Hodie est

diumenge, 31 de juliol de 2011

TOP 10 de música clàssica

Salvete Omnes!
Sóc Κρατος, Menelau i Leònides. I, a més a més, fa uns moments m'han informat que també sóc fill d'Hades, el rocker de l'Olimp! hahaha...
Avui poso a la vostra disposició una cançó del grup de punk espanyol Mama Ladilla, creat a Madrid al 1994.
Espero que us agradi i en gaudiu.
Ah, i sota la cançó poso la lletra perquè pugueu fer karaoke:

CUNNILINGUS POST MORTEM



CUNNILINGUS POST MORTEM
Penitenciagite, homo homini lupus, amanita faloides,
opus dei vade retro, superavit de incognito, habitus delinquendi,
ora et labora, abyecto curriculum...
Verbi gratia, cerumen, semen, piscolabis, referendum res publica,
rex tyranosaurus, opulentia sempiterna, crapula modus vivendi, cogito, ergo sum,
quo vadis, sigue, sigue, quo vadis,
errare humanum est, oé oé oé...
Latino, decubito supino, practicando el griego por el método mojino,
modus operandi contra natura en la disco fashion, alea jacta est
Latino, veritas in vino, tan sólo necesitas un disc-man y un pepino,
annus horribilis, detritus por Tutatis,
tutto Pavarotti, y mañana examen oral.
In fraganti, homo sapiens erectus, miserere mei,
felatio de motu propio, profilaxis tutti fruti,
vini, vidi, vinci, morituri te salutant, quo vadis, sigue sigue.
lapsus, mea culpa in extremis, coitus interruptus,
copula non grata, delirium tremens teletubies
Pijus Magnificus, Pentium, la Masía sumum,
quo vadis, sigue sigue, quo vadis, video mi DVD
Latino, decubito supino, practicando el griego por el método mojino,
modus operandi contra natura en la disco fashion, alea jacta est
Latino, veritas in vino, tan sólo necesitas un disc-man y un pepino,
disco de oro, tabique de platino, Grammy de farlopa
y valium por vía rectal.
Latino, hasta por el praxis.
Modus operandi Marco Antonio Ferrandis.

© Mamá Ladilla
Gaudete!

divendres, 29 de juliol de 2011

Comença la funció!

Hola a tots!

En la meva última entrada vull acostar-nos, ja que tots els alumnes de segon ens interessa, al temari de la selectivitat. Una de les coses que ens poden preguntar en la selectivitat són els teatres romans conservats a Hispània. Com tots sabem, n'hi ha molts; així que només us presentaré els més importants.

Emerita Augustae
El teatre és el monument més conegut de Mèrida. Es va construir en època d'August a la zona nord, dins de les muralles, però va ser reformat diverses vegades. S'ha conservat tan bé, sobretot el frons scaena, que encara avui s'hi fan representacions teatrals. Al darrere de l'escenari hi havia un gran espai porticat dedicat al culte imperial.


Carthago Nova
Va ser trobat a Cartagena de forma insospitada el 1990. Es va començar a construir en temps de l'emperador August, entre els anys 5 i 1 aC. La cavea, que aprofita la pendent d'un turó davant del mar, tenia capacitat per a 6.000 espectadors.

Clúnia:
A la província de Burgos, ha conservat una part reduïda de la cavea, i només fragments de la scaena.

Saguntum:
És, juntament amb el de Mèrida, el teatre romà més famós d'Espanya, actualment encara en ús. Va ser construït al segle I dC..
Les seves graderies aprofiten el desnivell d'un turó.

Italica:
El teatre romà d'Itàlica, al costat de Sevilla, és l'obra civil més important de l'antiga ciutat romana. Es va construir entre els segles I aC. i el segle i dC.

Aquí teniu una mostra dels principals teatres que podem visitar a Espanya, però encara en queden uns quants més.

