Hodie est

diumenge, 28 de març del 2010

Vacare necesse est

Bé, ja ha arribat la fi del trimestre. Heu tornat de Londres sans i cansats i us han donat les notes. Ara cal descansar i carregar piles per encarar amb força l'últim trimestre (amb PAU inclosa els de segon).
Tots sabeu ja la feina que heu de fer -poca, certament-: llegir aquells llibres que toquen i començar a pensar els vostres treballs els de 1r.
De tota manera, jo us recomanaria més que anessiu a la platja o la muntanya, segons el gust, i prenguessiu el sol, que una bona dosi de vitamina A també ajuda a estudiar.
D'altra banda, com no?, us recordo un parell d'etimologies escaients a aquest període de l'any:
  • L'estació de l'any: Primavera: de primum + ver: primera joventut
  • El nom de Jesús, Crist, de χριστός, l'ungit.
  • La setmana de Pascua: del πάσχω grec, patir, experimentar
  • La Passió de Crist: del llatí patior, passus sum: patir, experimentar
  • El nom d'Anastasi: de ἀνάστασις: ressurecció.
  • La figura del profeta: de πρό + φημί: dir per endavant
  • que va patir la crucifixió: de crux + fingere: fixar a la creu
  • coronat amb un INRI: Iesus Nazarenus rex Iudeorum
Si voleu conèixer l'origen d'algunes expressions col·loquials relacionades amb la Setmana Santa cliqueu aquí.

Finalment, una pregunta: quin era l'emperador regnant a Roma l'any  en què morí Crist?

De totes maneres no us relaxeu del tot. Estigueu pendents del blog que us aniré penjant recursos que poden ser-vos molt útils.

Bones vacances a tothom!
Καλές διακοπές!

dijous, 25 de març del 2010

Dura lex, sed lex

Avete!!

Com que aquesta Setmana Santa llegirem (o hauríem) la tragèdia de Sòfocles “Èdip rei”, aprofitaré per parlar-vos de la seva filla, Antígona.

Per que us situeu, Antígona (en grec Ἀντιγόνη) és filla d’Èdip i Iocasta i és germana d’Ismene, Eteocles i Polinices.

Polinices i Eteocles són els hereus del tron de Tebes, que abans havia estat del seu pare Èdip, però lluiten per ell a causa d’una maledicció que havia llançat el seu pare contra ells. Eteocles i Polinices s’havien d’alternar en el tron, però Eteocles decideix quedar-se amb ell, i així es desencadena una guerra. Polinices demana ajuda a la ciutat veïna. La guerra acaba amb la mort de tots dos germans, tal com deia la profecia. Creont passa a ser el rei de Tebes, i ordena que a Eteocles se li doni una sepultura digna perquè ha lluitat a favor de la ciutat i, en canvi, en un band públic fa saber que Polinices no pot ser enterrat perquè exil·liat va lluitar contra la seva pàtria, i qui ho intenti fer serà comdemnat a mort. S’ha de deixar el seu cadàver insepult fora de la ciutat.

Antígona vol enterrar el seu germà Polinices i li demana ajuda a la seva germana Ismene, que prefereix obeir les autoritats, i intenta convèncer-la que és millor que no desobeeixi a Creont, el seu oncle i futur sogre (Antígona està compromesa amb el fill de Creont, Hemon).

Els guardians enxampen Antígona quan està enterrant el germà, però ella al·lega que li hagués estat més dolorós no sepultar el seu germà que suportar el destí que sap que li espera. Creont enfadat vol matar Antígona, segons allò que ha decretat.
Antígona li diu a Creont que si la mata, estarà faltant al respecte al seu fill Hemón, que s’anava a casar amb ella. Hemón en canvi té por del que li pugui passar si discrepa del seu pare i li diu que està a favor que matin Antígona.
Hemón veu que la ciutat es lamenta per la sort d’ Antígona que morirà de mala manera com la més innoble de les dones, i tot per haver complit una obra ben gloriosa. Creu que el poble té part de raó i diu al seu pare que la mort d’ Antígona serà la seva ruïna.
Finalment Creont decideix que el càstig serà portar a Antígona a una cova que no conegui ningú i tancar-la amb poc menjar fins que desitgi estar morta abans que viure així.

El corifeu (el representant del cor) manifesta a Creont que quan mori Antígona la gent la recordarà i diran que s’ha fet un lloc entre els herois més pròxims als déus.

