Hodie est

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Els noms dels mesos

Salvete!

Algú s'ha preguntat alguna vegada d'on vénen els noms dels mesos del any? Doncs no s'anomenen així per casualitat, ni perquè algú se'ls hagi inventat. La majoria estan relacionats amb algun déu dels que ja coneixem. Vegem-los!

EL DEU IANUS I EL MES DE GENER
Ianus era un déu romà que tenia doble cara, fins i tot podria tenir-ne quatre. Se'l representava d'aquesta manera perquè podia veure el passat i el futur. També era el déu de les portes i per això algunes vegades apareix amb una clau en una mà i una vareta en un altre. A Roma tenia un temple que tenia les portes tancades en temps de pau i obertes en temps de guerra.
Tot això ens podria semblar molt anecdòtic o curiós, però aquest déu segueix encara molt present en l'actualitat perquè és el que dóna nom al mes de Gener (Ianuarius), precisament el mes en què entra el nou any.

També hi ha qui diu que no és per casualitat que les dues festivitats de Sant Joan (Baptista 24 de Juny i Evangelista 27 de Desembre) que hi ha a l'any coincideixin amb els solsticis (els moments de l'any en què el sol arriba a la seva major o menor alçada i en què la duració del dia o de la nit són les màximes de l'any) i que aquests Sant Joan estan substituint les dues cares del déu Ianus.

EL DEU FEBRUS (PLUTÓ) I EL MES DE DE FEBRER
El déu romà Februs prové d'un déu dels inferns de la mitologia etrusca anomenat Februo, similar al Plutó grec. Aquest mes els romans feien festes de purificació, februa; els sacerdots sortien pels carrers de Roma i pegaven als ciutadans amb unes tires de cuir per purificar-los dels seus errors i faltes. Aquestes purificacions segur que tenien relació amb l'antiga cultura etrusca, ja que en el mes de Febrer es realitzaven sacrificis i una festa similar al nostre Carnestoltes, en la qual també tenia pes el món dels morts. 


EL DEU MART I EL MES DE MARÇ
Mart, pare dels fundadors de Roma, era el déu romà de la guerra, fill de Juno i el déu Júpiter. Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i protector dels ramats, però més tard s'associà amb la batalla.
En l'antic palau dels reis es guardava el seu escut i la seva llança. Amb dotze escuts com aquest, els seus dotze sacerdots executaven en el mes de març una dansa guerrera acompanyada d'antics cants, en els quals s'invocava la seva protecció sobre la ciutat. A més l'1 de Març era la data en què s'iniciava l'any abans que ampliessin els calendaris amb el 12 mesos. En el mes de Març era quan començava l'activitat guerrera dels romans.

LA DEESSA VENUS (APRU EN ETRUSC) I EL MES D'ABRIL
En llatí el nom és Aprilis i està consagrat a la deessa de la bellesa i la fertilitat, Venus. També està relacionada amb abril per l'arribada de la primavera, moment en què s'obren les flors. Per això, segons Ovidi el nom deriva d'aperire, "obrir". 
Altres fonts diuen que Abril ve del grec Aphron (Ἄφρων) que significa escuma (cosa que també tindria relació amb la deessa Venus, ja que Afrodita vol dir nascuda de l'escuma.


LA DEESSA MAIA (MARE DE MERCURI) I EL MES DE MAIG
Maia era la deessa grega que encarnava les forces del creixement provocant l'escalfament estacional de la terra ja que s'apropa l'estiu. El seu nom és l'origen de la paraula Maig. Pels romans Maia era la mare de Mercuri, el missatger dels déus. El dia 1 de Maig encara, en alguns pobles se celebra la renovació i resurrecció de la terra, després del llarg hivern, ballant al voltant d'un Pal de Maig (tronc molt alt clavat a terra). Els romans celebraven també el 15 d'aquest mes els anomenats "idus de Maig" una festa en què honoraven els avantpassats.

LA DEESSA JUNO I EL MES DE JUNY
La deessa Juno era la germana i esposa de Jupiter, el déu més poderós dels romans. Juno era la deessa Hera dels grecs. Estava relacionada amb la paraula juvenis "jove", ja que era la deessa de la juventut, i una deessa sobretot relacionada amb les mares. El dia 11 de Juny es celebraven "les matronalies" festes dedicades a les mares. 

LA RESTA DE MESOS
A partir d'aquí els mesos ja no estaven dedicats a cap déu o personatge concret i, per tant, els seus noms responien als adjectius ordinals:
Quintilis, Sextilis, September (Setembre), October (Octubre), November (Novembre) i December (Desembre) eren anomenats així perquè eren el setè, vuitè, novè i desè mes. 

Si voleu ampliar la informació, mireu-vos aquest Quèquicom (Quisquidquodomo)


I ara us toca a vosaltres: per què penseu que es van cansar d'atorgar-los noms de déus? Quins romans més ganduls! Quins dos mesos van canviar de nom? Per què el mes que ens fa dotze té un nom que vol dir desè? Que no sabien comptar?

Valete!
Laura Jovani
2n BTX

2 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Bé, Laura, no va mai malament conèixer l'etimologia de les paraules, i més si són tan habituals com ho són els noms dels mesos.

Bon recordatori!

Adriana. ha dit...

Si sabien comptar però em sembla recordar que hi havia un recompte diferent dels mesos.
M'encanta aquesta entrada perquè trobo realment interessant l'etimologia i perquè m'agrada saber els noms dels mesos i dels dies en tots els idiomes possibles.
De fet, sempre tenen quelcom semblant.
Bona aportació!