi” i explicant acudits picants. I a l’arribar a la porta d’en Publius, aquest li diu:]

- Em podries dir el teu nom?
- Em dic Valeria, però “Ubi tu Gaius, ego Gaia” (Amb aquesta frase Valeria queda lligada al seu espòs per un compromís de lleialtat).
Els acompanyants de sobte alcen a Valeria en braços, perquè no toqui el llindar amb el peu, perquè així eviten un mal presagi. Aleshores els convidats juntament amb Valeria i Publius van a la probuna, fins que arriba el moment d’anar al llit nupcial. I aquí s’acaba la festa!

Al dia següent Valeria ja vesteix com una dona romana casada (matrona), fa una ofrena als lars i se celebra un àpat amb els familiars més directes.

Núria Ruiz Camps

1 BTX A