Tirèsias, l’endeví, aconsella Creont que deixi estar el càstig, que no és cap proesa rematar un mort, però malgrat les advertències de Tirèsies, Creont persisteix. Llavors Tirèsias li vaticina que morirà en poc temps en compensació amb els morts que ha enviat a l’Hades.
El corifeu també recomana a Creont que vagi immediatament a treure a Antígona de la seva morada i que aixequi sepultura al mort el més aviat possible.

A partir d’aquí tot es precipita. Antígona, tancada a la cova, decideix suïcidar-se moments abans que arribi Hemon amb la intenció de rescatar-la. Quan arriba Creont, que s’ho ha repensat i està disposat a alliberar-la, es troba amb ella penjada i amb Hemon, i li retreu al fill que l’hagi matat per estalviar-li patiment. Aleshores Hemon davant la tossuderia i l’obcecació del seu pare prefereix morir i decideix matar-se i morir com Antígona. Es clava l’espasa i mor al costat d‘ella.

Creont porta el cadàver del seu fill al palau i Corifeu li diu que s’ha adonat massa tard del que era just. Tot seguit, un missatger comunica a Creont que la seva dona s’ha suïcidat en assabentar-se de la mort del seu fill, tot desitjant infortunis a l’assassí del seu fill. Creont demana als seus servidors que el treguin d’allà i es queda tot sol i desitjant morir.

Antígona va actuar fent el que la seva raó li havia dictat com a pietós i just, tancada en la seva solitud, ja que ningú la volia ajudar, en el seu dolor i en la seva esperança, i en la seguretat que havia obrat bé, d’acord amb les lleis divines.

Que passeu una bona Setmana Santa!

Cristina

dimecres, 24 de març del 2010

Sortida al Museu Arqueològic i al Parc del Laberint

Salvete Omnes!
Amb aquest video iniciem una nova pàgina dedicada a les sortides que fem per complementar la matèria. De moment us penjo únicament algunes imatges vostres.
Qui s'anima a comentar allò que vam anar a veure?



Espero que us agradi.
Laura 

dimarts, 23 de març del 2010

Parlem una mica de futbol

Salvete Omnes!

Avui em toca actualitzar el blog a mi, i espero fer-ho bé. Primer de tot, m'agradaria introduir el tema. Bé, doncs, tinc la intenció de presentar-vos una petita recerca sobre noms i expresions usats en el futbol que provenen del llatí o del grec.

Començem per equips de fútbol:
  • la Juventus Football Club (del llatí iuventus), fou fundada l'1 de novembre de 1897 per estudiants del Liceu Massimo D'Azeglio encapçalat per Eugenio i Enrico Canafari, els que van notar que el futbol era l'esport de moda a Itàlia, de manera que van decidir fundar el seu club de futbol amb el nom de Società Polisportiva Augusta Tourinorun (d'allí deriva el famós apel·latiu amb el qual s'identifica a la societat: "Vecchia Signora", que significa "Vella Senyora").
  • L'Olympiacos Syndesmos Filathlon Peiraios (en grec: Ολυμπιακός Σύνδεσμος Φιλάθλων Πειραιώς) és un club poliesportiu de Grecia, del barri atenés del Pireu en la província de l'Àtica. Fou fundat en 1925, té seccions profesionals en fútbol, basket i voleibol, a més té seccions no profesionals en altres disciplines esportives.

Ara, parlaré dels diversos prefixos o sufixos que provenen del llatí i que són utilitzats en l'àmbit futbolístic. El prefix “co-“ deriva del llatí, que vol dir “amb”. En el futbol se’n diu colider a l’equip que acompanya al líder en una lliga o competició. Exemple: El Barça és colíder amb el Madrid al capdavant de la classificació.
El prefix "ex-" també deriva del llatí, i vol dir "de". S'utilitza en el terminologia futbolística per a referir-se a un jugador, entrenador o president que ja no és del club al qual va pertanyer fa unes tamporades. Exemple: Frank Rijkaard és l'ex-entrenador del Barcelona.

També, hi ha un llatinisme molt important que s'utilitza sovint en qualsevol portada per a qualsevol partit d'infart. El llatinisme és l'expressió A FINIS, vol dir en llatí “al final”. S’utilitza per referir-se a una acció important que ha passat minuts abans de acabar-se un partit de futbol. Exemple: Van der Vaart marca un gol al minut 93 i li dóna al Madrid una victòria important contra el Sevilla.

