Hodie est

dilluns, 30 de maig del 2011

Cal que obeïm a l'imperatiu

Benvinguts tripulació!
Per últim cop aquest any, Nausica torna a timó.
Aquesta darrera entrada pretén ser una ajuda a l'hora d'estudiar els imperatius, ja que no tothom som amics d'ells. He fet un vídeo amb una petita explicació i he inclòs els murals que hem realitzat tots els de la nostra classe.



Finalment, vull dir-vos que ha estat un plaer poder pujar al timó aquests tres cop a l'any, i que espero tornar a pujar l'any que ve.
Molta sort a tots els alumnes de segon; espero que us vagi molt bé la selectivitat i l'any que ve.
I a vosaltres, classe i capitana, moltes gràcies per aquest any que hem passat junts.

diumenge, 29 de maig del 2011

La guerra de Troia

Hola companys!
Com que aviat ens haurem de saber la guerra més dura i famosa de la mitologia grega, he pensat que no ens aniria malament tenir un power point per repassar-la.
Aquí el teniu:
La guerra de Troia
View more presentations from Rapsodos.

També podeu revisar una antiga entrada de l'Anabel, en què fa una crònica ben original de fet que provoca la guerra.
Espero que us agradi.
Mònica

dimecres, 25 de maig del 2011

La torre d'Hèrcules

Avete!
Potser alguns de vosaltres algun cop ha viatjat a Galicia i ha anat a La Corunya. Si ho heu fet, segurament haureu observat un edifici famós anomenat “La torre d’Hèrcules”.  Avui, us explicaré la historia d’aquesta torre i la seva relació amb el món grecollatí.

La Torre d'Hèrcules, com he dit, està situada a la costa de la ciutat gallega La Corunya, en un lloc proper a Finis Terrae, que tant atemoria els navegants de l’època en pensar que era la fi de la Terra. És l'únic far romà del món en funcionament avui en dia. Fa 57 metres d'alçada i té uns 1900 anys d'antiguitat. Hi ha diverses llegendes, que després us explicaré, sobre la seva construcció.

Quan Juli Cèsar va arribar a Brigantium (La Coruña) al 62 aC., sembla que va manar construir aquest far, ja que aquesta ciutat era necessària en el comerç amb diversos països europeus per la ruta dels metalls. Amb el temps, Brigantium va arribar a tenir una gran rellevància en les rutes de comerç marítimes en l’època de l’emperador Trajà, que manà reformar la torre.

Tal i com indica la inscripció al peu de l'edifici, l’edifici el va construir l’arquitecte Gai Sevi Lupus en honor al déu Mart, entre els segles I i II. Estava construït sobre una planta quadrada en forma de creu. La seva característica més important era la rampa que l’envoltava per facilitar el transport de llenya amb què s’alimentava el foc.

Durant l’Edat mitjana va perdre el seu ús marítim en convertir-se en fortificació arran de les disputes entre el comte de Traba i l'arquebisbe Xelmírez que va suposar la pèrdua, entre d'altres, del mur exterior.

Al 1682 el duc d'Uceda va encarregar una restauració arquitectònica del "Castelo Vello" a l'arquitecte Amaro Antune, que va construir una escala de fusta que travessava les voltes fins a la part superior on se situen dues petites torres per a suportar els fanals.

Durant el regnat de Carles IV d'Espanya, el far es reconstrueix completament. El seu interior conservava la vella estructura romana, però amb escales de fusta que pertanyien a la restauració de l'edifici, harmonitzant-la en la seva decoració amb marcs superiors de portes i finestres, però ni la cúpula ni la rampa no s’han conservat.

MITOLOGIA

Ara, us explicaré una de les llegendes que hi ha sobre el seu origen narrada per Alfons X de Castella en un fragment de la "Crónica General". La llegenda diu que va existir un gegant anomenat Gerió, rei de Brigantium, que obligava els seus súbdits a donar-li la meitat dels béns, incloent-hi els fills. Un dia, els súbdits van decidir demanar ajuda a Hèrcules, que va reptar Gerió a un duel. El duel va durar tres llargs i durs dies, i Hèrcules va derrotar el gegant, el va enterrar i va construir-hi al damunt un túmul funerari que va coronar amb una gran torxa. A prop d'aquest sepulcre hi va fundar una ciutat amb el nom de Crunna (La Coruña), la primera dona que hi va arribar. Per commemorar aquesta victòria, hi va fer aixecar una torre a sobre.Actualment, a l'escut de La Corunya hi apareix la torre sobre la calavera de Gerió.