Espero que l'entrada sigui, sinó divertida, com a mínim profitosa per a les PAU.
Molts ànims!!!

dimecres, 27 de juliol de 2011

Edificis d'estil grec a l'actualitat

L’arquitectura a Grècia va desenvolupar-se de manera notable, i arriba a un grau de perfecció i bellesa que ha estat imitat en moltes ocasions.
Les tècniques constructives gregues es basaven en l’ordre i la raó, en la recerca constant de la bellesa de la perfecció i l’equilibri de les formes i de tots els elements que la conformaven. Era un sistema constructiu arquitravat, amb predomini de línies horitzontals i verticals. Al llarg del temps hi va haver tres estils arquitectònics diferents: el dòric (a partir del s. VII aC), el jònic (a partir del segle VI a.) i el corinti (a partir del s. IV aC)
Hi havia arquitectura religiosa, on destacaven els temples, en l’interior dels quals es guardava la imatge divina. Primer els van construir de fusta i a partir del s. VII aC es construïren de marbre blanc policromat.
Els temples reben noms diferents segons les seves dimensions, com per exemple, pel nombre de columnes (dístil (2), tetràstil (4), Hexàstil (6), octàstil (8) o decàstil (10). I també en funció de la distribució de les columnes poden ser dípters, perípters, pseudodípter...
L’estructura d’un temple es basava en quatre elements:
  • Plataforma: formada per una sèrie de graons
  • Columna: amb base, fust i capitell
  • L’entaulament: amb l’arquitrau, el fris i la cornisa
  • La coberta: formada per dos aiguavessos, tancada als costats curts per un frontó triangular.
També hi ha arquitectura civil, de la qual l’edifici més destacat és el teatre. Igualment van ser importants els pòrtics coberts, els estadis i els gimnasos.
De totes maneres, l’edifici que més va inspirar construccions posteriors va ser el temple, i per això us presento una sèrie d’imatges d’edificis moderns, de clara inspiració clàssica (pervivència, un cop més) i us proposo un joc d’endevinalles. Us dono el nom dels deu edificis i vosaltres heu d’associar-lo amb la imatge.
Els edificis són:
1. Sant Charles a Viena
2. Edifici INEF
3. l'Església de la Madeleine
4. British Museum London
5. Teatre nacional Catalunya
6. Església de Covent Garden
7. Parlament Espanya
8. Capitolio de EEUU
9. Villa Capra
10. Gliptoteca de Munich


Ειρήνη.

Nota de la Laura: cal que m'envieu les respostes al meu correu personal. Qui n'encerti més tindrà premi!!!

dilluns, 25 de juliol de 2011

Expressions mitològiques (1a part)

Hola a tots i totes, sóc Jasó, i aquí estic de nou. Com la resta dels meus companys continuaré amb el tema de la pervivència dels elements clàssics en el món actual i concretament explicaré la història que s'amaga darrera d'algunes expressions utilitzades actualment:

-Poma de la Discòrdia: Suposo que tots en coneixem la història, però per a qui no la recordi, us en faig cinc cèntims: Tot va passar durant les noces de Tetis i Peleu a les quals no va ser convidada Eris. Aquesta com a venjança, va aparèixer durant el banquet i va llançar una poma on estava escrita la paraula 'κaλλίστη', que vol dir 'per a la més bella'. Tres deesses (Hera, Atenea i Afrodita) es van disputar aquesta poma.
S'utilitza aquesta expressió per referir-se a la causa d'una disputa.

-Cants de Sirena: Les sirenes eren uns éssers mig dona mig ocell que seduïen els mariners incauts amb la seva veu hipnotitzant-los, per acabar amb les seves vides.
Aquesta expressió s'utilitza per referir-se a alguna cosa a la qual t'empeny alguna cosa, tot i saber que tindrà males conseqüències.

-Teixir el mantell de Penèlope: Penèlope era l'esposa d'Odisseu, sí, el nostre gran amic Odisseu, i mentre el seu marit era a la guerra de Troia havia de triar un dels pretendents com a marit, però ella confiava que el seu marit tornés. Així que va decidir començar a teixir un mantell i va jurar que quan l'acabés triaria pretendent. Per donar més temps al seu marit, cada nit desfeia el que havia fet durant el dia.
No sé exactament que vol dir aquesta expressió, però dedueixo que es refereix a fer temps per aconseguir una cosa.

-Llei draconiana: Dracó va ser el primer en redactar un codi de lleis per a Atenes. Aquestes tenien la fama de ser molt dures, i per això actualment s'utilitza aquesta expressió per denominar a una llei molt severa.

-Hecatombe: Aquesta paraula prové de 'ἑκatόν' i 'βοῦς' que volen dir 'cent i 'bous', respectivament. Servia per designar el sacrifici de cent bous en honor als déus.
Avui dia s'utilitza per referir-se a grans catàstrofes.

