Hodie est

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Halloween i Tots sants a la Roma clàssica


La celebració de Halloween i Tots Sants que tots coneixem no és una cosa nova, ja existia a la Roma antiga. Hi havia dues festivitats dedicades als morts al llarg de l’any.

Per una banda, al Febrer se celebraven els dies parentales, dies d’alabança als familiar difunts que hauria evolucionat fins a ser el Tots Sants que nosaltres celebrem.
Els parentalia no eren dies de terror o mal auguri, sinó dies en que els homes havien de complir els seus deures amb els difunts i constituïa una renovació anual dels rituals d’enterrament. Aquest dia, la família anava en processó on eren enterrats els seus morts per oferir-los sacrificis, compartir-hi un àpat, cara cognatio, i demanar-los bona sort. Acabaven amb les Feralia.
De fet, això que feien els romans és precisament el que fem nosaltres per Tots Sants, ja que nosaltres també anem al cementiri per portar flors i recordar aquells que ja no hi són. Així com la Cara cognatio, que també ha passat als nostres dies; ara ens reunim tots per menjar castanyes, panellets i moniatos en un gran àpat amb la família i els amics.
El cas del Halloween es podria veure representat en les Lemuria. En aquest cas, els romans intentaven allunyar aquells difunts i dimonis que podien perseguir a les famílies. Tenim una descripció d’Ovidi del procés a seguir pel cap de família:
"A mitja nit, ell s’aixeca. Porta mongetes negres dins la boca, i les llença mentre camina dient: - Amb això em redimeixo a mi i als meus. - Ho diu nou cops. Aleshores, els fantasmes vindran darrere seu, i recolliran les mongetes sense ser vistos. A continuació repeteix nou vegades – manes exit paterni, - per acabar amb la cerimònia."
Amb aquest ritual consideren que tots els dimonis i fantasmes han estat foragitats de casa i ara la família ja està protegida i segura.
Ara podríeu dir que això no ho fem nosaltres..., i és veritat, no ens dediquem a escopir mongetes, però sí que es manté el sentiment de por respecte als morts i els difunts, base de l’actual Halloween que tots coneixem.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

L'escola d'Atenes

Avete companys!
Avui em toca a mi, Eunomia, més coneguda com Noemi.
He vingut fins aquesta ombra tan fresqueta per explicar-vos la supervivència grega al món actual, i ho faré explicant el quadre de l'escola d'Atenes.
Com tots sabeu a Grècia va néixer la filosofia i amb ella els filòsofs que la van estudiar amb molt d'interès... encara que no des de la mateixa perspectiva ja que pensaven coses diferents d'un mateix tema.

Però ara no tenim massa temps per aturar-nos en detalls.
Aquesta obra del segle XVI mostra als filòsofs, científics i matemàtics més importants de l'època clàssica. Aquests es troben en un espai d'arquitectura també d'estil clàssic.


Els personatges centrals de l'obra són Plató i Aristòtil perquè van ser considerats el majors representats de la filosofia antiga a l'edat mitjana. Plató esta sostenint el Timeu i Aristòtil una copia de la seva Ètica a Nicòmac i entre ells debaten la manera de conèixer la veritat i estan representants amb gestos que els caracteritza cadascun d’ells; Plató assenyala el cel mentre que Aristòtil la terra (llocs on miren per plantejar les seves teories).

Més enllà d'aquests dos filòsofs que estem coneixent cada cop més profundament podem reconèixer a personatges com Sòcrates a l'esquerra de Plató, vestit amb una toga de color marró parlant amb Alexandre el Gran, que vesteix les seves armes, al seu costat està Epicur escrivint un llibre i a la primera línea de l'obra podeu veure Heràclit sobre un bloc escrivint els seus pensaments, encara que no és la seva cara perquè no es va conservar a la biblioteca ambrosiana de Milà. Tirat a terra, amb aspecte de passota tenim Diògenes el cínic.
Prop d'ell es troba la famosa Hipàtia vestida de blanc mirant-nos atentament.
A sota d'Hipàtia hi ha Pitàgores escirivint segurament el seu teorema mentre Empèdocles copia d'amagat els seus escrits a l'igual que Parmènides. I per últim, a la dreta es troba Ptolomeu, donant l'esquena als espectadors amb una corona de punxes, i davant d'ell Raffaelle Sanzio, l'autor de l'obra, traient el cap per un racó.
1. Plató 2. Aristòtil 3. Sòcrates 4. Xenofont 5. Esquines (o Alcibíades) 6. Alcibíades (o Alexandre) 7. Zenó
8. Epicur 9. Federico Gonzaga 10. Averrois 11. Pitàgores 12. F. M. della Rovere 13. Heràclit 14. Diògenes
15. Euclides 16. Zaratustra 17. Ptolemeu 18. Autoretrat de Rafael 19. Retrat de Sodoma

