Hodie est

dilluns, 30 d’abril de 2012

Humanum corpus

Bon dia mariners, disfrutant del pont? Espero que sí. 

I com tindreu més temps lliure us deixo una entrada que a mi em sembla molt interessant, perquè igual que vosaltres fareu jo he après molt vocabulari que us servirà per relacionar paraules del grec o del llatí amb el nostre idioma.


Espero que us hagi agradat el powerpoint i que hàgiu après molt.

Per cert, em sabrieu dir alguna part més del cos en llatí o grec i algun derivat en català o castellà?

Petons
Electra

dissabte, 28 d’abril de 2012

El món de la informàtica

Avete omnes !
Mariners, marineres, capitana, sóc Nausica i, com ja sabeu, per als alumnes de 2n de Batxillerat aquesta és la nostra última entrada en aquest magnífic bloc. Però no patiu, que encara que l’any que bé no estem presents anirem apareixent per aquest vaixell.

Com tots sabeu el llatí és una llengua que actualment no es parla, és a dir, és una llengua "morta". Potser algú l’ha senti a les esglésies perquè alguns capellans encara la utilitzen. Però el llatí es va dissoldre amb el naixement de les llengües romàniques i només ha romàs en el vocabulari de l’Església o també en el de la ciència, ja que els científics utilitzaven el llatí per escriure les seves obres fins al segle XVIII. 
Ara bé, en el segle XXI, el nostre segle, el llatí o el grec, les llengües clàssiques, es conserven encara en algunes paraules tècniques i científiques que tothom pot conèixer.

Doncs bé, com sabeu la informàtica cada vegada és més important i essencial en la vida d’un ésser humà i ara us diré algunes paraules que possiblement no havia pensat que tenien a veure amb el llatí.


Un ordinador, un estri que tots coneixeu o teniu a casa penseu que té un nom que prové del llatí? Doncs sí, com bé sabeu un ordinador és una màquina que fa les ordres que li manés, les emmagatzema i en algun moment les executa. La paraula (ordo,- inis)  prové del llatí que significa “ordre” i és el mot d’on ha derivat la paraula ordinador.
    
En un ordinador actualment què tenim per treballar en xarxa? L’Internet. La paraula Internet també està formada pel morfema (net) que en anglès vol dir “conjunt de xarxes”, i el prefix (inter) que prové del llatí, que vol dir “entre”. Per tant aquesta paraula significa "lloc on intercanviar o obtenir informació de persones de qualsevol punt del món." Internet també possibilita parlar amb altra gent a través de fòrums. La paraula fòrum, recordeu què és? Doncs era la plaça on es reunien els ciutadans per comprar, discutir, passejar, etc. Podem dir que era el punt de trobada dels romans. Com ara els dels internautes, una altra paraula formada sobre l'inter llatí i nautes del grec ναυτής, mariner.

Actualment també hi ha un programa per parlar amb la gent que tothom coneixem que és el messenger. Aquesta paraula que potser pensàveu que provenia d’altra llengua, prové del llatí. És un neologisme que pot estar relacionat amb el verb  mitto, misi, missum  del llatí que vol dir “enviar”.

Un ordinador és un invent perfecte, genial però a vegades no funciona tant bé i això pot ser perquè té un virus, una altra paraula provinent del llatí, que literalment significa verí. Hi ha virus de tota mena, però un dels més dolent és l'anomenat virus troià. És un virus que sembla inofensiu, però no, és més dolent del que sembla, ja que captura contrasenyes per després atacar l’ordinador. Aquest virus com no? està relacionat amb la Guerra de Troia i heu de pensar en el moment que els grecs es fiquen dins del cavall de fusta per després atacar Troia.


També podem trobar pàgines web que tenen noms clàssics com per exemple, la pàgina més utilitzada del Departament d’Ensenyament de la Generalitat és www.xtec.cat. Dins d’aquesta pàgina trobem un apartat de recursos, que són altres pàgines on podem consultar més informació.
Per exemple, tenim Àgora (del grec αγορά que vol dir “mercat”), que és un projecte del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que ofereix als centres els serveis Moodle i Intraweb. L’àgora era la plaça principal de les ciutats gregues antigues, un centre de cultes religiosos  i de la vida política.