-Espasa de Damòcles: Damòcles era un habitant de Siracusa que criticava Dionís el Bell, tirà de Siracusa, per viure envoltat de luxes. Dionís un dia va convidar Damòcles a un banquet per què pugués comprovar el que era viure envoltat de luxes, però sobre el seu seient va penjar del sostre amb un pèl de cavall una espasa.

Aquesta expressió representa el perill al que s'està sotmès quan estàs envoltat de luxes i poder.

-Creuar el Rubicó: El Rubicó era el nom d'un riu del nord d'Italia. Aquest riu feia de frontera entre Gàl·lia i Roma, i una llei prohibia que cap general el creués, a fi d'evitar conflictes bèl·lics.
Juli Cèsar va ordenar a les seves tropes creuar el riu, desobeint l'ordre expressa de Pompeu i iniciant amb aquesta acció una guerra civil. A més va dir la coneguda frase 'Alea iacta est', que per al que no ho sàpiga significa 'La sort està tirada'.

Aquesta expressió es refereix a fer alguna cosa arriscada per a la qual no hi ha marxa enrere.

-Resposta lacònica: Els laconis eren els habitants de Lacònia o Lacedemonia (més coneguts com a espartans). Aquests tenien la fama de no ser molt parladors i els grecs van començar a adoptar el seu nom com a paraula per referir-se a alguna cosa breu de paraules.
Una resposta lacònica avui dia és una resposta breu, clara i concisa.

-Estar en braços de Morfeu: Morfeu era el déu dels somnis, segons la mitologia grega, i aquesta expressió és utilitzada avui dia per referir-se a una persona que està adormida.

I això és tot per avui. Com tots haureu imaginat pel títol, això encara no ha acabat. En un futur no gaire llunyà tindreu la segona part d'aquesta apassionant entrada que en molts de vosaltres haurà causat interès.

Fins a una altra!

dissabte, 23 de juliol de 2011

Souvenirs típics de Grècia

Hola companys!
Com que ja queda menys per marxar cap a Atenes, us mostraré els souvenirs típics que poden trobar a Grècia.

Koboloi
Té origen religiós: va ser creat pels àrabs l'any 700 per poder dur a terme les seves 99 pregàries a Alà, ja que permetia portar el compte de les pregàries. Avui en dia es fabrica de diferents materials i colors i molta gent l'utilitza com a costum i com a element per rebaixar l'estrès o fins i tot per deixar de fumar.
Per tradició el komboloi s'hereta de pares a fills, però només entre els homes de la família i el fan servir en qualsevol moment, és com un joc.


Ouzo
L’Ouzo és un licor d'origen grec amb fort gust dolç i olor de regalèssia. Fet a base de raïms madurats i anís.



Retsina
És un vi blanc resinat grec que s'ha elaborat durant almenys 2.000 anys. El seu sabor únic va tenir el seu origen en la pràctica de segellar els recipients del vi, particularment àmfores, amb la resina del pi d'Alep en èpoques antigues.


Joies amb greques
Aquestes figures geomètriques representen el cicle de la vida. Els graons són les etapes de la vida de l'ésser humà: el primer graó representa la base o inici i comença des de la concepció fins al naixement, el segon es relaciona amb l'etapa de la infantesa, el tercer correspon a la joventut, i el quart és una etapa on l'individu ha madurat en tots els aspectes; això està representat per la línia horitzontal.Després ve un decaïment de l'energia de la vida de manera que la línia va cap avall i amb això es representa la vellesa i la mort. Finalment s'estabilitza amb una altra línia horitzontal que representa la vida en l'altre món. 




Ull turc
Algunes fonts diuen que l’origen de l’ull blau és causada per la invasió dels pobles del nord, ja que els nòrdics tenien els ulls blaus i els pobles d’Anatòlia van pensar que ells els tiraven mal d’ull i per contrarestar-ho van crear l’ull blau.



 
Reproduccions de ceràmiques i estàtues

Són copies en miniatura d’autèntiques peces de ceràmica trobades a Grècia o d’estàtues de déus i personatges mitològics. 




I fins aquí la meva entrada amb els souvenirs típics de Grècia.
Ja en falta menys, quines ganes d'anar-hi!!!

dijous, 21 de juliol de 2011

Les llengües clàssiques no estan mortes!