Espero que us hagi agradat aquest breu resum dels personatges que podem trobar a l'escola d'Atenes! I per saber-ne més de filosofia grega, us recomano aquest enllaç senzill i amb preguntes d'opció múltiple, creat a partir d'aquest mateix quadre.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Més cants de Sirenes

Χαῖρετε!

Com veieu seguim donant-hi voltes i més voltes a Odisseu i el seu viatge... que ja està a punt d'acabar.

Però pensant en expressions mitològiques i en les dones d'Odisseu, he recordat aquelles de les quals l'heroi no se'n va poder estar, però sí resistir. Estic parlant, clarament, de les Sirenes, que com tots sabeu ja, eren éssers mig dona mig ocell,
Com que la seva sort havia canviat per causa d'un "home" (déu mascle), les Sirenes van decidir odiar la resta dels homes i venjar-se'n sempre que poguessin. I per això situades estratègicament en un pas de mar, cantaven dolçament per captivar els navegants, que eren empesos a abandonar-ho tot per anar darrere d'elles, i trobar la mort més cruel.

Així l'expressió "cants de sirenes" no presagia res de bo.
Però jo el que volia era que escoltessiu aquestes tres cançons, de tres estils ben diferents,  i que es titulen justament Cants de Sirenes.







Què us semblen?

I ara, reflexioneu una mica i digueu, quines coses poden ser per a nosaltres "cants de sirena"? Us recomano que llegiu aquest article del bloc Pensament en veu alta

Καλή νύχτα

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Expressions mitològiques (2ªpart)

Hola a tots i totes, sóc Δίκη i continuaré amb la segona part de les expressions mitològiques.

-Ser una harpia: les harpies Άρπυια’ 'que vola i saqueja' eren una mena de monstres que es representen com a ocells amb cap de dona i amb fortesr urpes que li robaven el menjar al cec Fineu abans que aquest pogués menjar-se'l.
Per això l'expressió ser una harpia significa ser dolent.

-Fer diana: Diana és la deessa de la caça i els boscos, i amb el seu arc caçava cèrvols i altres animals. Fer diana és donar al blanc, com feia ella quan caçava.

-Ser un Adonis: quan se li diu a algú que és un Adonis Aδωνις’, significa que és una persona atractiva. Adonis era un semidéu eternament jove i quan va néixer, Afrodita va quedar impressionada per la seva bellesa, així que el va tancar a un cofre i el va donar a Persèfone perquè el guardés. Però quan aquesta va descobrir el 'tresor', no va voler retornar-lo.
Zeus va resoldre la disputa entre les dues deesses, i va decidir que Adonis passaria quatre mesos amb Afrodita, quatre amb Persèfone i els altres quatre amb qui ell volgués (que era Afrodita).
Venus o Afrodita és la deessa de l'amor, la bellesa i la fertilitat, i s'utilitza l'expressió 'ser una Venus' també per referir-se a una persona atractiva.

-Obrir la caixa de Pandora: Pandora ‘Πανδώρα’ va ser la primera dona creada per ordre de Zeus, que va ser dotada de tota mena de virtuts pels déus, com un càstig a Prometeu per haver robat el foc.
Prometeu li havia dit al seu germà Epimeteu que no acceptés cap regal de Zeus, però no li va fer cas. Aleshores Pandora va treure la tapa d’una gerra i va desencadenar les desgràcies pels homes, perquè allà dins es guardaven.
Per tant, obrir la caixa de Pandora significa desencadenar tots els mals.