Altre exemple és Alexandria (del grec Αλεξάνδρεια), que consisteix en una biblioteca de recursos digitals. Aquest nom també és significatiu en el món clàssic, ja que és una ciutat d’Egipte fundada entre els anys 332 i 331 aC per Alexandre el Gran. A l’antiguitat va ser una ciutat molt important, per una banda tenia el primer port d’Egipte, i perquè va ser un dels grans centres culturals de la Mediterrània, ja que va ser molt coneguda per la seva famosa biblioteca.


Espero que us hagi agradat aquesta entrada sobre el món informàtic i hàgiu aprés coses noves. Per acomiadar-me volia agrair a tots els meus companys de clàssiques, per estar cada dia al meu costat i per aquesta petita família que tots hem creat. I també a la nostra capitana perquè ens ha guiat en aquest magnífic, costos, estressant i inoblidable viatge. Que dia rere dia ha estat al nostre costat ajudant-nos i animant-nos a continuar. 


Gràcies a tots i com bé sabeu, formem un gran equip mariners!
Nausica 
Arantxa Rey
2n BTX

dijous, 26 d’abril de 2012

Magna Celebratio MMXII

Avete discipuli et discipulae!

Ja gairebé ha acabat aquest mes d'abril que, com és habitual, ha estat carregat d'esdeveniments: les vacances de Setmana Santa, Sant Jordi, teatre clàssic, la primavera, dia mundial de la dansa... i com, no, la Magna Celebratio de Badalona.

Sí, un any més a la ciutat propera de Badalona, la Baetulo romana que alguns de vosaltres ja heu visitat i coneixeu, se celebra el VIII festival romà que combina escenes de reconstrucció històrica, visites a espais arqueològics, degustació de menús romans i divulgació d'escenes de la vida quotidiana dels nostres avantpassats romans.

El programa d'actes és molt variat i segur que si us hi animeu trobareu alguna activitat del vostre gust. Entre d'altres destacarem el Lliurament de Premis del Consurs Odissea (en el qual els alumnes del Gallecs recordeu que vau fer un molt bon paper), que té lloc avui dijous a les 18 h al Museu de Badalona.
Nosaltres no hi podem assistir però des d'aquí felicitem de nou els guanyadors i animem els organitzadors a repetir el concurs l'any vinent!

Altres activitats són: 
I com a plat fort dissabte 28 i diumenge 29 d'abril teniu les jornades de reconstrucció històrica, en les quals podeu veure com es feia un mosaic, com treballaven els escultors, com es preparaven perfums o com vivia un legionari entre altres coses. 
També podeu participar en tallers i activitats de la vida quotidiana dels romans, de les quals vull destacar el taller de Ludi Romani i la Schola, perquè tots dos són tallers duts a terme pels alumnes dels instituts Isaac Albéniz, Cristòfor Ferrer i Escola Vedruna, els nostres companys blocaires d'Aracne fila i fila, El fil de les clàssiques i El vaixell d'Odisseu



Si voleu descarregar-vos el programa complet cliqueu aquí.
Animeu-vos, doncs, a passar uns dies com si fossiu romans de veritat! Qui sap si no sentireu  parlar en llatí?
Gaudete!

dimarts, 24 d’abril de 2012

Quint Fabi Màxim

Avete omnes!

La meva entrada al bloc serà sobre Quint Fabi Màxim, ja que va ser un personatge molt important a Roma durant la segona guerra púnica, fins al punt de ser ell qui anà davant del senat de Cartago per declarar-los la guerra després de l’atac de Sagunt.

Quint Fabi Màxim va néixer l’any 280 aC i va morir l’any 203 aC. Va ser cònsol en cinc ocasions i dues vegades dictador. Va rebre els agnomina de Verrucosus (Berrugós) per la berruga que tenia a la cara, i de Cunctator (l’ajornador), per la tàctica que va fer servir contra els cartaginesos.
L’any 217 aC després de la derrota romana de Trasimè va ser anomenat dictador, ja que era el polític més important que hi havia, i les seves tasques van ser calmar la població, pregar als déus i mantenir l’exèrcit a dins de la ciutat. No volia precipitar-se, ja que era molt conservador i sabia que, tot i que els cartaginesos estaven a les portes de Roma, no l’atacarien perquè no tenien armes d’assetjament. Aquesta tàctica li va valdre l’acusació de covardia i de traïció.

Cal dir que Màxim evitava la guerra la guerra oberta i utilitzava una guerra de desgast, que era considerada de covard, però que era molt més efectiva.