Una altra expressió llatina és EX AEQUO, que significa "per igual". S'utilitza en qualsevol tipus de classificació quan dos o més participants han aconseguit el mateix premi. Exemple: Mallorca i Saragossa, amb els mateixos punts, estan ex aequo.

També tenim l'expressió MANU MILITARI, expressió derivada del llatí, que vol dir “amb força militar”. S’utilitza en el futbol per a referir-se a decisions importants i impopulars de l’entrenador o, de vegades, de l’arbitre. Exemple: Guardiola imposa “manu militare” després de la derrota del seu equip amb l'Atlético de Madrid.

QUO VADIS? és una expressió en llatí que significa "On vas?", i s'usa quan les coses van maldades.

L'expressió llatina VERSUS vol dir “contra”, i s’utilitza per dir d’una manera més bonica un xoc entre dos equips enfrontats. Exemple: Valencia vs. Atlético de Madrid.

També, per una altra banda, tenim l'ús de paraules d'origen clàssic que tenen com a finalitat un ús culte i efectista.
És el cas de la paraula HECATOMBE. A l'antiga Grècia, una hecatombe (del grec antic ἑκατόμβη) era un sacrifici als déus de cent caps de bestiar (hecaton = cent +  βους = bous). Les hecatombes s'oferien als déus grecs Apol·lo, Atenea i Hera especialment, durant cerimònies religioses. Ben aviat però, el nom s'estengué a d'altres grans sacrificis religiosos. No sempre es tractava de bous ni tampoc eren sempre cent els caps de bestiar. Podia ser també el sacrifici d'un sol bou i de noranta-nou caps de bestiar menors. A la Ilíada hi ha descrita una hecatombe de dotze bous, una altra de cinquanta moltons i a l'Odissea una de vuitanta-un bous. En el futbol, ens referim a una “hecatombe” quan un equip de futbol perd un partit tot i els múltiples sacrifisis que ha fet. Exemple: Hecatombe al Bernabéu, el Madrid cau eliminat de la Champions tot i els diners que s'han gastat.

Els TITANS (en grec antic Τιτάν) eren una raça de poderosos déus que governaren durant la llegendaria edat daurada. En la terminologia futbolística es diu que un futbolista és un tità quan és molt bo jugant a futbol. Exemple: Messi es tot un tità, ha tornat a marcar un hattrick.

Una altra expressió que s'empra en la terminologia futbolística és la famosa VICTÒRIA PÍRRICA, que és aquella victòria que s'aconsegueix amb moltes pèrdues en el bàndol aparentment o tàcticament guanyador, tot i que la victòria pot ser desfavorable per al guanyador ja que ha perdut moltes coses. El nom prové de Pirrus, rei de l'Èpir, el qual va lograr una victòria sobre els romans amb el preu de la mort de milers dels seus homes. Es diu que Pirrus, quan va contemplar el resultat de la batalla, va dir "una altra victoria com aquesta i tornaré sense ningú a casa".

L'última expressió que us presentaré és la DEFENSA NUMANTINA. Així és anomenada la defensa tenaç d'una posició fins al límit, sovint en condicions desesperades. L'expressió té el seu origen en la defensa de la ciutat celtíbera de Numància durant els successius setges que va patir per part dels totpoderosos romansentre el 153 aC i 133 aC, i que només van acabar amb el suïcidi col.lectiu dels defensors. En el futbol, es diu defensa numantina a qualsevol equip que juga des del primer moment pensant en defensar-se i que, a més, ho fa molt bé i li dóna els seus fruits. Exemple: El Barcelona no pot amb la defensa numantina de l'Almeria.

Bé, doncs, això és tot. Espero que us ho llegiu.
Adéu

diumenge, 21 de març del 2010

Passat, futur? existeix? no existeix? ni idea? Reflexionem!

Hola!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ara em toca a mi, Μνημοσúνη.