Avete!
Per què la gent creu que el llatí o el grec són llengües inútils?
No esteu farts d’aquesta conversa?
-I tu, que estudies?
-Batxillerat Humanístic, llatí, grec..
-Però si això no serveix per a res! On es parla el llatí? I el grec clàssic?
Diuen que el llatí i el grec són llengües mortes, però jo crec que són ells els qui tenen el seu cervell mort, no pensen que el llatí és una llengua que encara es parla al món i que si no fos per ella no tindríem la nostra llengua i la nostra cultura; i qui diu llatí diu grec. Podríem posar un munt de perquè serveix el llatí, com per exemple per ampliar el nostre vocabulari, per entendre millor el nostre món, per reforçar les estructures gramaticals de qualsevol llengua, per no fer el ridícul per ignorància i culpabilitzar el llatí injustificadament...
Podria continuar... però la millor justificació és que tant el llatí com el grec són l’arrel d’algunes de les llengües que parlem avui dia i de la cultura dominant a Europa; per aquest motiu, són molt importants encara. A més nosaltres, tant països americans com països europeus, rebem el nom de ‘llatins’, quina millor excusa?
Hi ha gent que pensa que com que són “velles” són inútils, però dient això es demostra la ignorància. La veritat és que ens trobem amb molta gent que no fa l'esforç de reflexionar el perquè del grec o del llatí i que només segueixen allò que creuen que els servirà a la vida: no van més enllà ni intenten entendre coses tant increïbles com la màgia que tenen aquestes llengües.

O que ens diuen que és útil o inútil, això o allò, amb arguments que no són res més que excuses de mal pagador. Amb els ignorants obstinats amb què és millor no perdre el temps. No trobeu que avui en dia és important que la gent tingui coneixements i entengui i estudiï l’origen de les llengües gràcies a les quals han sorgit aquelles amb les quals avui dia nosaltres ens podem comunicar? Que hagués estat del nostre alfabet si els grecs no haguessin aportat la seva part? Que hagués estat de la nostre història si no haguéssim adaptat les paraules llatines al nostre català?
Penso que estudiar aquestes llengües avui ens fa grans, ens fa cultes, ens fa entendre des de l’inici d’on venim i d’on ve la nostra llengua.
Sí que és cert que abans de conèixer el llatí o el grec tenia por d’agafar aquesta modalitat, que fossin assignatures per perdre el temps, em feia la pregunta de: per què serveixen les clàssiques? Però cada dia la meva professora em va ensenyant la utilitat d’aquesta llengua… I ara penso tot el que em podia haver perdut sinó hagués triat aquesta modalitat, m’hauria perdut aquest món de fantasia i de coneixement.
Amb quasi un curs de grec i dos de llatí, em torno a fer la pregunta: ¿què entenc jo per clàssiques? És entendre l’ensenyament com un medi per despertar l’esperit crític, la curiositat i l’entusiasme pel món que ens rodeja, de la cerca del bé i la bellesa. Aquests són els meus arguments per defensar la nostra presència a les aules de clàssiques. Què queda si no existeix el grec? Un munt de paraules sense sentit... I es perd aquella satisfacció que tenim quan fem etimologia i veiem d'on provenen moltes de les paraules que utilitzem a la vida quotidiana, i a partir d’aquest coneixement, les entenem i les recordem.
Dient això no vull criticar les altres modalitats, ni dir que una és millor que l’altra, només em defenso de les crítiques que rebem per ser humanístics, que és molt més que estudiar batxillerat humanístic; és una actitud, és una manera molt àmplia de veure el món, de comprendre que tot està relacionat, i que tot, i per tant, tots, som importants.
I per acabar us deixo un enllaç amb una cançó rap.
Espero que us hagi agradat aquesta entrada i esperem que els de 2º estiguin menjant per nosaltres! Bon cap de setmana, tripulació!
Raquel

dimarts, 19 de juliol de 2011

In extremis

Avete discipuli!
Avui m’apropo fins a aquesta ombreta jo, és a dir, la Noemi d’(1) alias Eunomia, el meu (2) alter ego grec.

(3) Et hic et nunc parlaré amb (4) bona fide i (5) ex professo amb llatinismes.(6) Sic, fem un petit repàs per a les PAU que ens esperen a la cantonada, però tranquils,(7) in dubio, (pro reo) podeu consultar (8) a posteriori al final de l’entrada per saber si us moveu amb tanta desinvoltura com creieu entre llatinismes.

