Hodie est

dimarts, 17 de maig del 2011

Ars Amatoria

Hola!
Doncs em sembla que avui em toca a mi.
M'agradarìa parlar sobre un llibre que he llegit, titulalat L'ART D'ESTIMAR (Ars Amatoria) d'Ovidi.

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia) el 43 aC. Els gèneres poètics que va conrear foren els següents:
-La poesia elegíaca d'amor amb els Amors (Amores) i les Heroïdes (Heroides)
-La poesia didàctica d'amor amb l'Art amatòria (Ars amatoria), els Remeis d'amor (Remedia amoris) i els Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)
-La poesia èpica amb les Metamorfosis (Metamorphosis)
-La poesia didàctica patriòtica amb els Fastos (Fasti)
-La poesia elegísitca amb les Pòntiques (Epistulae ex Ponto) i les Tristes (Tristia).

Jo només us parlaré del primer llibre de la poesia didàctica d'amor, l'Ars amatoria, ja que és un llibre on pretén ensenyar l'art de seduir els homes a les dones. Aquest llibre té un to humorístic i, lògicament, va tenir un gran èxit. Es divideix en tres parts anomenades llibres, els dos primers per als homes i el tercer per a les dones.

LLIBRE I
L’autor ens fa una petita introducció en la qua ens diu que la deesa de l'amor, Afrodita, ha fet que ell digui els secrets de l’amor.
Ovidi continua explicant on es poden trobar les dones, al circ, teatre…També ens explica com seduir-les, amb regals, cartres.. així poden aconseguir la dona i convertir-la en la pròpia esclava, perquè la iniciativa sempre l'ha de portar l'home.

LLIBRE II
Al Llibre 2 ens explica què hem de fer i com hem de fer per mantenir l'amor de la dona. Provocar gelosia de vegades, ser cavallerosos, agradables, fer regals...Però també fer que el plaer sexual sigui compartit.

LLIBRE III
Aquest llibre és el dedicat a les dones, i els dóna trucs per embellir-se i posar-se guapes. També diu com han  de comportar-se, com ha de ser el somriure, com han de fingir el plaer..(sempre han de fer veure a l'home que els dóna plaer, sigui cert o fals)

És un bon llibre, així doncs, us aconsello que el llegiu!


PD; Sé que no és només per aquest motiu, però imagino que això tindrà una mica a veure amb tot. Sé que jo sóc la persona que menys passa pel blog, i que pocs de la classe hi participen constantment. Nosaltres no ens hem parat a pensar mai si aquest blog ha estat creat perquè sí, o perquè interessa de veritat. Avui, tota la classe hem obert els ulls, jo almenys m'he adonat que aquest blog el vas crear amb la il·lusió que tots els teus alumnes, i altra gent, el mirés, hi participés, etc...
Sabem que de veritat et fa il·lu que ens esforçem per tirar-lo endavant, i que has posat molt de temps i dedicació perquè aquest blog ens motivi, serveixi per estudiar, per aprendre d'una manera diferent... per aquest motiu farem que aquest blog continuï, t'ajudarem, i fins i tot intentarem que aquest blog funcioni el millor possible però això sí... NO el tanquis, Laura!!

Gràcies per llegir la meva entrada, espero que us hagi agradat:)!

12 comentaris:

Ζωή ha dit...

Aquest era el llibre del qual em parlat una mica en clase de grec, no? Vaja tela..!! I totalment d'acord en el final!

Nyx ha dit...

El "Cosmopolitan" griego!! Gran llibre, algun dia l'haurem de llegir...i un altre dia haurem de fer la comparació amb la revista "Cosmopolitan" i aquest llibre ha veure les diferencies i les semblances.
Molt bé Lorena, gran entrada!

(Zoe: Vaja tela...! Solo lo podrias poner tu)

Unknown ha dit...

donc si, ami no m'importaria tornar-lo a llegir!:)

Nausica ha dit...