CAPTATIO BENEVOLENTIAE

A continuació us faré una petita reflexió, de la manera més reduïda que pugui, (perquè m’han dit que preferiu les entrades curtes). I seguidament us explicaré algunes etimologies de paraules molt conegudes per tots nosaltres, que pertanyen a marques o productes. D’aquesta manera ens podem adonar que tanT el grec com el llatí són més presents en la nostra vida quotidiana del que nosaltres pensem.
D’altra banda, podem observar que el passat ens influeix molt en el present, i, de manera positiva o  negativa en el futur.
Per cert, què penseu del futur? Per als grecs i romans el futur era quelcom importantíssim, en el qual la gloria de perdurar en el temps i en les generacions posteriors era el màxim objectiu.
Això els de 2n de Batxillerat ho vam poder veure clarament amb el viatge d’Odisseu i les ganes de prolongar-se en el temps i en la memòria dels seus descendents.
I, si ens hi fixem bé, ho van aconseguir, ell i molts altres que, com Ulisses, ho intentaven, (encara que moltes vegades no sigui del nostre grat, ja ho veureu els de primer les ganes que tindreu que Ulisses acabi el viatge). Al llarg d’aquests llibres de l’Odissea, l’Eneida, etc, trobem diferents fets per conèixer un futur dirigit i invariable, dictat pels déus.


Però, si ens posem a pensar, hi ha moltes coses que en el cas que existís el futur ja escrit, en el cas que el poguéssim conèixer i en el cas que no el poguéssim canviar, no sé si seria bo conèixer-lo, perquè posem, per exemple, que coneixem que la nostra nota de selectivitat és “x” sota les condicions nombrades anteriorment. Llavors sent realistes no faríem res. I, tot i que aquest exemple és força va, ho podem aplicar a altres àmbits més profunds i personals de cadascú.
Per tant, com que no coneixem el futur, i creiem que podem decidir nosaltres els camins que escollim, us animo a lluitar per allò que considereu digne del vostre esforç.
CARPE DIEM / MAI SE SAP


I ara faré un retrocés en el temps i us explicaré el que havia anunciat anteriorment.
  • Audi; marca de coxes – del llatí audio “escoltar”.
  • Helios; fabricant de melmelades – del grec ήλιος “sol” .
  • Mercromina; antisèptic – del grec χρώμα “color” i del llatí mercurius.
  • Myrurgia; perfum – del grec μυρωδιά “essència, perfum”.
  • Nike; roba, sabates i accessoris esportius – del grec νίκη “victòria, guanyar”.
  • Nivea; cosmètics – del llatí nivis “neu”.
  • Nutrexpa; empresa de productes alimentaris, com ara el cola-cao – del grec νύτριξ “nutrició”.
  • Sony; electrodomèstics i productes d’electrònica – del llatí sonus “so”.
  • Vaselina; lubricant – del grec ἑλαιών “oli d’oliva”.
  • Decathlon; articles d’esport – del grec δέκα “deu” i ἄθλον "premi".
Espero que us hagi semblat interessant, que no divertit.
Fins la pròxima.
Petonsss

dijous, 18 de març del 2010

L'última batalla a l'Olimp


Salvete Omnes!
Hola a tots i totes!
Bé, com podeu veure avui parlaré d'un videojoc que va llançar-se al mercat espanyol el passat dia 17, és a dir, ahir.

Tots els que sigueu fidels a la saga ja sabreu de què anirà aquest joc. Per als que no el coneixeu ara faré un petit resum de la història fins ara:

Kratos (Κρατος) és un gran capità espartà que ha lluitat en moltes batalles. En una de les seves habituals guerres, contra els Bàrbars, Kratos i els Espartans estan perdent la batalla i Kratos demana a Ares que l'ajudi a guanyar. Ares a canvi vol que Kratos sigui el seu guerrer personal i lluiti per la seva causa. Per fer aquest pacte, Ares encadena unes espases a les mans de Kratos perquè mai se les pugui treure.
Un dia Kratos, molt violent i embogit, sense saber-ho mata la seva esposa i la seva filla per ordre d'Ares. Kratos jura venjar-se i per expiar els seus actes i oblidar el seu passat, els déus li donen una segona oportunitat: ha de fer uns quants treballs per a ells.
Així doncs, Kratos passa deu anys servint als déus, però aquests no perdonen el seu pecat i li donen un últim treball, matar Ares.
Un cop acabat aquest treball amb l'ajut d'Atenea, Kratos és perdonat, però no oblida els seus pecats. Com hi ha una vacant entre els déus, ara que Ares és mort, els déus decideixen nomenar Kratos nou déu de la guerra.
Passat un temps sembla que Kratos comença assemblar-se a l'antic déu de la guerra. Res no ha canviat, fins i tot sembla que Kratos és més sanguinari i despietat que Ares. Sabent això, com de costum els déus se'l volen treure de sobre i el tornen a fer mortal, tal i com era abans. Zeus el mata, però abans de baixar completament a l'Hades, Gea, una Titànida l'ajuda a tornar a la vida i complir la seva venjança contra els déus que l'han enganyat durant tot aquest temps.
Per dur a terme la seva venjança Kratos ha de viatjar a l'illa de les tres germanes del Destí (Cloto, Laquesis i Atropos) per tornar al passat i evitar que Zeus el mati i de passada demanar l'ajut dels Titans.