En acabar la dictadura, els dos cònsols que el van seguir van ser derrotats i morts en la batalla de Cannas, cosa que li va donar la raó i via lliure per aplicar la tàctica de la retardació.

Va estar sempre enfrontat als Escipions, i Publi Corneli Escipió i el seu germà Cneu Corneli Escipió van morir a Hispània perquè ell no volia que les tropes romanes anessin  a ajudar-los.

Quan Escipió l’Africà va tornar d’Hispània victoriós no va poder celebrar els èxits ja que Màxim no ho va permetre.


Quinto Fabio Máximo va ser el mentor i amic del famós Cató. Tota la seva política conservadora posterior va ser inspirada per les ensenyances de Màxim, a qui després de la mort del seu fill a la guerra, va llegar tots els seus béns.

Les victòries més significatives durant la segona guerra púnica van ser la reconquesta de Càpua i Tarent, i va aconseguir arraconar Aníbal en unes altes valls entre Cales i Volturn.

I fins aquí la meva entrada. Espero que us agradi!

dilluns, 23 d’abril de 2012

Vins amb referències clàssiques

Avete omnes!! 


Avui farem una entrada en honor del gran déu Dionís en grec o Bacus en llatí. Dionís, fill de Zeus i Sèmele, és el déu del vi, de la festa i del teatre, tot relacionat amb el lleure.


Avui però farem especial referència al vi dels nostres dies, que sovint té noms llatins o grecs. Primer per començar cal dir que el vi (vinum en llatí, οἶνος en grec) és una beguda obtinguda del raïm mitjançant la fermentació alcohòlica del most.
La més antiga documentació grega sobre la cura de la vinya, la collita i premsat dels raïms, es troba a Els treballs i els dies, d'Hesíode, del segle VIII aC. A l'antiga Grècia, el vi es bevia barrejat amb aigua i es conservava en pells de cabra. Per una altra banda Juli Cèsar va ser un gran apassionat del vi i el va introduir per tot el món romà. Dionís o Bacus era un dels déus més adorats.

Hi ha deferents tipus de vins i es fa mitjançant la classificació dels vins segons els procés d'elaboració:
· Segons el color: Vi blanc, rosat o negre.
· Segons el contingut de gas carbònic: Vi tranquil, d’agulla, de perla, escumós, gasificat o cava.
· Segons denominació protegida: Vi de taula, de terra o amb denominació d’origen.
· Segons l’envelliment: Vi jove, de criança, de reserva o de gran reserva.
· Segons la quantitat de sucre: Vi sec, semisec, semidolç, dolç o dolç natural.
· Segons el grau alcohòlic: Vi generós, generós dolç, de licor sec, ranci o licorós.
· Segons el cupatge: Vi bàsic, de correcció o varietal.

A continuació us presentaré uns quants de vins que he trobat amb noms que deriven del llatí o del grec:

· Dominio de Laertes: (RIOJA) El nom d’aquest vi, procedeix de l’obra l’Odissea, Laertes és el nom del pare d’Ulisses. 


· Iporos:(RIOJA) Nom derivat del grec (ύπορειοs) i significa “situat al peu de la muntanya”.


· Cirsion: (RIOJA) Significa card i deriva de la paraula llatina “circium”. 

· Monopole:(VI BLANC) Significa “vinya d’un sol propietari”, en grec μόνοs (sol) i πολέω (vendre).

· Edulis:(RIOJA) És un adjectiu llatí que significa “bo per menjar”.

· Gaudium:(RIOJA) Sustantiu llatí que significa: satisfacció, alegria, plaer, etc. 

· Murice:(CRIANZA) El nom d’aquet vi prové del color del raïm, ja que significa “color lila” del llatí murex. 

· Livor:(RIOJA) Prové del llatí i designa el color lila intens.

· Aurus:(RIOJA) Del llatí aurum que significa: or, riquesa, brillantor, etc. 

· Piamater:(VI DOLÇ) Significa en llatí mare dolça o mare piadosa. 

· Augustus:(VI BLANC) Fa referencia al Primer Emperador Romà. Va governar des de l’any 31 aC però fins el 27 aC, no va ser anomenat amb el títol de Princeps. 

I tot això no només queda aquí, sinó que també hi podem trobar molts més vins, cerveses i cava!!!