(9) De factu, estic aquí per dir-vos adéu, però no us ho preneu (10) ad litteram; ja sabeu que jo mai marxo, simplement és un fins després.
I ara que ja s’han acabat els exàmens i només hem de repassar, aquets són moments de reflexió, i pensant-ho bé, ens coneixem (11) ab eterno i gairebé abg ovo, i hem passat moments de tot tipus, bons i dolents: viatges, excursions, rialles, empipades, et alia però (12) ante omnia sempre hem sigut nosaltres mateixos (13) inter nos sense reprimir-nos, i és això el que ens caracteritza i com (14) dixit Lucas cadascú és del seu pare i de la seva mare, (15) si ne qua non, no hauríem passat tants moments increïbles.

Ja sento com els nostres camins comencen a separar-se i sé que cadascú de nosaltres arribarà a les seves pròpies metes llunyanes, (16) Deo volente, malgrat que tots nosaltres provablement caurem en l’equivocació alguna vegada, ja que (17) errare humanum est.
Així que aneu (18) ad cautelam, perquè dintre de poc ja sabrem què significa estar al macrocosmos.

Ha estat tot un plaer compartir aquest (19)maremagnum de sensacions, i tants i tants moments amb vosaltres, mazetas latinas! :)

Fins a sempre, companys i companyes :D
In memoriam et ad aeternum
_____________________________________________________
1 àlies, sobrenom, malnom/ 2 altre jo/ 3 I ara i aquí/ 4 bona fe/ 5 expressament / 6 Així, d’aquesta manera/ 7 en cas de dubte, a favor de l'acusat/ 8 després (de l’acció)/ 9 de fet/ 10 al peu de la lletra/ 11 des de fa molt temps/ 12 Sobre tot/ 13 entre nosaltres/ 14 va dir/ 15 sense la qual no/ 16 si Déu vol/ 17 equivocar-se és humà/ 18 amb compte/ 19 gran quantitat, enrenou.

diumenge, 17 de juliol de 2011

"Media naranja"

Avete omnes!!

Avui toca una entrada sobre l’amor, ja que demà és Sant Jordi i què millor que celebrar-ho que aprenen d’on ve l’expressió “mitja taronja”.
Situem-nos al Banquet de Plató, en el discurs d’Aristòfanes, on s’explica això:
Diu el mite que abans eren tres gèneres humans: home (ἀνήρ), dona (γυνή) i un compost de tots dos, és a dir, un androgin (ἀνδρο+ γυνή).

A més, la forma de tots ells era rodona, semblant a una taronja, amb l'esquena i els costats en cercle, amb quatre mans i quatre cames i dos cares que eren iguals a sobre d'un coll circular. També tenien un sol cap per als dos rostres col•locats en direccions oposades, quatre orelles i dos òrgans sexuals.

Eren tren els gèneres perquè l’home era descendent del Sol, la dona de la Terra i l’androgin de la Lluna, que participava de tots dos astres.

Aquests andrògins tenien molta força i eren molt poderosos, així que van començar a desafiar els déus i van intentar escalar fins al cel per atacar-los.
L’Olimp no era precisament un lloc on toleressin aquest tipus de comportaments, així que Zeus es va reunir amb les altres deïtats i van acordar un càstig; va tallar cadascun d’ells en dos, i per tant els va fer més dèbils.

Va agafar totes les pells, les va cordar com bosses tancades i les va concentrar al que ara anomenem maluc.
Zeus, per acabar de completar els homes i les dones, va passar els òrgans sexuals al davant, per facilitar la reproducció, perquè abans els tenien a fora i parien els fills a terra.

També perquè en el cas de dona i dona o d’home i d’home, tingués lloc la plenitud en la relació (no se li escapava cap ni una a Zeus, ehh!).
Una vegada van quedar dividits en dos, els homes i les dones van començar a poblar la Terra, però trobaven a faltar la seva meitat.

L’esforç de tot l’Olimp no va poder evitar que quedés el record d’aquella unitat; per això els éssers humans segueixen buscant la seva altra meitat per recuperar la seva força i plenitud. (mitja taronja).

També explica la tendència homosexual, perquè tots tres gèneres busquen la seva meitat, i per tant, els homes rodons busquen homes, i les dones dones.