Ara la batalla se situa a l'Olimp; Kratos ha aconseguit la força dels Titans i està disposat a arrasar l'Olimp sencer.

Estic segur que aquest videojoc serà el joc de l'any. Sony ha aconseguit fer un videojoc exclussiu per Playstation 3 i ha potenciat tota la seva qualitat, gràfics i expressions humanes, fent-lo gairebé real. L'alta definició de la consola de Sony es posarà a prova amb aquest joc. Cap personatge és igual en el joc, tots tenen expressions i moviments diferents. Quan mates un enemic la sang es queda a la pell, purament real, les articulacions del cos fetes a la perfecció...

Bé, m'estic enrotllant massa! Espero que jugueu i us agradi. És un clàssic que no us podeu perdre.

Us deixo uns videos de presentació del joc:




Valete!

dimarts, 16 de març del 2010

Tarraco Viva

Salvete Omnes!
Bona nit clàssics!

Escric per informar-vos (tot i que no sé si ja ho sabeu o no) que del 18 al 30 de maig es fa a Tarragona el festival romà “Tarraco Viva”.
Estic segura que la Laura estarà encantada d’organitzar una petita excursió.

Us adjunto el link!
Καληνύχτα,


Cristina

diumenge, 14 de març del 2010

Érase una vez... la historia!

Salvete Omnes!
He pensat que per repasar història us podia anar bé mirar-vos aquests videos.
El primer -perfecte per als alumnes de 1r de BTX- fa un repàs de la història des de la cultura minoica de Creta fins a l'any 500 aC.





El segon i el tercer video és idoni per repassar el segle de Pèricles, és a dir, l'època daurada de la civilització Grega. Ens parla de la creació del Partenó, de l'avenç de la filosofia, la història, de la Guerra del Peloponès, de l'origen del teatre, etc.


En fi, d'un munts de temes dels que estem parlant a classe. Mireu-vos-el amb calma i gaudiu-ne.







 


Ja els comentarem a classe.
Gaudete!

dissabte, 13 de març del 2010

Mens sana in corpore sano

Avete!

Sóc la Paula i avui parlaré dels llatinismes relacionats amb l'esport, ja que, fins i tot en el futbol, que semba allò més allunyat de la cultura i del llatí, podem trobar alguns llatinismes en escuts i emblemes. He escollit alguns escuts d'equips de futbol de la lliga anglesa on podrem veure frases llatines que formen part dels emblemes dels respectius equips.


Aquest és l'escut del Tothenam on podem veure el llatinisme "Audere est facere" que significa "voler és poder".










En segon lloc tenim l'escut del Blackburn on podem observar la frase "Arte et labore", "per art i treball".




 
A l'escut del Manchester City podem llegir
"Superbia in praelia", "supèrbia en la batalla".

 








L'Everton té escrit sota l'escut "Nihil satis nisi optimum",
que significa "res és suficient excepte el millor".






A l'escut del Kilmarnock podem veiem el llatinisme "Confidemus", que vol dir "confiem" (o "tinguem confiança").






I per últim, a l'escut de l'Arsenal podem llegir "Victoria concordia crescit", que significa, "la victòria arriba per la concòrdia".




  





Espero que aquesta entrada us hagi semblat interessant, si més no, ens serveix per adonar-nos que el llatí no és una llengua morta, almenys en l'argot esportiu.

Valete!

dijous, 11 de març del 2010

El rapte d'Europa

Avete !
Sóc la Cristina i us parlaré del mite del rapte d'Europa.
Espero que us agradi!