Si ho recordeu, un dels dotze treballs d’Hèrcules, el desè, consistia en robar el ramat de bous i vaques a Gerió, un gegant de tres caps, que vivia al sud de la península Ibèrica. Quina coincidència, oi?

La Torre de Hèrcules va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el dia 27 de juny de 2009 en la ciutat de Sevilla .

Espero que us hagi agradat l’entrada i que, si aneu a Galícia, no us ho penseu dos cops aneu a visitar aquest far, perquè a part de tot això, les vistes són precioses!

dilluns, 23 de maig del 2011

Píram i Tisbe: Romeu i Julieta grecs?

Hola a tots!

Avui em toca a mi fer l’entrada, i com ara estem llegint les Metamorfosis d’Ovidi, vull explicar un dels mites que més m’ha agradat, que ha estat el de Píram i Tisbe, els amants de Babilònia.
Suposo que tots coneixeu l’obra de “Romeu i Julieta” de William Shakespeare, no? Si més no, haureu vist l'última versió cinematogràfica amb Leonardo di Capprio, oi? Però sabíeu que és en aquest mite grec en el qual es va basar Shakespeare per escriure la seva obra? Té exactament la mateixa estructura que Romeo i Julieta, com l’oposició de les famílies perquè es vegin i casessin, i la mort per error del dos enamorats al final de la història.

Perquè tots gaudiu d’aquest mite de Píram i Tisbe, he fet un PowerPoint explicant-vos-el.
Espero que us agradi!


També us adjunto l’enllaç d’una antiga entrada en la qual la San ens feia una relectura del mateix mite, Des de dues perspectives.

I finalment, per practicar l’anglès i riure una mica, els Beatles representant l’obra amb un sentit de l’humor d’allò més britànic.


Enjoy it!

dissabte, 21 de maig del 2011

Guerres púniques II: La batalla de Cannas

De nou Borja, en una nova entrega de Les Guerres Púniques (la segona per a ser exactes).

Us parlaré de la batalla de Cannas o Cannae, al sudest d'Itàlia, que va tenir lloc el 2 d'agost del 216 aC. entre els exèrcits púnics i romans. Els púnics estaven liderats pel general Aníbal i els romans pels dos cònsuls Varró i Emili Paul·le.

Aquesta no és una batalla recordada per la gran victòria de Roma, sinó tot el contrari, ja que va suposar una humil·liació per a Roma en caure derrotat un exèrcit de 8 legions contra els cartaginesos, inferiors en número.
Els dos cònsuls no van actuar gaire alhora, perquè Varró era partidari de llançar-se a l'atac sense pensar res més i Emili Paul·le era més precabut.

Finalment Anibal planejà la següent estratègia: va dividir l'exèrcit de manera que l'immens exèrcit romà va quedar rodejat, i d'aquesta manera la cavalleria númida i els soldats a peu van destrossar els romans que no van poder fer res. Emili Paul·le va morir de manera molt gloriosa i Varró va fugir. Les dues legions romanes supervivents van ser desterrades i qualificades com a legions maleïdes.

Va ser una gran victòria d'Aníbal i la major derrota de la història romana amb uns 60.000 romans morts.
Així doncs, no és una batalla gloriosa per Roma, però es recorda per ser la derrota més dura que va sofrir i per com es pot guanyar una batalla en inferioritat numèrica.

Valete!

divendres, 20 de maig del 2011

Records de Grècia

Γεια σας παιδιά!

Ja fa tres mesos que vam tornar de Grècia, i des de llavors hem viscut tan de pressa que semblen molts els dies que se'ns han escapat de les mans: els deures, els exàmens (tot just acabats), les sortides, les rialles, les llàgrimes, les angoixes... Tantes emocions que ens han anat recordant dia a dia que estem ben vius i que és un goig viure cada instant, amb il·lusió, amb atreviment, amb valor i sense por.

Ara esteu a punt d'encetar la recta final... la pista llarga que us durà a enlairar-vos i començar a volar. Vau començar com a mariners en τὸ πλοῖον, i ara us convertiu en ocells que volaran, cadascú cap al seu destí.