Finalment, us posaré aquesta història en forma de cançó, amb imatges i tot. Es diu Origin of Love, de Hedwig and the Angry inch.
 
 

M’ha sortit potser una mica llarga l‘entrada, però val la pena conèixer la història, que és força interessant.

Valetee =)
San

divendres, 15 de juliol de 2011

Cibeles a la romana

I aquí sóc de nou, Ερατω, la vostra estilista personal, per posar-vos al corrent de les tendències d’ara: ah, que no ho sabeu? Es torna a portar la moda romana. No us havíeu adonat? No? Doncs, acompanyeu-me que trobareu que no hi ha tanta diferència entre el que portaven els romans i el que portem nosaltres.

Bé, la moda romana, òbviament, era per als homes d’una manera i per a les dones d’una altra; depenia de la classe social, i podien estar feta amb diferents tipus de tela; es vestia d’una forma o d’una altra, segons la posició econòmica. Com ja sabeu (ja que nosaltres també som així) les modes o el que duien es portava l’any en què estiguessin, és a dir, ells també es preocupaven per tenir una estètica més o menys presentable, com el que s’anomena ara: per anar a la moda.

Durant el període de la república per als homes era tal i com heu imaginat sempre: portaven una toga, una mena de túnica, i com a roba interior una mena de calçotets anomenats subligaculum, (això no calia que ho haguéssiu imaginat, jaja). Arribaren a l’època de l’Imperi en què l’home portarà dues túniques superposades la subucula i la túnica exterior.
Les túniques podien ésser de llana (que era un material abundant i bastant manejable per confeccionar els dissenys), de lli o barrejats; podien ser amples o cenyides a la cintura per un cinturó.


A principis del s. II dC es van cansar de la toga, ja que era una roba pesant i incòmoda i molts cops necessitaven ajuda dels seus esclaus per poder posar-se-la; també perquè els temps van canviar, els costums, les regles socials, etc. i des d’aquest moment la toga només era utilitzada per a les ocasions especials, i fou reemplaçada per la lacerna (un xal plegat amb obertures per als braços), i la casaca i la jalona grega, es converteixen en pal•li, un tipus de capa. Els esclaus també portaven una “capa” anomenada penula, que els era més còmoda per treballar, igual que els camperols que preferien la subucula, una mena de samarreta de lli, que més era apropiada per a les moltes hores exposats al sol.

La meva part preferida arriba ara, noies. Parlem, doncs, de la moda femenina.
Encara que la toga semblés un element purament masculí, abans que es posés de “moda” entre ells, les dones també la portaven.
Quan les dones ja no podien portar la toga, aquestes es van inventar una roba anomenada palla, que era una mena de capa o vel que es podia enrotllar o posar com una toga.
Però... aquesta peça no era molt habitual entre les matrones romanes ja que les prostitutes anunciaven pels carrers el seu ofici amb una roba similar a la toga. Això de sobte va fer que les dones portessin la palla més com una caputxa que no pas com una toga en miniatura. A sota de tota aquesta roba, les dones també duien roba íntima (sí, no eren tan “picapiedras”): utilitzaven com els homes el subligaculum, que els cobria fins a la cintura, i el strophium que és l’antecessor del sostenidor.


Tot això era el que portaven a sota, i superposaven després dues túniques: la subucula, que era com una camisola i l'estola, que no portava mànigues, era allargada i amb una banda bordada: instita. La túnica sense mànigues s’anomenava colobium i la de mànigues amples dalmàtica. Òbviament les túniques per a dones no eren cenyides i un cordill les subjectava al voltant dels malucs. Durant l’època de l’imperi les patrícies es col•locaven a sobre de l’estola una túnica petita confeccionada especialment per a elles.
També usaven el pal•li, però aquest tenia diferents significats segons com estigués posat. Si era col•locat com un vel sobre el cap, significava que la dona era vídua, i si el portaven sobre el cap en forma de vel que s’enrotllava pel coll pels seus extrems, era simplement per estètica.

I això és tot de moment, nois.
Aquí us passo un vídeo perquè pugueu fer-vos-en una lleugera idea de com era menys o menys tot fent un petit detall!




 ἡ ᾿Εράτω

dimecres, 13 de juliol de 2011

Las matemáticas son una ciencia exacta: siempre sabes que las vas a suspender.