-Viure una odissea: viure una successió d’esdeveniments desagradables sobretot. L’origen és en el nostre estimadíssim llibre, l’Odissea, perquè Odisseu va travessar moltes dificultats per fer el viatge fins a l’illa d’Ítaca.

-Sembrar dents de drac: Jasó havia de matar el drac que protegia el velló d’or i una vegada mort va sembrar les seves dents, i d’aquestes van sortir guerrers que havia de matar.
La frase és una metàfora que es refereix a fer alguna cosa que té l’efecte de crear conflicte.

-Laberíntic/Perdre el fil: Teseu ‘Θησεύς’ volia retrobar el seu pare i se’n va anar a Atenes, on va saber que cada nou anys, 14 joves havien de ser entregats al Minotaure. El rei havia manat construir un laberint sota el seu palau.
Teseu es va oferir a ser un d’aquests 14 joves i viatjar per alliberar el seu pare. Quan va desembarcar, la princesa Ariadna es va enamorar d’ell i li va donar un fil màgic que podia desenrotllar quan estigués al laberint per no perdre’s.
Perdre el fil significa no recordar-se del que s’estava dient.

I això és tot, espero que us hagin servit aquestes dues entrades al blog per comprendre l’origen d’algunes expressions que s’utilitzen sovint i per sumar alguna cosa més a la llista de pervivència del món clàssic (:

Δική 

dilluns, 18 d’octubre del 2010

El llatí en el món editorial

Avete Macetas Latinas!!!

Ha tornat Aglaia a les tecles.

Per seguint explicant la pervivència de la cultura clàssica, jo mateixa parlaré del món de les editorials. Molts noms d’editorials procedeixen del llatí o del grec, i fins i tot de llibres que nosaltres hem tingut a les nostres mans, sense adonar-nos que el nom de l’editorial venia del llatí.

Aquí us deixo uns quants exemples que he trobat i que segur que us sonen:

L'editorial Lumen, agafa el nom del llatí, lumen, luminis. El seu significat està relacionat amb la identificació de l’antiga Grècia, amb el coneixement i per tant la llum, oposada a la ignorància, representada per la foscor.

L’editorial Ómicron, ὂμικρόν (Ο ο), és la quinzena lletra de l'alfabet grec, té un valor de 70 en el sistema de numeració grega i significa literalment "o petita.

L’editorial Síntesis, amb un terme que prové del llatí synthĕsis, i aquest del grec σύνθεσις. Fa referència a la composició d'un tot per la reunió de les seves parts, composició d'aquest tot que és el llibre per la reunió de totes les seves parts que pot fer referència a les lletres, paraules o capítols d'aquest.

L'editorial Vox, com els nostres diccionaris, de la paraula llatina vox, vocis, veu. Pot haver pres el seu nom per aquesta altra definició "Facultat de parlar” fent referència a la llengua, no escrita, sinó parlada és a dir, al llenguatge.

L’editorial Praxis, del grec antic: πρᾱξις = pràctica) és el procés pel qual una teoria o lliçó es converteix en part de l'experiència viscuda.

També hi ha revistes, amb els noms que procedeixen del llatí o del grec com:

La revista Paideia, dedica el contingut a la educació; el nom prodeix del mot grec παιδεία, αs que significa educació.

La revista Habitania, una revista que dedica el seu contingut a les diferents maneres de decorar la casa. Per això el nom ve del verb llatí habito (habitar/viure).

La revista Clio és la revista que dedica el seu nom a la musa grega Κλειώ, de l’arrel κλέω, alabar, cantar. Aquesta és la musa encarregada de la protecció de la història i la poesia. Porta el globus terraqüi i el Temps apareix al costat , per mostrar que la Història està a tot arreu i en tots els temps.

La Bíblia també és un altre cas de la pervivència. La paraula Bíblia s'origina, a través del llatí, en l'expressió grega τὰ βιβλία τὰ ἅγια (els llibres sagrats).

I encara més: l’altre dia pensant vaig trobar un altre cas. Es tracta de la pel·lícula La passió de Crist, en la qual s’utilitzen exclusivament les llengües originals dels protagonista, és a dir, l’arameu, l’hebreu i el llatí.

