Hodie est

dimecres, 13 de gener del 2010

Londinium i l'Imperi Romà

Com que em tireu en cara que no tanquem línies d'investigació, se m'ha acudit que potser l'entrada que ve a continuació serveixi per calmar les vostres ànsies de saber.
La invasió dels romans de la Gran Bretanya va començar el 43 dC. L'ocupació romana del Regne Unit havia de durar gairebé 500 anys. Els romans van construir un fort (oppidum), anomenat Londinium, en el lloc de l'actual Londres a la riba nord del riu Tàmesi. S'esmenta per primera vegada en temps de Neró quan la ciutat, per la seva situació, va començar a destacar. Les altres ciutats importants eren Verulamium i Camulodunium. Londinium no era la capital d'Anglaterra – sinó que era Colchester, Camulodunium en llatí.
El fort original de Londinium va ser construït entre dos turons (Cornhill i Ludgate) i tenia una extensió de 30 hectàrees, però va anar augmentant en mida i es va convertir en una ciutat romana de més de 300 hectàrees amb una població de més de 15.000 persones. Es convertí en un important port des d’on es comerciava amb tot l’imperi.
Es va imposar la llengua llatina al poble de Londinium.
La cúria i les oficines de govern estaven a la basílica de Cornhill. La plaça del mercat (fòrum) es trobava al costat de la basílica. L'amfiteatre de Londinium es trobava en el lloc de la Guildhall Art Galley i podia albergar fins a 8.000 espectadors.
El fort original romà a Londinium va ser destruït per la tribu dels Icenis en la seva revolta contra els romans, liderats per Boudicca, la seva reina, al 60 dC. Gai Suetoni Paulí era el governador romà de la Gran Bretanya en aquest moment. Boudicca va atacar primer la capital Camulodunum. Com que no estava ben defensada, els romans van ser derrotats fàcilment. L’exèrcit de la reina Boudicca després va marxar contra Londinium, el va cremar i va massacrar als 25.000 habitants que no havien fugit. Poc després els romans van recuperar el control sobre els rebels Icenis i van contruir un nou fort a Londinium.
La muralla romana de Londres
Els romans havien après la lliçó i van reforçar les defenses de la ciutat. En el 200 dC tota la ciutat excepte la part del riu estava envoltada per un mur de defensa. Hi ha restes de la muralla romana a Noble Street i a l'església de St Alphage, però les més famoses són a Tower Hill, i també s'ha conservat una secció de la muralla romana a la Torre de Londres.
Els temples romans a Londinium
Londinium va albergar molts temples romans. La catedral de Sant Pau va ser construïda en el lloc on una vegada va haver-hi un temple romà dedicat a la deessa Diana. A Westminster va haver-hi un altre temple romà dedicat a Apol•lo.
Tanmateix encara s'estan descobrint restes dels romans a Londres. El 1954 les excavacions al nord de Cannon Street va portar a la descoberta del temple romà de Mitra.
Finalement, al 410 dC els romans van ser atacats per les tribus bàrbares i van abandonar Gran Bretanya, en un intent d'aturar el declivi de l'Imperi Romà.
Què us sembla? Ara ens faltaria alguna informació sobre els límits de l'Imperi Romà a Gran Bretanya i el mur d'Hadrià.
Qui s'anima?
Valete,
ὁ ῥαψῳδός

4 comentaris:

ἐράτω ha dit...

PERFECTE!
ara podré dir-li a ''me'' mare el que va passar, més que res perque dia darrera uns altres dies sempre em deia el mateix, ho haig de mirar ho haig de mirar i al final res, ahir vaig estar-hi apunt però la son i les GANES d'estudiar història m'ho impedien i equilicuà dubte resolt!
Mersi Laura!

Anaïs

Anabel:. ha dit...

És clar... Això explicaria el 40% de les paraules angleses que provenen del llatí... No m'enrecordo on ho vaig escoltar... potser a classe, unes tres vegades hahaha
Ara seriosament, és interessant, hauríem de fer recerca sobre el que va passar en l'època romana a les ciutats que ara es consideren més importants a Europa.

Una línia d'investigació menys!

ἐράτω ha dit...

Oh si! jajaja
era el 40% Anabel? o el 25%? ho dic perque com cada cop diu una cosa diferent 8)

Pamela ha dit...

Jajaja que dolentes...
Respecte a la regna Boudicca que massacro tants habitants, els romans es van obstinar a recuperar-se. És interessant :)

Fins demà!!