Avui em toca a mi!
No sé perquè però sempre penjo les entrades en dia 13

Sóc Hèctor, el qui va gosar enfrontar-se al diví Aquil·les, sí, sí, aquell del taló. Jo era el fill més gran del rei Príam i el guerrer més valerós de tota Troia (Abans era el personatge de Polinices però no m’agradava gaire així que l’he canviat).

Seguim explicant pervivències de la cultura clàssica a l’actualitat. En la meva entrada deixarem de parlar de lletres, de moment, per parlar de números. Sí, parlem de les matemàtiques. Les temudes, horribles i desesperants matemàtiques. Ja fa uns anys que no les fem, especialment nosaltres els humanístics; no obstant, quan havíem de realitzar tots els càlculs i resoldre problemes... no ens adonàvem (és el meu cas almenys) que fèiem servir el grec o, més aviat, les seves lletres.

Veiem perquè s’utilitzen les lletres gregues en les ciències.
Α(α): S’utilitza per denominar el primer o millor en alguna cosa (macho alfa). En estadística representa el coeficient de significació (ves a saber que vol dir això).

B(β): En l’astronomia, la lletra beta es fa servir per denominar la segona estrella amb més lluminositat respecte altres.

G(γ): Per als rajos gamma presents en la física i l’astronomia.

D(δ): S’utilitza en les matemàtiques per denominar una variable que ha patit un canvi respecte a una variable anterior.

E(ε): Per representar petites quantitats que tendeixen a zero.

H(η): Es denomina amb aquesta lletra els rendiments dels motors i transformadors en tecnologia.

Θ(θ): Mesura de l’angle en les matemàtiques.

I(ι): Utilitzat en anglès i francès per expressar petites quantitats numèriques.

L(λ): En la física representa la longitud d’ona. En biologia hi ha un virus que es diu lambda. També serveix per expressar funcions en les matemàtiques.

M(μ): En estadística, per exemple, s’utilitza per expressar la mitjana esperada d’una distribució.

N(ν): Freqüència d’una ona en física.

Ξ(ξ): En termodinàmica expressa l’avanç d’una reacció.
Π(π): Lletra famosa per les matemàtiques, la constant pi és un número (3.14) que expressa la relació entre una longitud de circumferència i el seu diàmetre.

Ρ(ρ): En les mates, el radi en un sistema de coordenades; en física la densitat d’un material i en electricitat la resistència.

Σ(σ): La sigma majúscula en les matemàtiques és un símbol per expressar el sumatori.


T(τ): En economia, la lletra tau s’utilitza per designar els impostos cobrats per un Estat.

Φ(φ): La lletra fi es fa servir en les matemàtiques per designar la funció Fi de Euler. És el número daurat en les matemàtiques, un valor molt present en la natura i en l’art. És un símbol per denominar el conjunt buit.

Ψ(ψ): La Psi es un símbol en la psicologia i també representa la funció digamma en les matemàtiques.

Espero que us hagi agradat l’entrada, o, si més no, que hagi servit per demostrar que si el grec, i llatí també, són llengües mortes, aleshores estem rodejats de zombis.

Valete!

Ο Ἥκτωρ

Premis blocs de Catalunya 2011

Avete omnes!
Després d’un any i mig de feina intensa, el nostre bloc, que acomiada els que foren els seus primers autors, continua viu i amb força salut. Ja portem 250 entrades i quasi 30650 visites, 45 seguidors registrats i molts més que ens segueixen des de l’anonimat.

I crec que hem aconseguit sentir entre tots que tenim entre mans quelcom valuós, que és el nostre projecte comú, que ens pertany i ens fa pertànyer a quelcom diferent.
Ara volem compartir-lo amb la comunitat blocaire de Catalunya. Aquest és el principal objectiu d’haver-lo presentat al VI Premi Blocs Catalunya: donar-lo a conèixer i mostrar la nostra feina en el món dels blocs en la qual intentem aunar noves tecnologies amb llengües i cultura clàssiques.

Així doncs, aquí deixem constància de la nostra participació, i a més, us animem a participar amb les vostres votacions perquè el nostre bloc sigui ben valorat entre la blogosfera catalana.