Aquestes entrades van dedicades a tots aquells que segueixen dient que les llengües que nosaltres estudiem, i que ens agraden, estan mortes.

Tots ens estem adonant que en l’actualitat les usem molt més del que “a priori” ens pensem. Que no parin les llengües!

Jo hem retiro per avui, fins una altra ocasió, tripulació!
Aglaia

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Lex innata

Avete!

Un nou apunt sobre música i llatí.
He recordat que fa temps el Jaume García va portar aquest text a classe. Suposo que reconeixeu el nom del grup. I fins i tot el disc.
Ara bé, sabeu en quina llengua està escrita la Ley innata? I d'on surt aquest text?
El podríeu traduir?

Agete, espero les vostres respostes!

divendres, 15 d’octubre del 2010

Pervivència musical

Γεία σας!
Seguim amb la pervivència!
Com no és d'estranyar, la meva recerca ha estat encaminada cap al món musical. Que us sona allò de "el llatí és una llengua morta"? Ai las, quina mentida!
Feu una ullada:
  • Placebo: redordeu què és el placebo? I què significa en llatí? Doncs hi ha un grup britànic que es diu així.
  • Statu quo: l'estat establert o l'estat actual d'alguna cosa. Un grup molt conegut, nascut als anys 60, s'anomena "Status Quo". Potser el coneixeu pel seu tema In the Army now.
  • Ipso facto: Ara mateix. És el nom d'un grup que l'any passat va separar-se i que només va durar dos anys. ipse, ipsa, ipsum... Us sona?
  • Rara avis: Persona amb gustos poc freqüents. Sí, sí, encara que no ho creieu, hi ha un grup txec que ha adoptat aquest nom tan... rara avis ¿? O potser friki?
  • Lady Antebellum: segurament heu escoltat aquest grup a la ràdio. Doncs el seu nom prové d'ante- que vol dir "pre-", i de bellum, "guerra". Fa referència a un estil arquitectònic americà. Una tria estranya, no?
  • Honoris causa: Per causa de l'honor. Un grup de rock espanyol ha triat aquest llatinisme com a nom.
  • Pendulum: de pendulus,a,um adjectiu que significa insegur, és també un grup de rock electrònic.
  • Creuar el Rubicó: hi ha grups que han adoptat la forma anglesa, com podem ser The Sounds o Revolution Renaissance, que canten: The die is cast, it's time to cross the Rubicon, és a dir, La sort està tirada, és hora de creuar el Rubicó. Dos en un!
  • Veni, vedi, vici: He arribat, he vist, he vençut. Alizée és una cantant francesa que ha anomenat així una de les seves cançons, en la qual també diu mea culpa.
  • Delirium tremens: és una cançó de Joaquín Sabina i Fito Paez.
  • Alter ego: El teu complementari. Jean-Louis Aubert té una cançó anomenada així amb una lletra ben bonica.
  • Alea iacta est: La sort està tirada. Un grup espanyol anomenat WarCry ha triat aquest nom per al seu àlbum.
  • The Cranberries té una cançó anomenada Electric blue eyes, on diu Domina adjuva me, que deu significar una cosa semblant a Senyor, ajuda'm.
  • Hillsong, un grup cristià molt conegut arreu del món, té una cançó anomenada Hosanna, que és una lloança, i surt al nostre diccionari Vox.
  • Flyleaf, un altre grup de rock cristià, té un àlbum que es diu Memento mori, que vol dir Recorda que moriràs.
  • I finalment també he trobat una cantant irlandesa, Enya, que fa cançons completament en llatí. Deixo el video d'una, Miraculum, però no espereu res més que una cançó en llatí, eh!

Fixeu-vos en la pronunciació! Αl youtube trobareu la lletra en llatí i en anglès, més que res per entendre alguna cosa.
Per cert, (gràcies a la teacher Isabel) he trobat dos casos més de pervivència, però en dos llibres: un és a Crepuscle, on la protagonista Bella, admirant la bellesa d'Edward, el compara amb un déu grec. I un altre cop el compara amb l'estàtua d'Àdonis, un déu grec al que feien culte les joves de Safo, i que actualment s'usa per descriure homes joves i atractius.