Abans, però, mireu-vos aquest video i guardeu-lo en un raconet de la vostra memòria i del vostre cor. Grècia ens ha influït des de sempre i també des de fa poc. Grècia està en el nostre cor i en les nostres ments: no la perdeu mai.  

Grècia 2011, vol. I



Grècia 2011 vol. II


PS: Un frase meravellosa:
A les tardes, quan estic agobiat fent deures, penso en Grècia. (Sergius dixit)

dimecres, 18 de maig del 2011

L'au Fènix

Hola a tots!
Aquí arriba la meva entrada, amb una mica de retard, però amb tota la il·lusió!!

Us parlaré d'un ocell mitològic present en moltes cultures, tot i que té un nom diferent segons quina sigui. Així, per exemple, parlem de
  • Fêng-Huang a la cultura Xinesa.
  • Ho.oo a la cultura Japonesa.
  • L'ocell de foc a la cultura Russa.
  • Benu a la cultura Egípcia.
  • Garuda o el Yel a la hindú.
  • Quetzal entre els azteques, maies i tolteques.


Sembla que l'au Fènix és originari d'Etiòpia, i arriba a la Mediterrània a través d'Egipte. Herodot és el primer grec que l'esmenta. Pot ser per això el seu nom prové del grec "φοῖνιξ " que vol dir vermell (i també fenici i palmera).

Els grecs li van donar el nom de φοινικόπτερος, és a dir, d'ales vermelles, apel•latiu que es va estendre per tota l'Europa romana i ha estat posteriorment adoptada per a denominar al gran flamenc per tots els científics del món.

Per al poble grec era un ocell que, amb les seves ales perfumades de deliciosos olors, es dirigia cap a l'altar del sacerdot Heliòpolis, on s'incendiava ell mateix amb el foc sagrat. L'endemà de la seva mort, apareixia un cuc petit en el mateix lloc que es transformava un dia després en un gran ocell adult.

Segons la versió cristianitzada, es diu que en el jardí de l’Eden originari, sota l’arbre del bé i el mal, va néixer un roser, i de la primera rosa que hi va néixer, va sorgir un ocell amb un plomatge magnífic i amb un cant incomparable, que, a causa dels seus principis, va ser l’únic ésser que no va voler menjar el fruit de l’arbre sagrat.
 
Un dia en el niu de l’ocell va caure una espurna de l’espasa de foc d’un Querubí, un àngel, quan Adam i Eva eren expulsats del Paradís. L’ocell es va cremar en un instant, però de les seves cendres va néixer un nou ocell, el Fènix, amb un plomatge inigualable, amb ales de color escarlata i el cos daurat. Algunes històries el situen després en l’Aràbia, on habitava a prop d’un pou d’aigües clares i fresques, on es capbussava cada dia entonant una melodia tan preciosa que fins i tot feia que el Déu del Sol, aturés el seu carro per escoltar-lo.

La immortalitat va ser el premi per la seva fidelitat, juntament amb altres qualitats com el coneixement, la capacitat curativa de les seves llàgrimes o la seva força.

Segons altres històries, el Fènix renaixia cada 500 anys. I com que l’ocell sabia quan s’apropava la seva mort, aleshores construïa en el seu niu una pira funerària, plena d’encens i herbes aromàtiques i al mateix temps entonava la més bella de les seves melodies i s’incendia ell mateix fins a morir.

Com el nou Fènix acumulava tot el coneixement obtingut des de l'origen, així un nou cicle d’inspiració començava. No existeix, doncs, més que un ocell, que es reprodueix amb el renaixement, del que aquest ocell és el símbol.
Els primers cristians van fer d’aquesta criatura el símbol vivent de la immortalitat i la resurrecció, mentre en la mitologia de l’antic Egipte, aquest ocell representava el sol, que mor per la nit i resorgeix durant el dia.

Per això la seva imatge apareix com a símbol en les banderes i escuts d'Atlanta o San Francisco, dues ciutats cremades, que van renéixer de les cendres.
També fou utilitzat com a símbol de la renaixença catalana, des del segle XIX, pels primers catalanistes i independentistes catalans 


Aquí us deixo un video que explica la història de l'au Fènix:

Espero que us hagi agradat!

dimarts, 17 de maig del 2011

Ars Amatoria

Hola!
Doncs em sembla que avui em toca a mi.
M'agradarìa parlar sobre un llibre que he llegit, titulalat L'ART D'ESTIMAR (Ars Amatoria) d'Ovidi.