Quan érem a Grècia ens van cridar l'atenció el nom de les seves cerveses:
· MythosFent referència a tots els grans mites de l’antiguetat. 

· Alfa: S’anomena d’aquesta manera, amb la primera lletra de l’alfabet, per demostrar que és la millor en tota Grècia. 

· Marathon: Està dedicada a la plana i la proesa de Marató. 

I de caves també en tenim:
· Lacrima Bacus: Significa “llàgrima de Bacus” i fa referència al déu del vi. 



· A priori:  "A partir d'allò que és abans". Potser ens convida a tenir-lo en compte ja abans de tastar-lo.
 
Espero que us hagi agradat, i ja sabeu que el món grec i romà avui dia encara ens persegueix, fins i tot en el vins i altres vegudes alcoholiques. Proveu-los però amb compte! 

Per una altra banda, volia dir-vos que gaudiu d'aquest magnífic dia com és el de Sant Jordi, el dia dels enamorats a Catalunya. FELIÇ SANT JORDI A TOTS!  

Fins aviat tripulants!
Nyx (Anna Hernández)
2n BTX


I recordeu: IN VINO VERITAS!

divendres, 20 d’abril de 2012

Liber est mihi

Avete omnes!

Com ja hem comprovat altres vegades, el món clàssic està present a les nostres vides de moltes formes, algunes ni tan sols ens les imaginem.
Avui, quan ja s'acosta el dia del llibre a Catalunya, el dia de Sant Jordi, us proposo que llegiu aquesta recopilació de noms de diverses editorials espanyoles que tenen en comú tenir un nom relacionat amb algunt element del món grecoromà.
Aquí en teniu un grapat:

  • Acteón Editorial: Del mite que podeu trobar a les Metamorfosis d'Ovidi. Acteon va ser un jove que Artemis va convertir en cérvol per haver-la espiat mentre es banyava. Després va enviar els 50 gossos del jove perquè el matessin. Aquests, després de menjar-se el cérvol, van vagar pel bosc buscant el seu amo amb tristesa. I el centaure Quiron, sabent que mai el trobarien, va construir-los una estatua del seu amo. Aquesta editorial es dedica exclusivament a publicar llibres en català.
  • Aedo: Els aedes eren cantors professionals que anaven d'un lloc a un altre transmetent la poesia tradicional èpica. Recitaven acompanyats d'un instrument de corda. L'aede tenia una certa llibertat per triar una versió específica sobre un relat de les diverses que existien i també per centrar-se en un determinat episodi, segons les preferències del públic a qui es dirigia.
  • Agro Latino: En ablatiu, en el camp llatí. És una editorial que es dedica a publicacions relacionades amb el treball del camp.
  • Alphabetum Multimedia: Una combinació del món clàssic (llatí) amb el contemporani (multimèdia).
  • Civilis Editores / Civitas: Són dos editorials diferents, però els noms de totes dues estan relacionats: civilis, e (adj: civil) / civitas, atis (subs. ciutat).
  • Ediciones Atenas: Editorial especialitzada en poesia.

  • Elipsis Ediciones: Del llatí, el·lipsi. Editorial especialitzada en narrativa contemporània i assajos.
  • Bellisco: Belliscus, a, um (Militar, guerrer)
  • Eneida Editorial: Us sona el nom? És el del famós poema épic romà de les aventures de l'heroi Enees des de Troia fins arribar al Laci.

  • Eris: Deessa de la discòrdia que va deixar la poma d'or per a la més bonica i que va provocar el judici en el qual Paris va escollir Afrodita com a guanyadora.
  • Grapheus: Escrivà en grec.
  • Gymnos: Nu en grec.
  • Hermes Editora General: Missatger dels déus.



  • Hespérides: Eren les nimfes que cuidaven un meravellós jardí (el Jardí de les Hespèrides) situat al Nord d'Àfrica o al Sud de la Península Ibèrica. Cuidaven del seu jardí i gaudien cantant. En aquest jardí creixien unes pomeres que donaven pomes daurades que concedien la immortalitat.
  • Lex Nova: Nova llei.
  • Liber: Liber, bri (llibre)
  • Lynx: Lynx, lyncis (linx)
  • Medicus Mundi Catalunya: Metge del món.