L'altre és al llibre Harry Potter i la pedra filosofal, on podem llegir escrit en l'escut de Hogwarts: Draco dormiens numquam titillandus (El drac dorment mai ha de ser pessigollejat).
Si és que ni tan sols Harry Potter pot estar-se de parlar llatí!

Bon cap de setmana!

ή Μήτις

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Va de més lletres

Hola a tots i totes, sóc Ἐράτω, i sí, ja estic aquí amb les piles mig-posades per tornar a donar més guerra.
Com ja sabeu les properes entrades del blog tractaran sobre la pervivència del món grecoromà, i jo, tot i que aquests dies no n'he trobat gaire cosa, després d'haver estat buscant per tot internet (o gairebé tot) ευρήκα! He descobert que els romans han tornat per explicar-nos què està passant al món, i de diverses maneres!

Així és, he trobat coses ben variades i entre altres una pàgina web que és la rèplica d'una revista que es publica a Varsòvia escrita íntegrament en llatí amb totes les seccions d'un diari modern com:
“In orbe”, “Politica”, “Scientiae”, “Athletica”, “Oeconomia”, “Religio” i “Otium”.
Doneu-li un cop d'ull: http://www.alcuinus.net/ephemeris/

Indagant una mica més, he trobat més textos relacionats amb el món actual que són escrits en la llengua mare:

· Un diccionari online amb l'ús modern del llatí (ús modern? sí... quedaràs com una rara avis si l'utilizes, però tu mateix, tranquil, encara hi ha gent com Laura Lucas que no es podrà resistir a la temptació!) Te'l pots descarregar en versió PDF per consultar-lo quan vulguis: http://www.juan23.edu.ar/latin/

· Llibres com el famossísim Harry potter i la pedra filosofal en llatí o el Petit príncep i Winnie the Pooh.


· O fins i tot una revista per a ''nosaltres'':

Podria passar-me estona dient més coses, com les caixes dels medicaments, revistes amb cultismes, etc. Però si fos així la entrada seria massa extensa i vosaltres passaíeu de llegir-la. Així doncs, la faig petita però amb molt de "ganxo" lingüístic.

Servidora s'acomiada de vosaltres i deixa aquesta entrada, finalitzant-la amb una cançó, a la que molts de nosaltres comencem a agafar-li un cert apreci (una versió del poema musicat per Lluís Llach):
Gaudete!

ἡ Ἐρατω.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

L'Odissea i la música

Γεια σας!

Tal com us havia anunciat moltes són les mostres de pervivència de l'Odissea, en literatura, en art, i també en la música. Com que de llegir Odissea ja en tenim prou, us proposo que mireu aquests videos, parant esment en la lletra de les cançons que els acompanyen.
En tots ells trobem les influències de l'Odissea.

El primer és una mena de sinopsi amb subtítols de la pel·lícula japonesa 5 cm per segon, de Makoto Shinkai, amb la cançó Penèlope de Joan Manuel Serrat, com a banda sonora.
La lletra de la cançó reflecteix fidelment el personatge de Penèlope, i la pel·lícula és una curiositat força bonica i trista. 



A continuació us proposo que escolteu una altra cançó de Suzanne Vega. El títol és Calypso. De qui pot parlar?



Aquesta altra també és una cançó molt trista que parla de renúncia i de pèrdua, com la que sent Calipso quan Zeus li ordena alliberar Odisseu. És Te dejé marchar de Luz Casal.




I finalment tenim la cançó El muelle de san Blas dels mexicans Maná, que també ens pot fer pensar en la pobre Penèlope.




I encara hi trobaríem més exemples, com l'òpera Il ritorno d'Ulisse in patria de Monteverdi, o la cançó Soy un accidente de El Último de la Fila.

Ah, sí, i, com no, la fabulosa versió de Lluís Llach del poema Ítaca de Konstandinos Kavafis, el Viatge a Ítaca.

Espero que us agradin i us inspirin per trobar més rastres de l'Odissea en els nostres dies.