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia) el 43 aC. Els gèneres poètics que va conrear foren els següents:
-La poesia elegíaca d'amor amb els Amors (Amores) i les Heroïdes (Heroides)
-La poesia didàctica d'amor amb l'Art amatòria (Ars amatoria), els Remeis d'amor (Remedia amoris) i els Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)
-La poesia èpica amb les Metamorfosis (Metamorphosis)
-La poesia didàctica patriòtica amb els Fastos (Fasti)
-La poesia elegísitca amb les Pòntiques (Epistulae ex Ponto) i les Tristes (Tristia).

Jo només us parlaré del primer llibre de la poesia didàctica d'amor, l'Ars amatoria, ja que és un llibre on pretén ensenyar l'art de seduir els homes a les dones. Aquest llibre té un to humorístic i, lògicament, va tenir un gran èxit. Es divideix en tres parts anomenades llibres, els dos primers per als homes i el tercer per a les dones.

LLIBRE I
L’autor ens fa una petita introducció en la qua ens diu que la deesa de l'amor, Afrodita, ha fet que ell digui els secrets de l’amor.
Ovidi continua explicant on es poden trobar les dones, al circ, teatre…També ens explica com seduir-les, amb regals, cartres.. així poden aconseguir la dona i convertir-la en la pròpia esclava, perquè la iniciativa sempre l'ha de portar l'home.

LLIBRE II
Al Llibre 2 ens explica què hem de fer i com hem de fer per mantenir l'amor de la dona. Provocar gelosia de vegades, ser cavallerosos, agradables, fer regals...Però també fer que el plaer sexual sigui compartit.

LLIBRE III
Aquest llibre és el dedicat a les dones, i els dóna trucs per embellir-se i posar-se guapes. També diu com han  de comportar-se, com ha de ser el somriure, com han de fingir el plaer..(sempre han de fer veure a l'home que els dóna plaer, sigui cert o fals)

És un bon llibre, així doncs, us aconsello que el llegiu!


PD; Sé que no és només per aquest motiu, però imagino que això tindrà una mica a veure amb tot. Sé que jo sóc la persona que menys passa pel blog, i que pocs de la classe hi participen constantment. Nosaltres no ens hem parat a pensar mai si aquest blog ha estat creat perquè sí, o perquè interessa de veritat. Avui, tota la classe hem obert els ulls, jo almenys m'he adonat que aquest blog el vas crear amb la il·lusió que tots els teus alumnes, i altra gent, el mirés, hi participés, etc...
Sabem que de veritat et fa il·lu que ens esforçem per tirar-lo endavant, i que has posat molt de temps i dedicació perquè aquest blog ens motivi, serveixi per estudiar, per aprendre d'una manera diferent... per aquest motiu farem que aquest blog continuï, t'ajudarem, i fins i tot intentarem que aquest blog funcioni el millor possible però això sí... NO el tanquis, Laura!!

Gràcies per llegir la meva entrada, espero que us hagi agradat:)!

dilluns, 16 de maig del 2011

Excursió a Tarraco

Avete omnes!

Tal com comença a ser costum, aquí teniu el video de la darrera excursió a Tarraco, feta el dia 12 d'abril de 2011, amb l'absència destacable de l'Andrea, la Paz i l'Arantxa, que estaven a Londres.

Tots recordeu que a més de visitar el circ i l'amfiteatre vam assistir a la magnífica representació de teatre de la tragèdia Antígona de Sòfocles, feta pel grup "Balbo Teatro" del Puerto de Santa Maria de Càdis.

Podeu llegir la crònica sobre l'actuació en un article anterior, escrit per la San. I a més, si voleu refrescar la història a través d'imatges, teniu el video de l'Elizabeth.
Aquí us deixo el resum de tot plegat.



Feliç setmana!

diumenge, 15 de maig del 2011

ἰδού τὸν χορόν τὸν ἐμόν

Γεια σας!
Ahir a la nit es va celebrar de nou el conegut (i ens limitem a aquest adjectiu) festival d'Eurovisión. Com sabeu els grecs també hi van participar, però aquests darrers anys tenen el mal costum de cantar en anglès.