  • Mileto Ediciones: Antiga ciutat grega en la costa occidental d'Anatolia, d'on provenen coneguts filòsofs com Tales de Milet, Anaximandre o Anaxímenes, així com Hipòdam de Milet, que va originar el pla hipodàmic.
  • Numa Editorial: Numa Pompili, segon rei de Roma, després de Ròmul. Segons Plutarc, era un home pietós i sabi. Va fer lleis i va crear les principals institucions religioses. També va reformar el calendari i va ser el primer rei en organitzar una corporació d'artesans.
  • Omnia: Totes les coses. Editorial religiosa.
  • Paraninfo: Era un tipus de ministre que en les bodes presidia i organitzava el banquet. També estava encarregat de vigilar el llit nupcial. En Roma, era cadascun dels tres joves que portaven la núvia a casa de l'espòs. Feien la funció dels padrins.
  • Pentalfa: Format a partir de dos paraules gregues: penta- (tot) + alfa.

  • Sal Terrae: Sal de la terra.

  • Scriptorium Ediciones Limitadas: Scriptorium, ii (Estilet per escriure a les tauletes de cera)
  • Septem Ediciones: Número set.
  • Silex Ediciones: Silex, icis (pedra foguera)
  • Via Magna: Gran Via
  • Sísifo Ediciones: (Σίσυφος ) És un dels condemnats eterns. Abans de morir Sísif va dir a la seva esposa que no oferís el sacrifici habitual als morts, així que quan va baixar a l'Hades es va queixar que la seva esposa no estava complint els seus deures i va convèncer Hades perquè el deixés retornar a la vida i convèncer-la que fes el que havia de fer. Però un cop va tornar a la vida, es va refusar de tornar a l'Hades, fins que Hermes el va retornar a la fossa. A l'Infern, va ser obligat a fer pujar una gran pedra per una turó, però cada vegada que estava a punt d'arribar al cim, la pedra queia rodolant de nou al peu del turó, i Sísif havia de començar de nou.


I bé, aquí us deixo. Espero que us hagi agradat l'entrada.

PS: També podeu passar-vos per aquesta entrada anterior del blog, que també parla d'altres editorials que tenen noms relacionats amb el món grecoromà.
Petons;)

Gal·la, Andrea Gamo
2n BTX

dimarts, 17 d’abril de 2012

Carthago Nova

Salvete!

Avui us explicaré la història de Cartagena, ciutat que data de l’època dels romans. Espero que us agradi!

Per començar dividirem la història en etapes:
1.    LA INTERVENCIÓ ROMANA EN HISPANIA I LA CONQUESTA DE CARTAGENA

La ciutat fou fundada aproximadament l'any 227 aC pels fenicis provinents de Carthago. Després de la primera Guerra Púnica es va establir un tractat entre Roma i Cartago, pel qual no es podia exercir la influència cartaginesa més enllà del riu Ebre. Però Aníbal va atacar Sagunt i es va desencadenar la II Guerra Púnica (212-202 aC). 
En conseqüència, Aníbal va enfrontar-se a Roma en el seu territori i va iniciar la llegendària expedició militar travessant els Alps. Però l’any 209 aC. el general romà Escipió va prendre Cartagena, atacant per sorpresa la capital i bastió dels cartaginesos, conquistant-la i acabant amb la dominació púnica de la ciutat. 
Des de la fi d’aquesta guerra fins a l’últim terci del segle V la població hispana va assimilar les formes culturals de Roma així com l’administració i l’organització política, les formes socials, estatuts jurídics, la llengua, la religió i les manifestacions artístiques.

2.    L’ESPLENDOR DE CARTHAGO NOVA EN L’EPOCA REPUBLICANA

Els romans van considerar aquesta ciutat com a filla natural de Carthago, i per això la van anomenar Carthago Nova, tot i que per la riquesa excepcional dels seus recursos naturals la van conèixer també amb uns altres noms: Carthago Spartaria, Carthago Skombraria i Carthago Argentaria, en referència a l’espart dels seus camps, els salaons de les seves pesqueries i la plata de les seves mines. Cartagena s’emmarca ara en la Hispània Citerior i es converteix en un dels més destacats centres portuaris hispans, ja que la presència de les explotacions mineres atreien gran nombre de romans i itàlics. Això es va traduir també en l’ocupació de l’entorn de la Serra Minera, especialment El Castillet (Cabo de Palos), Mina Balsa, Los Ruices o Villa de Paturro (Portman).
Va ser una època de desenvolupament i esplendor econòmica per a Carthago Nova, amb el seu port com element decisiu. 