Χαῖρετε!

divendres, 8 d’octubre del 2010

"Ille qui nos omnes servabit"

Algun cop heu sentit a parlar de la sèrie Lost?
(públic: Sííí!(Uee!))
És una sèrie de televisió americana que explica les vivències dels supervivents d’un accident aeri. Els protagonistes viatjaven en el vol 815 de la línia Oceanic, de Sydney a Los Angeles, quan de sobte l’avió es partí en dos i caigueren en una illa deserta enmig del Pacífic.
Vist així sembla la típica història de com se les empesquen uns nàufrags per sobreviure, però no hi té res a veure. Aviat se n’adonen que a l’illa on es troben succeeixen uns fets estranys: hi ha un fum negre que assassina la gent, un home del grup resulta no estar a la llista de passatgers de l’avió, una embarassada és raptada, troben un búnquer sota terra, hi ha un grup de persones que viuen a la illa, han de pitjar una tecla perquè no s’acabi el món, etc.
I vosaltres pensareu: sí, ens hem adonat que és una paranoia de sèrie (i per això la veureu, ejem) però, què té a veure aquesta sèrie tan estrambòtica (i genial) amb el món grecoromà?

No patiu, benaurats companys, certament del que jo vull parlar-vos és d’aquells que habitaven a l’illa. Doncs bé, com us he dit hi ha un grup de persones que semblen ser habitants de l’illa anteriors a l’accident, a aquests se’ls anomena “Els Altres” (Los Otros, The Others). Aquesta comunitat porta anys i panys vivint allà, de fet tenen un petit poblat amb cases modernes, tanmateix tenen contacte amb l’exterior. El seu líder és Benjamin Linus, tot i que semblen estar sotmesos a una mena de déu anomenat Jacob. A mesura que avança la sèrie, se’ns és revelat que, cap als anys 70, aquests natius havien assassinat els qui havien format tota la comunitat i construït totes les vivendes, així com els diferents búnquers que hi ha a la illa. Aquests eren els de la Iniciativa Dharma; d’aquí és d’on apareix en Ben, que fou l’únic supervivent de la iniciativa. Els de la Iniciativa Dharma anomenaven els seus assassins “els Hostils”, els quals eren els veritables natius de l’illa.
I vosaltres tornareu a pensar: que sí, molt bonic i embolicat, però que té a veure amb el món grecoromà!!??

Μ
φροντίζετε!
Doncs veureu, aquests hostils viuen des de fa segles a l’illa. I, en quin idioma pot parlar una persona que viu al nosesap a.C. en una illa perduda pel Pacífic? Doncs, en llatí, és clar! Sí companys, els hostils es comunicaven en llatí, tot i que era un llatí d’aquell.... bé, diguem-ne que era un llatinglish.
I per a corroborar les meves paraules alades, què millor que veure-ho amb els vostres propis ulls?


Personalment, em sento realitzada d'entendre el que diuen sense haver de llegir els subtítols, jajaja. De fet, pot sonar excessiu però hi ha frases que les entenc millor que altres que són en anglès, i encara més excessiu, haig de dir que mentalment faig un ràpid anàlisi morfosintàctic de la frase i... (rara avis? pio,pio..)



Bé, en aquest retiro allò d'abans, perquè sincerament, d'aquí només entenc el "mi nomen est Claudia". En fi...

Què us sembla? Jo em vaig motivar molt quan els vaig escoltar parlar en llatí, aix...

De totes maneres aquesta no és l'única pervivència del llatí a la sèrie de Lost, ja que alguns dels capítols es titulen com alguns dels llatinismes que fem frases de la setmana: tabula rasa, deus ex machina, ab aeterno...
Certament als creadors d'aquesta magnífica sèrie els devia d'atreure el món romà, o
almenys sabien apreciar una bona llengua d'entre llengües.

I amb això s'acomiada l'única persona que aprecia a la incomprendida (super) Hera, tot estrenant la tanda d'entrades a L'ombra d'un somni del curs 2010-11!

Gaudete*

P.S.: Ara ve quan algú que llegeix l'entrada estava en procés de veure Lost o tenia pensat veure-la i vaig jo i li explico pràcticament la sèrie sencera...
(la que un dia va ésser
ή Αστραῖα )


dilluns, 4 d’octubre del 2010

Cants de Sirenes

Avete!