De tota manera un grec sempre serà un grec i la seva llengua té massa anys a l'esquena per perdre's per un simple festival. Per això, cada any en la cançó d'Eurovisió hi ha algun fragment (normalment la tornada) en què reapareix l'antiga llengua.

Enguany us penjo el video i a continuació us copio la lletra.
A veure quines paraules, o fins i tot frases, sou capaços d'entendre.



WATCH MY DANCE o ἰδού τὸν χορόν τὸν ἐμόν
I was born so betrayed,
who am I - what I’ll be?
What is mine in this life?
Just the heaven and sea
No I won’t give them up,
they’re my fortune, my proof
Don’t believe what you hear,
cause their truth kills your truth!

The duty I’ve got, is my war against fear
and I want you with me, yes, I want you so near
Watch my dance "Head up high, Hands like wings" and I’ll fly

Το κεφάλι ψηλά και τα χέρια ανοιχτά!
Την έχει η ψυχή μου τη φωτιά
τους φόβους όλους καίει μοναδικά.
Tα βήματά μου κάνω ως το Θεό
κι αν πέσω εγώ ξανά θα σηκωθώ

I 've heard many words
but I still won’t forget
the language of my body
the sound my heart wings
So I’m staying alive
and my losses won’t let,
my soul to surrender,
the power of loss is my bet

Ah, i atenció amb el nom del cantant: Loúkas Yourkas (que no m'és família, eh)
Χαῖρετε

dissabte, 14 de maig del 2011

Aquae Calidae

Hola a tots!

Fa un parell de setmanes vaig anar a fer un tomb per Caldes de Montbui. Abans d'anar em semblava que seria un poble tranquil i avorrit, sense cap mena d'entreteniment. Qui m'havia de dir a mi que passejant pels carrers d'aquell petit poble, trobaria un túnel a través del temps que em portaria fins a la mateixa Aquae Calidae de l'època de l'imperi Romà?

Aquesta població gira des de fa molt de temps al voltant de l'aigua termal, la qual brolla a 74ºC de temperatura, una de les més elevades d'Europa. Va ser la primera vila termal de Catalunya i posseeix les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Però no només és especial per l'aigua termal, sinó que també posseeix tota una sèrie de al·licients que fan que es transformi en centre turístic, cultural, esportiu i natural.


A l'època romana, la vila d'Aquae Calidae tenia la funció de curar els malalts que arribaven a l'indret des de diferents punts de la Hispània. Des del carrer, es pot observar una sala on es veuen les antigues termes a través d'un cristall, però aquesta sala és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans. Per una banda, trobem una piscina rectangular, central, d'aigua termal i per una altra, dues més en forma d'exedres semicirculars frontals que s'utilitzaven per fer els banys individuals.


Al nucli antic trobem tota una sèrie de factors històrics, com les Termes Romanes, la Font del Lleó i els safareigs d'aigua termal, avui dia encara en funcionament. Al carrer del Pont trobem el pont de la xarxa viària de Caldes, el qual comunicava Caldes amb Sentmenat i Egara (Terrassa).



I igual que tots aquests punts d'interès, trobem molts més que de ben segur a l’arribar al poble no us podríeu ni imaginar. Jo personalment em vaig quedar força sorpresa, i us recomano a tots que, si encara no hi heu anat, hi aneu.

Espero que us hagi agradat aquesta petita però interessant visita virtual turística per els antics carrers de Caldes de Montbui!
Que us vagi molt bé a tots, i moltíssima sort a la Selectivitat!

Cal·líope.

Nihil novum sub sole

Avete discipuli!

Estem esperant en candeletes les entrades endarrerides de les companyes Nerea i Cristina. Ubi sunt?

Mentrestant, us copio el comentari a les fotografies de Grècia que ens vol deixar la nostra estimada teacher:

Hi Captain and crew,

Just a few words to let you know how glad I am to admire, at last, your photographs of Greece. They're so wonderful and all of you look gorgeous (above all the teachers). Try this link to a photo. Hope you like it and bring you unforgetable memories.


Ànims, que ja queda poc!

dimarts, 10 de maig del 2011

Antropònims clàssics

Avui al timó Electra.
Sou conscients que la majoria dels nostres noms vénen del llatí? No? Doncs jo avui us explicaré el seu significat i d’on deriven.