3.COLONIA URBS IULIA NOVA CARTHAGO

En l’època de Cèsar la ciutat va passar a tenir un estatut jurídic de colònia (44 aC), i va rebre el títol de colònia sota la denominació de "Colònia Urbs Iulia Nova Carthago" (C.V.I.N.C), formada per ciutadans de dret romà. Probablement va rebre el títol en pagament a l’ajut prestat per Carthago Nova a Cèsar durant el seu enfrontament amb Pompeu en les guerres civils republicanes del segle I aC. La concessió de l'estatut colonial va iniciar un intens procés de renovació urbana, que va concloure en l’època d’August amb la construcció del teatre i la possible fonamentació del fòrum. Carthago Nova era una ciutat molt important, ja que el títol d'urbs és una distinció de la qual tan sols gaudeixen ella i Tàrraco, colònies hispanes. 
Durant el govern de Tiberi es va crear el conventus iuridicus carthaginense amb capital en la ciutat, dintre de la província tarraconense.


4. ALT IMPERI I DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA URBANA

L’alt imperi romà coincideix en Cartagena amb una expansió de les construccions públiques i el dinamisme de la vida urbana, ja que l’emperador se serveix de les grans edificacions per propagar l’esplendor de la seva dinastia. A partir del segle II, es produeix un lent declivi econòmic i demogràfic en la ciutat, cosa que fa que tot el sector oriental de la ciutat quedi abandonat, incloent-hi el fòrum construït en l’època d’August; la ciutat queda reduïda al sector que va des del cerro de la concepció a El Molinete. 
Aquest declivi es va veure aturat quan l’any 298 Diocleciano va dividir la Tarraconense en tres províncies, i va constituir la província romana cartaginesis, establint la capital en la ciutat de Cartagena. 

Ara bé, després de la caiguda de l’Imperi d’Occident i l’establiment dels regnes germànics a Hispània, cap al 550, Cartagena va ser conquistada per l’emperador bizantí Justinià I i anomenada com Cartago Spartaria.
Encara queden restes de l'amfiteatre, del fòrum, del decumanus, les termes, el teatre i d'una domus anomenada la casa de la Fortuna. Si voleu veure les recreacions virtuals que han fet en la web Región de Murcia digital, cliqueu aquí.

I fins aquí la meva entrada! 
Espero que us agradi i que hagueu aprés una mica més!

Lorennna Guerrero
2n BTX

diumenge, 15 d’abril de 2012

Les anemones d'Adonis

Avete!

Sóc la Nàdia i us presento la meva entrada trimestral sobre... una altra flor!

Des del principi dels temps, les flors han sigut molt importants per a totes les civilitzacions. Han acompanyat els déus i els humans en tots els esdeveniments importants, en els moments d’alegria i en els moments de tristor.
Per això avui, de nou, li he dedicat l’entrada a l’anemone, ja que també és la flor del mes d’abril.
Seguiu llegint i descobrireu la història que hi ha darrere.

Aquesta flor, el nom de la qual deriva del grec νεμος que significa "vent", representa com d'efímera que és la vida. En la mitologia grega, les anemones neixen de la sang d’Adonis i simbolitzen la mort. 

Explica el mite que Afrodita, deessa de l’amor, va mantenir relacions amoroses amb nombrosos déus, però els amors amb Adonis, juntament amb el d’Ares és el que més temps va durar. 
Dels amors d’Afrodita i Adonis i com van acabar ja n’havíem parlat, però no dels orígens d’aquest noi tan bell.

Afrodita es va sentir ofesa en sentir que Mirra, la filla del rei de Xipre, Cínires, era més bella que ella. I per això va fer que la noia s’enamorés del pare. Una nit, aprofitant que estava begut, aconsegueix unir-se a ell.
El rei Cínires quan se n’ha assabenta la persegueix per matar-la, però Afrodita ho impedeix i la converteix en arbre l’arbre de la mirra. De l’arbre partit en dos neix el bell Adonis, que fou lliurat a Persèfone dins d’un cofre.
El noi va créixer tan bell que fins i tot avui dia tenir l'expressió "ser un adonis", que ens suggereix que un noi és molt ben plantat.

Quan la deessa de la mort ho descobreix el porta al seu palau i el fa el seu amant. Però quan Afrodita ho sap, baixa a reclamar Adonis i Persèfone va crida Zeus perquè el deixi amb ella. Es decideix que les dues deesses tenen el mateix dret i es divideix l’any en tres parts.

