Hodie est

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Boleti in autumno


Avete!

Avui després dels primers mesos de navegació torno jo, Nausica, al timó.

Com bé sabem, molts diuen que el llatí és una llengua morta, és a dir, que no es parla a cap comunitat en concret sinó que roman només com a testimoni del passat o en documents escrits. Però el que no tothom sap és que encara utilitzem noms per anomenar elements de la naturalesa, com per exemple els arbres.

Potser no és habitual dir que hem vist un Abies (avet) però és aquest el seu nom científic. No només trobem noms provinents del llatí o del grec clàssic d’arbres sinó també a plantes, flors, etc.

Jo concretament us parlaré dels Bolets aprofitant que és una bona època per collir-ne o, si més no, per fer excursions al bosc per conèixer-los. Mai havia pensat que molts noms de bolets eren provinents del grec o llatí i que, a més, ens descriuen el seu aspecte només amb el nom.

En primer lloc us diré que el nom de bolet ve del llatí boletus, i, que prové del grec βωλίτης, ου, una mena de xampinyó citat per Galiè, metge grec del segle II dC.
I a continuació us explicaré els noms dels que més m’han cridat l’atenció.

Apagallums:  Macrolepiota Procera à  Macro: μάκρύς; grec: gran;  lepiota; λέπις (grec: esquama) + otós: ὄτος (grec: orella); "gran orella esquamosa"; procerus; llatí: alt, esvelt.
És el més gran i espectacular bolet de làmines. Pot assolir 40 cm d'alçària i 30-35 cm de diàmetre de barret. De jove, el barret és esfèric. En créixer, s'obre i s'aplana, es recobreix d'un to bru fosc, s'esquinça formant esquames.

Bolet de Tinta: Coprinus Comatus Barbuda à  koprós, κόπρος; grec: fems; comatus; llatí: pelut.
El seu nom complet traduït voldria dir fems pelut, i com podem observar aquest bolet té com una capa rugosa i sembla pèl. El barret és primer paraboloide, després campanulat i finalment estès; és de color blanc amb escames més fosques que es desprenen amb facilitat. El fong adult és negrós. Les làmines són lliures, el seu color varia des de blanc fins a rosa.

Cualgra sanguínia: Russula Sanguinea à   russula; llatí: vermellosa; sanguinea; llatí: sanguínia.
Primer hemisfèric i després convex-aplanat, lleugerament deprimit. Color malvaci o violaci, segons l'espècie. Pot tenir taques blanquinoses o groguenques. Té el marge estriat i el barret té 5-10 cm de diàmetre quan és adult. Les làmines són lliures.
Com bé diu el seu nom llatí vermellosa sanguínia, el podem associar pel seu cridaner color vermell i dona la sensació de ser tòxic.

Estrelletes: Geastrum Rufescens à  γῆ ; grec: terra; ἄστρον; grec: terra; "estrella de terra"; rufescens; llatí: que es torna vermell.
Són gasteromicets semblants en alguns aspectes als pets de llop, tot i que no en la forma. De joves, tenen forma globular i, en madurar, s'obren formen de 5 a 7 braços arcuats més o menys vermellosos.

Ou del diable: Phallus impudicus à phallus; llatí: fal.lus; impudicus; llatí: pestilent
Es desenvolupen a partir d'una estructura amb forma d'ou, d'uns 5 cm de diàmetre, de color blanc o gris. Quan s'obre, surt un receptacle cilíndric, amb forma fàl·lica, gruixut, blanc, buit, d'uns 10-20 cm d'alçària.
Aquest bolet com bé diu el nom és un fal·lus, que és l’òrgan reproductor masculí.



Rovelló  Pinetell:  Lactarius Deliciosus à Lactarius; llatí: que té llet; deliciosus; llatí: deliciós.
Barret i peu d'una sola peça. Color vermellós-ataronjat, de vegades amb taques verdes, en rotllanes concèntriques més clares alternant amb les fosques a la part superior del barret. Els exemplars joves tenen el barret convex, tancat.


 Rossinyol Embudat:Cantharellus Tubaeformis à Cantharellus; diminutiu de kántharos; κάνθαρος grec: copa; tubaeformis; llatí: amb forma de tub.
És molt semblant al Cantharellus Lutescens (Camagroc), es diferencia d'aquest per les venes molt més pronunciades i fins i tot pel color més fosc del barret i del peu.


Espero que us hagi semblat interessant, i si més no per ara, si aneu amb algú a buscar bolets podreu presumir i explicar la procedència dels seus noms.

Amb els bolets i la tardor m’acomiado. Sort a tothom i bon curs.

Arantxa Rey
2n BTX

5 comentaris:

Neus ha dit...

Mira que m'agrada anar a buscar bolets i mai m'havia parat a pensar d'on provenien els noms.

Molt interesant Arantxa!

Laura ha dit...

Molt bé, Arantxa,una entrada molt tardorenca.
Ara ja sabem d'on surt el nom dels bolets (de fet, la major part de la gent sap que tenen un nom genèric en llatí, el que no sapn és què significa aquest nom).

Una entrada molt interessant. Ja només falta que es facin bolets i en trobem, oi?

Bona Boletada i bona Castanyada!

Electra ha dit...

A mí també m'agradava molt anar a buscar bolets, però mai sabia els que s'havien d'agafar i els que no (hi anava de petita jajaja)

el que més m'ha agradat és l'ou del diable i les estrelletes que són els que em semblen més interessants.
Doncs a veure si aquest any surten bolets i donem una classe d'etimologia a les nostres families ehh nois?:D

Molt bona entrada.

Calíope ha dit...

Què interessant!
Aquest és un altre exemple de que en realitat, el llatí continua viu avui dia, i un altre exemple de que hi ha milers de coses que creiem que coneixem, però que en realitat no sabem ni el nom.
El pròxim cop que vagi al bosc a buscar bolets, ja sabré el nom si més no, d'uns cuants d'ells.
Molt bona entrada, Arantxa :)

Ζωή ha dit...

I segurament que no nomès passa amb els bolets, sino amb mil coses que no parem a pensar d'on surt el nom tot i que el seguim utilitzant avui en dia o quin és, i justament prové del llatí! Proposo excursió per agafar bolets!