Començarem per la capitana d’aquest vaixell:

Laura ve del llatí laurus (llorer) i significa victoriosa, coronada. A l’Antiga Grècia les persones honorables se les coronava amb una corona de llorer.

Continuem amb els meus companys de 1r i de 2n de batxillerat que tenen noms grecs i/o llatins:
- Andrea (del grec” ἀνήρ, ἀνδρός”) que significa la valenta i baronívola.
- Nerea prové del grec: “Νηρεύς”, que significa la que neda, la que mana al mar. La nimfa grega dels mars s’anomenava Nerea.
- Cristina ve del grec "Χριστός” i significa la ungida. Algunes variants són: Cristiana, Crista, Cristal.
- Mónica ve del grec μóνος, la que li agrada estar sola, solitària, única...
- Zoé ve del grec “Ζωή” i significa la plena de vida.
- Paz ve del llatí, sinònim de la grega Irene. Significa la serena, la calmada.
- Marina, del llatí, vol dir la que adora el mar.
- Patricia del llatí patricius (persona de la noblesa), significa digna dels seus pares.
- Sandra, del grec “Αλέξανδρος”és un apòcope d’Alejandra, que significa la protectora d’homes.
- Sergio (del llatí “Sergius”), que significa el protector, el guardià.

ALTRES NOMS D’ORIGEN GREC
- Sofia, del grec “Σοφία”: saviesa
- Alícia: ᾿Αληθεία significa veritat.
- Àgata: ᾿Αγαθός, vol dir bona.
- Irene: del gres Εἰρήνη, pau.
- Ariadna del grec ᾿Αριάδνη i té com a significat la més pura.
- Eulàlia, Laia: de εὔ λαλώ, parlar bé, la ben parlada.
- Anaïs: és una variant d’Agnès, que ve del grec ἀγνός, ή, όν, i significa casta, pura, santa.


ALTRES NOMS D’ORIGEN ROMÀ
- Beatriz, del llatí Beatrix que significa benaventurada.
- Silvia, del llatí: dona dels boscos, natural dels boscos.
- Adrià, ve del llatí Adrianus i vol dir aquell que ve del mar.
- Paula és un nom femení d’origen llatí, que significa petita, i és el femení de Pau, de paulus, a, um.
- Marc, del llatí, variant de Mart, el déu de la guerra; així com Martí, Martina, Marçal i Marcel.
- Júlia, el nom de la gens a la qual pertanyia Juli Cèsar.

Després d’una llista d’alguns noms grecs i llatins, us posaré els noms de la resta d'alumnes de 1r i 2n, encara que no són d'origen clàssic:
- Lorena (del francés “ Lorraine”) és una variant de Laura i significa la honorada. Lorena era la natural de Lorena, ciutat de França.
- Kevin ve de l’Irlandès i significa naixement gentil, bell.
- Eric deriva de l’antic nòrdic: Eiríkr. És una forma reduïda de Erico, que significa l’homenatjat per tothom.
- Danna prové del hebreu i significa la jutge, la que sap jutjar.
- Arantxa ve del basc: “Aránzazu”. I significa protecció de la Verge Maria.
- Débora era el nom de la profetessa hebrea i significa abella.
- Anna, de l’hebreu, vol dir que conté la gracia de Déu.
- Nadia provinent del àrab, la que va rebre la crida de Déu.

- Anabel: combinació d’Ana i Isabel: Ana, gràcia de Déu + Isabel, de l’hebreu, jurament de Déu.
- Aarón de l’hebreu אַהֲרֹן i vol dir l’alt, l’elevat i el muntanyós, fou el germà de Moisés.
- Didier: forma francesa de Desideri i del llatí Desiderium, el desitjat.
- Raquel, רחל ovella, en hebreu.
- Judith, l’admirada, en hebreu.
- Noemí, vol dir delícia, dolçor, en hebreu.


I aquí acaba la meva entrada, encara que sóc conscient que hi ha molts noms més d'origen clàssic.
A veure qui s'anima a dir-ne algun més!!!

Espero que tothom sàpiga ara quin és el significat del seu nom i que us hagi agradat. Moltes gràcies per la vostra atenció.

Petons,
Electra!