Aquest mes de maig es va presentar a Granollers "Dies líquids", el primer llibre de poemes d'una autora novella, l'Alba Colomé, amiga estimada i companya de fatigues universitàries.

Aquest petit poemari, breu i delicat, com la mateixa autora, és profund i carregat de força per evocar, com una nova Safo, el dolor, l'enyor, l'absència, la pèrdua, i per lluitar contra l'oblit a través de la memòria.

Hi trobareu 20 poemes de diferent llargada, en metre lliure, escrits amb una profunditat i senzillesa que arriba directa al cor. D'altra banda, la sòlida formació clàssica de l'autora fa que en més d'un poema trobem la presència discreta i enorme dels antics clàssics, que sempre ens acompanyen en el nostre viatge vital i intel·lectual.

Per aquest motiu, us en faig un tast. Gaudiu-ne.

Cants de Sirenes

Creiem que ho tenim tot,
només passem sobre um pont lleuger.
A voltes amb el coratge
que dóna la inconsciència,
d’altres amb la fragilitat
dels cops rebuts d’improvís.

Tot flueix –deia el savi
amb la clarividència
de l’albor dels temps.

Jo desitjaria liquar-me
Esdevenir gota en l’oceà tempestuós
i ja sense resistència
fluir en la imperfecció del tot.

Allunyar-me dels cants de sirenes
del fals coneixement
que em torben em confonen
i balden el meu cos i esperit,

Minvant-me, disminuint-me,
Fent-me desaparèixer.

Així doncs, us recomano aquest breu poemari "Dies líquids" d'Alba Colomé.
Entrareu en un aigua i sortireu en una altra.

Gaudete!

diumenge, 3 d’octubre del 2010

El Vaixell d'Odisseu, premi blocs Catalunya 2010

Avete omnes!

Escric una breu nota per anunciar-vos que el blog amic "El vaixell d'Odisseu" ha estat el guanyador de la 3a edició del Premis blocs de Catalunya, en la categoria de blocs educatius, i des d'aquí, felicitar els seus autors de tot cor.
Ens alegrem per vosaltres i per tot el món de les clàssiques, que tot i les veus contràries, segueix ben fort i ben viu, tal com diu el Jordi Rincón en el seu bonic discurs d'agraïment.



A més, jo també aprofito per agrair-li el guiatge, així com el de El fil de les clàssiques, d'Aracne fila i fila, i de Clàssics a la romana, tots ells blocs premiats en diversos concursos de blogs educatius.
I repeteixo que valorem molt la vostra feina i reconeixem que sou els nostres inspiradors, des del convenciment clàssic que hom apren en conèixer i imitar els mestres.
A tots, gràcies per la vostra feina pionera en el món dels blocs clàssics.

Nosaltres des d'aquí seguirem treballant i esperem seguir el vostre camí.
Valete!

divendres, 1 d’octubre del 2010

L'alfabet grec

Καλώς ήλθατε νεοι μαθηταί!
O traduït, benvinguts nous alumnes

Encara no fa un mes vam començar a aprendre l'alfabet grec, i aquells signes que us semblaven tan complexos i estranys, de sobte, i en bona part gràcies a το πλοῖον, ara se us fan més i més familiars. Per acabar de dominar-los (i lluir-vos en les vostres lectures a classe) us proposo un seguit d'activitats.

1) Escolteu el Rap de l'Alfabet de Deka, un estudiant de grec com vosaltres, i amb aptituds musicals.

2) Mireu-vos en aquest video d'Álvaro P. Vilariño, des de Galícia, el Rap de l'Alfa-Omega, i fixeu-vos tant en la lletra com en les imatges.

3) Busqueu una imatge d'una lletra grega com les que heu vist en el video anterior i provarem de penjar-la en el projecte engegat en http://lamiradagriega.wikispaces.com/

4) I si encara no llegim grec com si haguéssim viscut a Atenes al segle V aC, us recomano una activitat JClic sobre l'alfabet grec.

Au, que se us acumula la feina!

Χαῖρετε