La cosa va anar així:
Zeus vol conquistar a Europa, una princesa fenicia filla de Agenor i Telefasa, i té la idea de transformar-se en un bell toro blanc. Així que demana ajut al seu fill Hermes per preparar la trobada i el rapte de la jove. Hermes és el que s’encarrega de conduir el ramat de toros cap on el seu pare sap que Europa i les seves amigues aniran a divertir-se.
Europa està jugant en un prat amb les seves amigues, mirant els toros del seu pare, i, de cop i volta, un dels toros, el de color blanc s’apropa a les noies, elles al principi li tenen una mica de por, però de seguida li agafen confiança, l’acaricien i li pengen entre les banyes una corona de flors. Europa puja sobre el toro, aquet li besa els peus i de sobte l’animal comença a córrer molt ràpid amb Europa espantada a la seva esquena. El toro salta des d'un penya-segat al mar. Resulta que el toro blanc és Zeus que s’ha disfressat de toro per poder obtenir Europa, sense que ella se n'adonés.
Quan arriben a l'illa de Creta, Zeus es transforma en home i Zeus i Europa es troben; per aquesta trobada Europa tingué tres fills: Sarpedont, Radamantis i Minos (futur rei de Creta i carceller del Minotaure).

Zeus, abans de tornar a l'Olimp, dóna tres regals a Europa:
1- Un autòmat que es deia Talos, que servia per vigila la costa.
2- Un gos de caça que sempre aconseguia la presa.
3- Una javelina que sempre encertava la diana
També concerta el matrimoni de la jove amb el rei de Creta, Asterió, el qual es fa càrrec dels fills que havien tingut Zeus i Europa.

Es diu que el pare d’Europa va anant recorrent la terra per molts camins tot cridant Europa! Europa! Europa! sense trobar cap resposta, i els habitants dels llocs per on passava van acabar posant Europa a aquell continent.

Actualment trobem en la moneda de dos euros de Grècia una imatge d'aquest mite!!!

Valete!

dimecres, 10 de març del 2010

Γεία σας, παιδιά!

Ja hem tornat d'Atenes, i ara busquem paraules per descriure l'experiència. Mentrestant, us deixo algunes imatges.



Gaudete!

diumenge, 7 de març del 2010

Creuar el Rubicó (Che fecce il gran rifiuto)

Sempre a la vida hem de triar. De vegades les tries són banals i sense conseqüències: carn o peix de segon plat, texans o faldilla per vestir, talons o camperes… I, tot i que sense importància ni conseqüències, aquestes petites tries van configurant el nostre tarannà. Després hi ha una segona categoria de tries: amics o amats, ciències o lletres, llegir el llibre o esperar que facin la pel•lícula, sortir o quedar-se a casa. En aquest segon estadi de la tria, la conseqüència pot ser més gran, per bé que tampoc definitiva. Sempre podem recular i canviar d’opinió i de tria.

Però finalment arriba la gran tria, la de les coses que no tenen volta enrere, la de creuar el Rubicó, o més simplement la de creuar el riu, en llenguatge amb menys referents.

I què significa creuar el Rubicó? Doncs creuar el Rubicó significa triar un camí del qual ja no hi ha retorn, un pas que ja no es pot desfer. Fa por i espanta. I potser en aquest pas ens perdem, diu la cançó, o tal vegada no, sinó que potser ens anem perdent cada cop que deixem un riu sense creuar, quan hem tingut la possibilitat de fer-ho.



Suposo que tots hi heu pensat alguna vegada. Jo sí, i m’ha semblat trobar referències en algunes cançons. Com aquesta de Coldplay que us penjo a continuació.

Just because I'm losing
Doesn't mean I'm lost
Doesn't mean I'll stop
Doesn't mean I would cross
Just because I'm hurting
Doesn't mean I'm hurt
Doesn't mean I didn't get
What I deserved
No better and no worse
I just got lost
Every river that I tried to cross
Every door I ever tried was locked
Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off
You might be a big fish
In a little pond
Doesn't mean you've won
'Cause along may come
A bigger one
And you'll be lost
Every river that you tried to cross
Every gun you ever held went off
Ohhh and I'm...
Just waiting until the firing stopped
Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off

Espero que us agradi.

dijous, 4 de març del 2010

Ús del diccionari

Ara que comencem a utilitzar el diccionari en classe de llatí, és fonamental que ho feu correctament per a treure'n el màxim profit.
En el següent enllaç de la pàgina de Palladium hi trobareu indicacions molt clares i precises. Consulteu-les abans de començar i a mida que us aneu familiaritzant amb el diccionari.