A la pàgina de la STIC.CAT teniu detallat el procediment. El procés de votació dels Premis Blocs Catalunya 2011 està obert a qualsevol persona que vulgui participar-hi, però per fer-ho caldrà registrar-se com a usuari a la web de STIC. El registre és molt senzill i es pot fer amb un email i password o directament amb l’usuari personal de facebook o twitter.

Si us agrada i creieu que val la pena fer-ne difusió, voteu-lo i entre tots fem-lo gran. Trobareu el nostre bloc a la categoria Educació.
Gràcies a tothom!

dilluns, 11 de juliol de 2011

"Tu, hijo, un amor en cada puerto..."

Que no “enganxava” l’Odissea tot aquell públic que romania hores escoltant els rapsòdes? Doncs m’atreviria a dir que aquells mateixos temes són els que actualment porten milers d’espectadors als cinemes.

Ah, sí, lapsus mentis, sóc... Bé, sincerament no recordo qui sóc dins aquest univers paral·lel, encara que pels passadissos m’anomenen Sergi (o no xd).

Però, començarem pel principi, és a dir, amb les històries de fa un parell de milers d’anys en les quals personatges –herois- com Teseu, Jasó o Odisseu havien d’acomplir la seva missió i aconseguir els seus propòsits –l’un assassinar el botxí de la població del seu regne, l’altre robar el toisó d’or a un drac terrible, i el darrer, ja ho sabeu, tornar a casa- i aprofitaven l’ocasió i els seus encants naturals per seduir totes les fèmines capaces de proporcionar-los informació útil o ajut d’alguna mena.
Així, sabem que Teseu va endur-se Ariadna després d’eliminar el minotaure gràcies a la seva indispensable ajuda però per coses del destí va abandonar-la a l’illa de Dia on van aturar-se a meitat del trajecte (també trobem versions on s’esmenta que Teseu abandonà Ariadna per petició divina per possibilitar el seu matrimoni amb Dionís).
Pel que fa a Jasó, penso que va ser una mica més terrible que Teseu ja que després d’arribar a casar-se amb Medea, qui va proporcionar-li conjurs per tal de pispar la desitjada pell d’or, de fugir amb ella εἰς Κόρινθον, i d'engendrar dos fills, va deixar-la per prendre en matrimoni Glauca, la filla del rei de Corint i per tant, esdevenir rei de Corint en un futur no excessivament llunyà. Tot i això, l’última paraula la tenia Medea, que en un atac de gelosia extrema va assassinar els seus dos fills (¿quina culpa tindrien? angelets...) i la nova muller del seu estimat, Glauca.

Doncs, bé, parlant de xarxes, vaixells i rais, mentre llegia l’Odissea visualitzava el seu protagonista amb gran similituds amb l’únic personatge que durant 23 pel·lícules conserva la mateixa edat encara que hagi estat interpretat per 6 actors diferents.
Sí, parlo de Bond, James Bond, l’inigualable seductor, l’assassí infraquejable, que missió rere missió conserva el seu carisma i sex-appeal, que, com un iman, atreu el gènere oposat.
En ocasions, però, tant per a Odisseu com per a en Bond, les dones amb qui es trobaran seran un parany i únicament els proporcionaran problemes o pèrdues de temps encara que sempre, SEMPRE, acaben al llit amb elles, coses de l’atzar/la sort dels campions/exigències del guió.

Així, podem enumerar les integrants d’aquest selecte club: la nimfa Calipso que va retenir Odisseu durant anys ignorant la seva tristor (i plors) i com no, beneficiant-se’l; la seductora-seduïda Circe, que va mostrar a Odisseu i els seus nautés la resta del camí de tornada a l’enyorada Ítaca i va rebre l’agraïment tal i com ella desitjava. I finalment la dolça i innocent Nausica, que ajuda castament Odisseu.
Igualment al costat del seductor Bond trobem qualsevol de les belles esposes dels seus arxienemics que són solament utilitzades com a trampa mortal com per exemple, Paris Carver (Teri Hatcher) a Tomorrow Never Dies. També serien incloses totes aquelles sicàries enemigues com Xenia Onatopp (Famke Janssen) a GoldenEye.

Tot i això, a la majoria d’ocasions, l’heroi aventurer d’aquesta mena veia en l’altre sexe un filó d’on extraure profit -Strawberry Fields(Gemma Arterton) a Quantum of solace-, i gentilment les recompensava de la manera més antiga de la història...
s.