PS: Per saber el significat d’altres noms d’origen mitològic us recomano una visita pel DICCIONARIC ETIMOLÒGIC DE LA MITOLOGIA GREGA

dissabte, 7 de maig del 2011

Llatinismes jurídics

Avete!
Ja és la última ronda de les nostres entrades al blog durant aquest curs, i per finalitzar us explicaré unes quantes expressions usades en l’àmbit jurídic, ja que serà el meu futur treball de recerca, oi capitana?

Per començar parlarem una mica del Dret romà, què és i en quins tipus es divideix per entrar. Més endavant us explicaré algun llatinisme jurídic que es feia servir en aquella època, i que en l’actualitat es continua utilitzant.

Dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història. El dret romà se subdivideix en:
Ius Quiritium; el mom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït per un conjunt de costums escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucli del ius civile.
Ius civile, el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)
Ius honorarium o ius praetorium, sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, però reglamentades en els Magistrats dotada de iurisdictio.
Ius legitimum, el seu nom deriva de lex (llei) acabà extingint-se confonent-se amb el ius civile.
Ius gentium, tot el que trobava tutela més enllà de l'ordenament romà.
LLATINISMES
de facto loc. adv. De fet i no de dret (oposat a de iure). Ex: El govern dels revoltats era reconegut de facto.

de iure loc. adv. De dret, ta nt si és de fet (de facto) com si no. Ex: El govern legalment constituït continuava sent reconegut de iure.

Dura lex, sed lex 'La llei és dura, però és la llei'.

habeas corpus 'tingues el teu cos, conserva el cos'. Institució processal que té per finalitat posar qualsevol persona detinguda a disposició immediata de l'autoritat judicial competent per determinar-ne la legalitat de la detenció.

In dubio, pro reo 'En cas de dubte, a favor de l'acusat'. Principi jurídic de la presumpció d’innocència.

patria potestas o pàtria potestat f. Dret que el ciutadà romà tenia sobre els seus fills; obligació que tenen els pares de vetllar pels fills durant la seva minoria d'edat.

persona non grata 'persona no benvinguda', aplicat a un diplomàtic o una altra persona rebutjada per un govern o una altra institució.

Si uis pacem, para bellum 'si vols la pau, prepara la guerra'.

sub iudice 'en mans del jutge', pendent de resolució judicial. Ex: Mentre el cas estigui sub iudice no podeu parlar-ne amb els periodistes.

Dolus non praesumitur .- El mal no es presumeix.

Ab initio .- Des del principi.

Verba volant, scripta manent.- Les paraules volen, els escrits perduren.

Sine die .- Sense dia fix.

Rationae personae .- En raó de la persona.

Ratio iuris.-Raó de dret.

Qui tacet consentire videtur.-Qui calla, atorga.

Pacta sunt servanda .- Els pactes són per complir.

Nullum crimen, nulla poena sine lege .- Cap delicte, cap pena, sense llei.

Nemo tenetur edere contra se .- Ningú no pot ser obligat a oferir prova en contra.

Ius est ars boni et aequi .- El dret és l'art d'allò bo i d'allò equitatiu.

Per finalitzar, us proposo un enllaç de llatinismes per saber-ne alguns més i perquè els pugueu treballar, ja que a la selectivitat en sortiran i cal treure bona nota per tirar endavant.

I als de segon de batxillerat, que us vagi molt bé el llatí i el grec, i les altres assignatures també, però ja que nosaltres treballem aquestes, doncs una mica millor; i que aconseguiu el que us proposeu.

I als de primer, doncs que seguirem treballant per arribar on vulguem sense cap problema i continuarem treballant el proper any per saber-ne molt més.

Gràcies per tot i bon cap de setmana.
Nyx

dimecres, 4 de maig del 2011

Les termes romanes

Avete!
Com que ja queda menys per la selectivitat, aquí us deixo un recordatori sobre les termes romanes, ja que és probable que ens surti aquest tema.

Les termes romanes eren banys públics amb estances reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques. També eren considerats llocs de reunió on acudia gent de tota mena i d’aquesta manera augmentaven les relacions socials.

Moltes vegades a l’hora de construir les termes, es trobaren amb el problema de la ubicació, que van saber resoldre per mitjà de la millora dels aqüeductes. També van millorar el sistema de calefacció grec anomenat “hipocaust” , en canalitzar l’aire calent procedent d’un forn, a través de tubs situats sota terra i en les parets laterals. D'aquesta manera s’obtenien unes temperatures tan altes que de vegades els banyistes havien de fer servir un calçat especial.