La veritat que Ovidi tenia les idees bastant clares quan escrivia. El fragment que avui la Laura ens a llegit a classe ho dir prou clar.
Lorena tota la classe pensem com tu,almenys jo.No et volem veure més així, i entre tots aconseguir en el temps que ens queda un magnífic blog.

Petons a tots !

Cristina Garcia ha dit...

Es veritat Ovidi tenia molt clar el que volien els homes i les dones, i aixo ho demostra només amb el fragment que ens ha llegit la Laura a classe.
Penso igual que tota la classe i crec que com tots els que participem al blog, crec que amb el temps aquest blog pot ser fantastic, sobretot si tothom hi participa!
Així que anims a tots, per fer que aquest blog tiri endevant, i sobretot anims per tu Laura i gracies, de part de tots per tot el que treballes per a nosaltres!

PD: No tanquis el blog Laura!
Molt bona entrada!

Electra ha dit...

Molt bé Lorena, a mí m'agradaria llegir-me els tres llibres d'Ovidi. Per què, quan saps tú que et serviran d'alguna cosa els consells d'Ovidi? I quan et treuran d'un problema?

Me'ls llegiré encara que sigui a l'estiu. Interessant l'entrada i el fragment llegit a classe també m'ha animat a llegir.

PD: Lorena jo també estic amb tú. Ànims!
Petons a tots :)

Laura ha dit...

Gràcies, Lorena, per les teves paraules. Gràcies a totes vosaltres per donar-me suport.
De vegades costa molt tirant endavant contra tot i contra tots: el món de les clàssiques és, com sabeu, apassionant, però també perseguit, criticat i titllat d'inútil.
De vegades, de tant sentir-ho, un al final s'ho acaba creient.
Gràcies per recordar-me el meu somni, gràcies per compartir el meu somni, gràcies per ser les OMBRES, presències constants que acompanyen (com deia en la presentació del bloc).
Repeteixo, gràcies, ja sabeu que sense vosaltres això no seria possible!

Lorennna ha dit...

savem que aixó es difícil, que ets l'única profe de clàssiques, que la gent pensa que aixó no serveis per a res. Pero si mires per la part bona, ets unica, l'única profe de clàssiques, sense tu, qui ens ensenyaría aquests mites amb l'entusiasme, l'il·lusió...? que sería del món Grec o llatí si no estiguessis? de vegades, ser different es el que et fa especial.
Així que ja saps! volem a la señoreta. Lucas de sempre, sino... ja as vist que a l'hora de llatí estava jo al teu lloc, i creec que no volen que doni jo classe, perque amb les meves superexplicacions.. ajajajaj:) A més, ja t'ensenyaré el meu nou projecte (estic intentan traduir a grec la cançó de la mosca... amb el μία μιγα!ajaaj)

Ζωή ha dit...

ooooooooooooooooooooh que macu!! :) com molem els de lletres!

Nyx ha dit...

Jejejejee! I tant que molem...mira tot el que possem i que bé ens queda! :D

Anabel:. ha dit...

Quan vam estudiar nosaltres Ovidi el que més gràcia va fer-me va ser el llibre de Cosmètics. Com ho explicarà això Ovidi?
Laura, ja veus que tens un suport molt gran a primer, i saps que els de segon tampoc volem que tanquis el blog. Penso que tota la feina amb què l'hem farcit ha de servir als propers alumnes de clàssiques tant com ens ha servit a nosaltres. Seria una pena que tots els records es perdessin!

Gal·la ha dit...

Fa temps que no passo i el que em perdo!
En primer lloc, es molt interessant el tema de l'entrada, no sabía si llegirme el llibre o no perqué em va semblar curiós, pero crec que al menys ho intentaré.
En segona part, estic amb els meus companys quan diuen que hem de donar suport al blog. Ja se que ens costa, a mí una de les que més, peró val la pena. No tanquis el blog, que nosaltes, pasi el que pasi, continuarém aquí.

Molts petons a tots;)