Per anar practicant poseu-vos amb el text que teniu per deures.
Bona feina!

Pensaré en vosaltres. :)

dimecres, 3 de març del 2010

Atenes al segle V aC


Γεία σας!
Com sabeu alguns de nosaltres anem de viatge a Atenes, i tindrem la sort de veure l'Acròpolis d'Atenes i les restes de la ciutat on va forjar-se una nova manera d'entendre el món. I per més que els americans hagin traslladat l'Olimp a l'Empire State Building, nosaltres sabem que els orígens són a Grècia, i que davant del Partenó possiblement ens hi sentirem més a prop.
Per als que us quedeu he buscat un video en el qual es pot veure -i en millor estat- allò que nosaltres veurem in situ.


Us trobarem a faltar a tots!


PS: També us copiu un enllaç per si voleu veure si fa no fa el que veurem nosaltres a Atenes.

dimarts, 2 de març del 2010

Electra: més que un amor paternal?

Hola a tots i totes!
Sóc Macarena de 2n Btx i com que dintre de poc anirem a veure l'obra de teatre Electra, explicaré una mica (sense dir el final, és clar) qui era Electra i què ens amaga la seva història.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~Ἠλέκτρα~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Filla d'Agamèmnon i Clitemnestra, és una senyoreta de bona família, soltera, i sent un odi cap a la seva germna que l'acabarà tornant boja. També sent un gran menyspreu vers Crisotemis (la seva germana), i té una patològica pietat per si mateixa. És una bona actriu i se la compara amb les Fúries.

Clitemnestra, la seva mare, assassina el seu marit i pare d'Electra mentre aquest es banya, tot amb la complicitat del seu amant, Egist. Electra no pot perdonar ni superar la mort del pare i condemna la mare pel fet. En ella creix primer la desolació, després l'odi i s'apodera d'ella una set de venjança immensa, que amb l'ajut d'Orestes (el seu germà) culminarà en l'acció d'asssassinar la seva mare i Egist.

Electra és un dels personatges de Sòfocles més ben perfilats. La seva vida no té sentit des que el seu pare ha estat assassinat per la seva mare, i sobretot perquè diàriament va experimentant que la seva única esperança (Orestes) es va perdent lentament.
“Però a mi ja se m'ha esfumat, sense esperances, la major part de la meva vida i no aguanto més; sense fills em consumeixo i sense cap home que amb el seu afecte em protegeixi, sinó que com si fos una refugiada indigna administro la casa de meu pare. I així, amb un vestit impropi, vagarejo entre unes taules per a mi buides.”
Però sens dubte la característica que més destaca en ella és la venjança, ella mateixa ho reflecteix en els versos 205-212.
“Va veure el meu pare la seva mort vergonyant per les mateixes dues mans que s'han apoderat a traïció de la meva vida, les mateixes que m'han arruïnat. Tant de bo que a aquests el gran déu Olímpic en pagament els atorgui patir penes, i que no aconsegueixin gaudir del triomf després d'haver comès tal crim! “

En l'obra de Sófocles també veiem la ironia tràgica en el moment en què Orestes simula la seva mort, i porta una capsa amb les seves cendres a les mans de Electra, ¿com ha de sentir-se Electra veient com la seva única esperança se n'anava per sempre?, el seu germà tornava però, en cendres!

Un dels trets de Sòfocles és l'equilibri, però Electra, no és un personatge gens equilibrat. Psicològicament, no demostra una aparença tranquil·la, només transmet ànsies de venjança. En cap moment veiem que Electra en l'obra intenti entendre la posició de la seva mare (Clitemnestra), tan sols vol que ella pagui amb la mateixa moneda (la mort).
L'actitud tràgica de Sófocles és present en tota l'obra, des de la mort d'un pare a mans de la seva mare, fins a la persecució de les fúries per part d'Orestes. Electra es queda sola a palau amb la satisfacció de la venjança però sense el seu germà Orestes i sense el seu pare estimat.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Amb això dono per finalitzada la meva entrada al bloc, gràcies per llegir-lo i sigueu bons!
Ἁρμονία.