Els banys tenien una delicada decoració, ja que omplien les estances amb luxosos mosaics, estàtues i frescos.

Les termes solien tenir les següents estances:
  • Apodyterium: L’habitació més propera a l’entrada, on els banyistes deixaven les seves pertinences. Els objectes quedaven vigilats per un esclau.
  • Frigidarium: La sala on hi ha la piscina d’aigua freda.
  • Tepidarium: La sala de temperatura temperada, on reposava el banyista abans d'anar a la següent sala.
  • Caldarium: La sala de l’aigua calenta, que era l'habitació més lluminosa i guarnida.
  • Laconium: El bany de vapor.




A Catalunya tenim restes de termes romanes a diferents llocs:
A Badalona
A Sant Boi de Llobregat

A Caldes de Montbuí
Actualment no tenim un espai anomenat termes, però sí els balnearis de balnea, (banys) l'altre nom amb el que es coneixien les termes. I darrerament s'han popularitzat els SPA, que combinen l'aspecte medicinal i de relaxació. Aquesta paraula SPA ve de l'expressió  llatina “salutem per aquam”, és a dir, salut a través de l’aigua. Curiós, oi?



I fins aquí la meva entrada. Espero que us serveixi per a les PAU.
Patricia

diumenge, 1 de maig del 2011

L'Eneida de Virgili

Salvete!
Aquesta entrada va dedicada sobretot als alumnes de 2n de batxillerat que ara estem llegint L’Eneida de Virgili, llibre escrit per petició d’August, al segle I aC, per narrar la història de l’heroi Eneas.

Eneas fuig de Troia quan aquesta es crema i s’emporta la seva dona Creüsa, el seu pare Anquises i el seu fill Ascani. Creüsa, pel camí, mor.
Al llarg de la obra la rancorosa Juno fa que el vaixell dels troians es desvïi perquè no arribin mai a Itàlia. El viatge durarà 7 llargs anys.
En una de les parades de l'expedició, Dido s’enamora d'Eneas, però, per ordre de Júpiter, l'ha d'abandonar i ella es suïcida.
A Eneas se li apareix el seu pare que li demana que vagi a visitar-lo al món dels mort. Quan hi va, acompanyat de la Sibil·la, aquest li explica la glòria de la futura ciutat que ha de fundar.
Finalment, quan arriben a Itàlia, el rei Llatí, que governava al Laci, casa la seva filla Lavínia amb l'heroi troià Eneas. Turn, cosí i pretendent de Lavinia, trastornat per les fúries declara la guerra a Eneas. Els troians seran ajudats per Venus i els rútuls per Juno. Però, al final Eneas és el vencedor.
El llibre el podem dividir en 3 parts:
  • Llibres I-IV: Eneas i un grup de supervivents de Troia van cap a Itàlia, a fundar el nou llinatge, enviats per Júpiter. Vagaregen pel mar Mediterrani durant set anys, però, quan estan gairebé a Sicília, la deessa Juno els porta cap a Àfrica, on es troben amb la reina Dido, la qual s’enamora d’Eneas per obra de Venus. Eneas, però, decideix continuar amb la seva missió i Dido se suïcida, després de demanar que el poble tingui etern odi als romans. Eneas renuncia a l’amor pel deure.
  • Llibres V-VIII: Quan Eneas arriba a Cumes, la Sibil·la el porta al món dels morts perquè el seu pare l’informi sobre el futur de la ciutat que ha de fundar a Itàlia. Es troba a Anquises i li diu com el seu fill fundarà Alba Longa. Finalment arriben al Laci. El rei ofereix la seva filla Lavínia com a esposa a Eneas. I Juno fa que altres pobles encapçalats per Turn del Laci facin guerra contra ells.
  • Llibres VIII-XII: Narra la lluita entre troians i els seus aliats contra els llatins. Juno està de part dels llatins. Eneas mata Turn i s’acaba l’Eneida.
A continuació poso un vídeo on podeu veure les escenes de l’Eneida representades en imatges:


A més, us remeto de nou a entrades del blog realitzades el curs passat que també tenen material útil per estudiar aquesta obra.
Que el vostre viatge sigui profitós!