Afrodita no conforme amb això posa a Adonis el seu cinturó màgic i fa que aquest li entregui la part de l’any que tenia per a ell mateix.
Persèfone ho explica a Ares, que gelós es transforma en un porc senglar i mata Adonis davant d’Afrodita.
De la sang d’Adonis van brotar les anemones i la seva ànima descendí al Tàrtar.
I per això que aquesta flor també s’associa al dol. 

I fins aquí la meva entrada de primavera!
Espero que us hagi agradat.

Nàdia Llavador
2n BTX

divendres, 13 d’abril de 2012

Teràpies manuals al món clàssic

Hola a tots!

Avui em toca a mi fer l’entrada i he pensat que com m’agrada fer massatges, podria fer-la sobre els tipus de massatges que feien al món clàssic.

A l’antiga Grècia, el massatge s’aplicava en els banys, que els antics consagraven a Hèracles, després dels exercicis físics, i es feien amb olis i ungüents.
També era molt freqüent que després d’una batalla als soldats se’ls fes un massatge. A Grècia, pioners de la hidroteràpia, preparaven els atletes per als joc olímpics amb un massatge, després d’un bany fred.
Eren els aleiptes (d’ἀλεíπτης que ve del verb ἀλείφω, untar) els qui s’ocupaven d’untar amb olis el cos dels atletes i eren experts massatgistes, sobretot especialitzats en esquinços, torçades i dislocacions.
Els metges més destacats foren Hipòcrates i Galè, assistits pel déu de la medicina Asclepi. 
Hipòcrates (460 aC – 370 aC) era considerat com el pare de la medicina, i se li atribueix un gran progrés en l’estudi sistemàtic de la medicina clínica, reunint el coneixement mèdic que hi havia en les escoles anteriors, i prescrivint la pràctica dels metges per mitjà del jurament hipocràtic.
El Jurament Hipocràtic és un manifest ètic sobre les pràctiques mèdiques, al qual encara ara la majoria dels metges s'adhereixen. 

Una important obra d’Hipòcrates és el tractat sobre les articulacions i fractures, en el qual deia que s’havia de fer un massatge a partir de les extremitats inferiors en direcció al cor, ja que això servia per activar la circulació; aquest sistema de massatge l’anomenava anatripsis (d’νά + τρίβω, fregar).   

A Roma fou famós Asclepiades (128 – 56 aC), un metge que practicava el massatge que ara es considera suec amb olis, de manera forta o fluixa, breu o llarga. Ell combinava el massatge, la dieta, els banys, les begudes i les drogues suaus, per a produir plaer terapèutic i una evasió tranquil·litzadora. Es va dedicar a tractar pacients que tenien trastorns psíquics, el tractament dels quals feia a través del massatge. 

Després que el massatge arriba a Roma, durant l’època hel·lenística, adquireix una gran popularitat. En aquesta època es va popularitzar la hidroterapia (de  ὕδωρ + θεραπεία) i el massatge amb l’objectiu curatiu, i per això en totes les ciutats dominades per romans es van construir termes, on els romans podien mantenir-se bé corporalment, i es banyaven en piscines i banyeres aromatitzades.

També s’emprava aquesta teràpia en les termes, on hi havia habitacions especialitzades per als massatges (prop del tepidarium). Allà feien els preparatius per als massatges, i feien exercicis físics, després s’untaven el cos amb olis i els autèntics massatgistes els feien massatges centrant-se sobretot en les articulacions. 

Després de l’aparició dels massatges terapèutics i esportius, es van començar a fer massatges eròtics. Els massatges es practicaven per eliminar deficiències orgàniques, com també per estar en forma i corregir els defectes posturals. També es feien massatges relaxants amb menjar i banys relaxants per aconseguir satisfer la persona.
En l’imperi romà existien dos tipus de especialistes: uns que s’encarregaven de la medicina esportiva i per a recuperar-se, els vulnerari, i els unguentari, que eren els que utilitzaven ungüents i pomades.

I amb això finalitzo la meva entrada sobre els massatges al món clàssic. Espero que us agradi i que aprengueu coses noves.
Andrea Castillo
2n BTX


PS: Per cert, algú sabria dir d'on ve la tan de moda paraula SPA?